La
guerra continua – les protestes també Fora totes les tropes El 19 de
març de 2005 marca el segon aniversari de l’inici de la invasió de l’Iraq.
Van dir que buscaven armes de destrucció massiva. Van dir que portarien
la llibertat i la democràcia al poble iraquià. Les armes no existien. Les condicions de vida de la gent són pitjors que mai, i no es pot parlar de democràcia a un país sota ocupació militar, i sotmès a un “estat de setge”, a un país on les tropes d’EUA acaben de destrossar la ciutat de Fal·luja, amb un enorme cost en vides humanes. En quant a Palestina, sembla que Bush ni l’inclou entre els països que es mereixen la llibertat. EUA segueix fi nançant i armant a l’Estat d’Israel, que assassina diàriament a homes, dones i nens palestins. Deien que les eleccions palestines portarien la pau, però és obvi que l’obstacle a una solució no són els palestins, sinó els dirigents israelians de la mena del genocida Sharon. Mentre, fi ns i tot la Unió Europea privilegia a Israel en les seves relacions comercials. Per tots aquests motius, el 19-M hem de tornar al carrer, contra les guerres i les ocupacions, i per la justícia. |
Alguns diran que les manifestacions no serveixen. Al primer trimestre de 2003 —sobretot, a la data històrica del 15 de febrer— ens vam manifestar, arreu del món, més de 30 milions de persones. I és cert que Bush, Blair i la resta van seguir endavant amb la invasió. Però, com ens va comunicar una activista de Bagdad: “Bush diu que el món està amb ell. Vosaltres ens heu mostrat, al poble de l’Iraq, que no esteu per la guerra. Ens doneu ànims per resistir a l’ocupació.” El
New York Times va comentar que el 15-F va suposar la irrupció de la
segona superpotència del món: l’opinió pública, expressada al carrer.
Hi haurà manifestacions a tot el planeta, des d’Estats Units —on el moviment d’oposició a Bush no es rendeix— fi ns a l’Est d’Àsia —on veuen que moltes víctimes del Tsunami segueixen esperant ajuda, mentre es dediquen enormes quantitats de recursos a la guerra—. El
19 de març, sortim massivament al carrer, contra la guerra, contra les
ocupacions, i per un món més just i en pau. |
|