Tant de bò que, tot plegat sigui útil per a millorar, encara que sigui mínimament aquesta realitat vergonyosa d'aquest país on ens ha tocat viure: Com tots sabem, a molts llocs de Catalunya, celebrar la Festa Major inclou putejar algún animal i Barcelona és una "ciutat antitaurina" .....on la tortura de braus és un espectacle habitual. Tant de bò, Sant Andreu pogués arribar a ser una mica diferent. Molt urgent: Gats de la via del T.G.V. La situació dels gats de carrer de Sant Andreu de Palomar no és gaire diferent de la que es dóna en altres pobles de Catalunya amb una certa densitat de població (habitatges i circulació de vehicles).
	A partir de que: - Existeix una indiferència vers al patiment aliè. En el cas del patiment dels animals de més de dues potes, el recurs fácil: '...amb la quantitat de persones que pateixen... preocupar-se dels animals...' díuen sovint aquells que tampoc s'en preocupen de les persones. - I de que tenir animals està de moda: Tenim la conseqüencia lògica dels abandonaments com a problema fonamental. Els animals abandonats i la seva descendència malviuran en solars i construccions temporalment abandonades. Com que el nombre d'aquests solars disminueix ràpidament, els animals es veuen arraconats i desplaçats vers als espais que van quedant: d'una banda el nombre d'animals augmenta, d'altre disminueixen els espais disponibles. Concentració d'animals, malalties, atropellaments. De vegades maltractes premeditats, desaparicions, enverinaments, etc. L'administració tampoc se'n preocupa (i de vegades, quan se'n preocupa encara és pitjor) perquè no té rendibilitat política. Com a molt, "quan els quatre ximplets emprenyin, farem veure que fem" deuen dir. Quan es denuncien maltractes o enverinaments, les autoritats s'indignen i diuen que "si els enxampen els caurà a sobre tot el pes de la llei". Per a no pintar-ho tan negre, dir que de ximplets a qui els preocupa la situació dels animals de carrer n'hi ha bastants més de quatre. Que els alimenten, els porten a esterilitzar, busquen qui els adopti, els procuren atenció veterinària quan la necessiten, recullen signatures, van a pidolar a l'ajuntament... i, fins i tot, de vegades s'han de posar devant de les excavadores per evitar que se'ls enduguin per devant. Tot plegat, gairebé sempre, de la seva butxaca. És a dir: fan allò que les administracions haurien de fer i que cobren per fer, d'acord amb les lleis que ells mateixos fan. Però, naturalment el treball d'aquests voluntaris és una gota en el mar. Una situació clàsica és: Un solar o edificació abandonats, un bon dia hi entren les màquines, la majoria dels adults fugen, les cries no poden, algunes són enterrades vives. Els qui es poden escapar i tenen la sort o l'habilitat d'esquivar els cotxes, busquen un nou lloc i ....fins la próxima. Ara es plantejarà ben aviat una situació extrema: les vores de les vies de RENFE són un d'aquests pocs reductes que queden on s'han anat acumulant els animals expulsats d'altres llocs. Ben aviat, amb motiu de les obres del TGV aquest últim espai serà envaït per les excavadores.
S'està constituïnt una associació de les persones que tenen cura de les diferents colònies al llarg de la via per a demanar a les administracions implicades allò que sería molt fácil i barat: actuar ara, habilitar alguns espais per aquests animals amb temps... la seva captura, esterilització, etc. no es fa en cinc minuts.   Sant Andreu Gats

els andreuencs de quatre potes d'ara

2 anys (situació)