Malgrat la pluja que queia ahir a Barcelona, unes 35.000 persones, segons els organtizadors, van assistir al macroconcert a favor de la pau que es va celebrar a Montjuïc i que va reunir un centenar d'artistes, periodistes i escriptors durant prop de quatre hores d'espectacle, proclames contra la guerra i crits d'«Aznar, dimissió». L'afluència de gent va ser tan gran que fins i tot va desbordar els organitzadors, que van haver de deixar entrar unes 15.000 persones sense pagar per agilitzar l'accés. L'espectacle va combinar música, teatre i humor amb declaracions a favor de la pau i contra la manipulació informativa.

El grup Discípulos de Otilia va obrir el concert amb música animada, i abaixant-se els pantalons i ensenyant el cul al públic, gest que van dir que dedicaven al «senyor Aznar». L'striptease inicial, però, només va ser l'aperitiu del que vindria després: la Fura dels Baus es va despullar per la pau, i va convidar el públic a fer-ho també, cosa a la qual es van apuntar, sense complexes, alguns dels assistents.

Al macroconcert, organitzat per la Plataforma Cultura i Espectacle contra la Guerra, va haver-hi temps per a tot. Amb ritme àgil, es van combinar les perfomances i la música, amb la intervenció de desenes d'actors, actrius, periodistes i escriptors, que van passar per l'escenari per llegir cites a favor de la pau d'autors coneguts. Fins i tot els absents també van voler ser-hi presents: es van projectar vídeos de Lluís Llach i Joaquín Sabina expressant el seu rebuig a la guerra, i es va fer una connexió telefònica amb Joan Manuel Serrat, que ahir era a Marbella.

«Cap delegació del govern és capaç de comptar la gent que estem contra la guerra a tot el món», va dir el periodista Salvador Alsius, que va ser un dels primers a sortir a l'escenari. «George Bush fill haurà de dir a George Bush pare: 'Papa, he hagut d'aturar la guerra; papa, què coi passa a Barcelona?'», va afegir Alsius, que va ser ovacionat per un públic de totes les edats que no es va cansar de cridar durant tot el concert «No a la guerra» i «Aznar, dimissió».

Un dels moments més emocionants va ser el de l'actuació conjunta de Marina Rosell i Marc Parrot, que van interpretar La mare de Déu del món, cançó que van cantar a Bagdad durant la visita que van fer poques setmanes abans de l'inici de l'atac. «La dedico als músics iraquians que ens van acompanyar. On deuen ser ara? Com estaran?», va dir Marina Rosell.

L'avinguda Maria Cristina, a vessar de gent, també es va quedar muda quan a l'escenari van sonar les notes d'El Cant dels Ocells, i quan Maria del Mar Bonet va interpretar Un exèrcit per la pau, mentre un immens globus terraqui amb les paraules «solidaritat» i «pau» s'elevava sobre els caps del públic.

L'animació la van posar grups com Nass Marrakech, Los Manolos, Javier Gurruchaga i Quico El Celio, el Noi i el Mut de Ferreries, durant l'actuació dels quals es van sentir lemes com «El riu és vida» i es va animar la gent a participar en la manifestació contra el transvasament de l'Ebre que es farà a Barcelona diumenge.

Mònica Huguet, en representació del Sindicat de Periodistes de Catalunya, va pujar a l'escenari per denunciar la manipulació informativa dels mitjans de comunicació al voltant del conflicte. L'escriptor Manuel Vázquez Montalbán va llegir un manifest en què va recordar que no hem d'oblidar qui són els responsables de la guerra quan votem a les eleccions municipals, catalanes i estatals. Els noms de Bush, Blair i Aznar van ser els més repetits a dalt de l'escenari. A baix, entre el públic, hi havia alguns polítics: Joan Clos i José Montilla (PSC) i Imma Mayol (ICV).

Humor, malgrat tot

Javier Gurruchaga i Carles Flavià van posar la nota d'humor al concert. Gurruchaga va aparèixer a l'escenari vestit de Napoleó i va fer una paròdia de José María Aznar: un nan amb bigotet de Hitler i vestit de militar simulava el president espanyol i increpava el públic i els cridava «comunistes!, separatistes!», perquè la gent clamava de forma unànime «no a la guerra».

Carles Flavià va fer referència als incidents de dimecres a "El Corte Inglés" de la plaça de Catalunya, i a les rocambolesques declaracions dels dirigents del PP, que diuen que volen la pau, però que, en canvi, estan a favor de la guerra. «Jo no vull la pau. Em conformo que no hi hagi guerres. Perquè, ara que tenim pau, mireu com ens va», va dir. «Senyor Pujol, no s'enfadi tant pel pernil d'El Corte Inglés, que encara semblarà que es preocupa més per un pernil que pels morts de l'Iraq. Per cert, el tio que va robar el pernil, almenys que convidi», hi va afegir. «Senyor Bush, sisplau, torni a beure», va ser un altre dels comentaris de Flavià. I «no calen ous per fer la guerra, calen ous per no perdre l'humor, amb un president tan inútil com el que tenim».

Mònica Bernabé
Periodista andreuenca