Lobón
(Badajoz), 1959
Sòcia de Titània-Tascó, que compleix 20 anys assistint parts
a casa
Van ser totpoderoses fins fa 50 anys, quan el naixement va ser
traslladat a l'hospital i posat en mans d'un metge. A Espanya, l'escola de llevadores
va arribar a estar tancada 10 anys i aquestes professionals van quedar progressivament
arraconades. Però la creixent demanda d'un part més amable, íntim i respectuós
per a la dona les ha tornat a posar en primera línia. --¿Per
què va decidir tenir les seves dues filles a casa?
--Treballava en un
hospital i veia com s'assistien allà els parts. Els anys 80 van ser molt durs.
Les dones parien adormides amb Pentotal i els nens naixien amb ventosa. Vaig decidir
que jo no pariria així. Llavors vaig veure un reportatge d'un part a casa i vaig
dir: '¡Així vull parir jo!'
--Mala època per voler tornar a parir
a casa. ¿Qui eren?
--A Barcelona hi havia el Grup de Parts, que estava
format per llevadores, assistentes socials, psicòlogues i algun metge. Era itinerant,
no tenia una seu fixa, sinó que els la prestaven i allà ens reuníem parelles de
tot Catalunya.
--¿La seva parella pensava igual?
--Ell no
n'estava tan convençut. Ho volia fer tot més convencional, en una clínica, però
vam tenir la sort que ens invitessin a un part a casa. Aquell dia ell es va emocionar
molt i va dir que endavant.
--¿Què hi pinta exactament un home en
el moment del part?
--Per mi és part de la sexualitat femenina i la meva
parella em va ajudar a parir. Durant el part, em vaig bloquejar unes hores pensant
en el dolor que sentiria. Llavors ell em va recordar el que era capaç de fer,
es va emocionar i a mi em va arribar tant la seva emoció que vaig dir "au, vinga".
Encara m'emociono ara.
--¿Aleshores ja era llevadora?
--Era
infermera. I em vaig fer llevadora a partir de la meva maternitat per assistir
parts a casa. Vaig seguir recolzant el Grup de Parts i, el 1985, es va inaugurar
el centre actual de la cooperativa Titània-Tascó. Però hi va haver un moment que
van faltar professionals. ¿Com havien de tancar el centre amb la importància que
havia tingut per a mi? Llavors vaig demanar una excedència de l'hospital i m'hi
vaig dedicar de ple. Ara som tres sòcies.
--Actualment encara hi ha
qui considera que la mare que vol parir a casa està posant en risc la vida del
nadó i la seva. ¿Què va haver de sentir als anys 80?
|
|
--Que
estava sonada. Que demanaria l'anestèsia a crits. I quan vaig convidar els meus
companys de l'hospital a veure el vídeo del part em van dir: "¡No sabíem que fossis
tan primitiva!". Abans érem perseguits, com bruixes, i ara hi ha un cert respecte,
un acostament per part de les institucions que abans ens denunciaven.
--Els metges es protegeixen molt bé. ¿Què passa si a vostè se li mor un bebè?
--¡¿Se'm mor un bebè?! El bebè es mor, però a mi no se me n'ha mort cap.
--Té raó. Ha sonat gairebé com si el matés vostè.
--Jo ho faré tan
bé com sàpiga, sigui on sigui, i això tranquil.litza la meva consciència, encara
que és veritat que hi ha molta pressió i que la portem com podem. Nosaltres no
som deesses de l'Olimp, no tenim poder sobre la vida i la mort. Aquest és l'error
que cometen els sanitaris, que s'apoderen de la vida i de la mort i de tot.
--La majoria de les dones tenen por de parir. Pensen en el que anirà malament.
--És que ens eduquen així. Amb tantes proves i controls, hem passat de veure l'embaràs
com una cosa fisiològica a veure'l com un risc, com un procés patològic. El 95-98%
dels parts fisiològics van bé. Ens podem quedar amb aquesta xifra o amb el 5%
de risc. Però l'absència de risc no existeix a la vida.
--No s'hi
deu avenir gaire, amb els seus col.legues metges.
--L'obstetre és especialista
en patologia i actua si es necessiten fòrceps o cirurgia. L'expert en parts naturals
és la llevadora. La resta és un intrusisme que no es denuncia.
--Als
hospitals es fan esforços per humanitzar els parts. ¿Per què seguir parint a casa?
--És com si diguessin: "Aquestes noies ho fan bé, doncs ara ho farem com elles,
però a l'hospital". A vegades sembla que sigui perquè no fem parts a casa i no
és això. Està comprovat que no hi ha més risc parint a casa que en un hospital,
i la dona ha de poder triar on i com vol parir, perquè allà on es trobi més còmoda
i confiada serà més fluid el part.
--¿Per què s'ha robat a les mares
el protagonisme?
--No interessa una mare poderosa que és capaç de crear
una criatura i parir-la, perquè això li donarà molt de poder a ella i la criatura,
un poder que socialment no s'accepta. La dona que se sent capaç de crear i de
parir, també se sent forta i segura. És com un déu. |
àrquez
obles