Excel·lentíssim Senyor,

El que subscriu la present, reitera la seva disconformitat i rebuig al projecte d'un Tanatori a l'interior del Cementiri de Sant Andreu de Palomar i tanmateix,

SOL·LICITA

De l'Ajuntament de Barcelona, EL RETORN al Districte de Sant Andreu del CEMENTIRI del mateix nom que avui administrativament forma part del Districte de Nou Barris.

Els motius que porten a fer aquesta petició són els següents:

Quan al segle XIX es va fer necessària la construcció d'una nova església parroquial a Sant Andreu, l'Ajuntament de l'aleshores municipi independent va plantejar la conveniència de buscar un nou indret per instal·lar el Cementiri. Per a aquesta finalitat es varen comprar uns terrenys al mas de Can Calç, a Santa Eulàlia de Vilapicina, que pertanyia al municipi de Sant Andreu de Palomar. Des del 1839 l'actual Cementiri de Sant Andreu guarda les despulles de major part dels andreuencs i andreuenques. Tots ells són el millor patrimoni de Sant Andreu i de les famílies que l'habiten.

Quan l'any 1897 Sant Andreu de Palomar és annexionat a la ciutat de Barcelona, l'esmentat municipi es converteix en Districte IX. En aquells moments la Ciutat no posa cap mena d'impediment que aquest Cementiri continui pertanyent al nou Districte donat que és obvi que el servei que presta és de primera necessitat i que és un vincle inqüestionable amb Sant Andreu.

Quan l'any 1984 es va realitzar l'actual divisió de la Ciutat en deu Districtes, el Cementiri de Sant Andreu va quedar ubicat al Districte de Nou Barris ja que s'aprofità l'Avinguda Meridiana com a línia geogràfica que limitava els dos Districtes, la qual es caracterizava per una gran amplada i per la senzillesa cartogràfica de la seva línia recta.

Quan els anys 1998 i 2000 l'Ajuntament es plantejà la necessitat d'afectar la integritat del Cementir de Sant Andreu per instal·lar-hi uns nous serveis, ningú s'adreçà al Districte de Sant Andreu ni a cap de les entitats que configuren el seu ampli teixit social. Aquest fet posà en evidència la pèrdua de memòria històrica per part de qui pertocava i al mateix temps, ferí els sentiments de la comunitat andreuenca sense límits d'edat ni sexe.

És evident que no es tracta d'una reivindicació de tipus econòmic, urbanístic ni de serveis, sinó que és l'exponent dels valors i sentiments inherents al més profund de la nostra comunitat.

Atentament,