 |
 |
Harmònix
contra l'Imperi
Última Batalla |
 |
|
|
L’Harmonia/Sant
Andreu
de
Palomar
|
|
|
Una legió guarda el palau del poble, el Cèsar fa una proclama autocomplaent i molt ofensiva per els gals resistents de l’últim llogaret que fa front a l’Imperi. Uns quants habitants del poble es rebelen i ataquen l’emperador. Les legions el protegeixen i el seu nombre fa que els resistents hagin de sortir a corre-cuita. Un detall però els ha passat desapercebut... mentre increpaven l’autoritat forana, un traïdor s’ha acostat al Cèsar i l’hi ha xiuxiuejat a l’orella. Avisats la resta de gals, es reagrupen i, més nombrosos que abans, després d’un bon glop de poció màgica, tornen a atacar els okupants del seu palau d’àgora. Però, ai las, no senten els efectes miraculosos de la màgica poció. En canvi, els romans gaudeixen d’unes forces inussitades. La batalla és dura, però les legions acaben atonyinant el poble alçat. Com ha sigut això possible? Mai no havia passat, ni en la Guerra de La Rambla, ni en la de Can Guardiola, ni en la del Cementiri... mai la força i la unió que els donava la poció màgica havia fallat d’aquella manera. L’explicació cal trobar-la en el que el traïdor va xiuxiuejar a l’orella de Cèsar. Ell havia corromput el beuratge dels gals i amb les seves manyes havia aconseguit i cedit la fórmula de la poció a les legions, que n’havien begut tres racions i s’havien dotat de l’empenta suficient per a guanyar, per primera vegada, als habitants del llogaret: Harmònix de Palombàrium. |