Fede
Sardà va posar al mapa de Barcelona locals com Otto Zutz i
Costa Breve, i ara celebra els 10 anys al capdavant de Luz
de Gas, per on han desfilat The Cors, Carreras, Simple Minds,
Bill Wyman...
Encara
que s'entesti a definir-se com un "cabareter", va néixer,
com els seus germans Rosa Maria i Xavier Sardà, amb un sisè
sentit per guanyar la partida.
--Diuen
que té més olfacte que Rintintín, vostè.
--Jo l'única cosa que faig és posar en una olla l'aigua, l'oli
i la sal i, quan cau un pollastre, l'atrapo amb l'olla i em
surt de nassos. A altres menys previnguts els cau el pollastre
al cap i ¡pam...!
--Molt
gràfic.
--De debò, és cosa de treballar 14 hores, aplicar molt el
sentit comú, tenir dignitat i un gran equip. A mi m'agrada
la música en viu i resulta que el que m'agrada a mi, li agrada
a molta gent.
--¿Qui
va transmetre als Sardà el secret de l'èxit?
--Si en tingués, estaria a Miami amb Julio Iglesias, i no
hi estic. ¿Sap? La gana dóna idees. De petit no vaig tenir
setmanes blanques ni vacances a la platja, però, mentre jugava
a futbol a la rambla de Sant Andreu, tenia molt temps per
pensar.
--I
va pensar, primer, a ser informàtic.
--Érem una família pobra i s'havia d'ajudar. Als 14 anys em
vaig posar a Catalana de Seguros i, més tard, vaig guanyar
un examen per passar d'administratiu a informàtic. Entregava
el sou a casa i els caps de setmana feia de discjòquei en
llocs com Planeta 2001 i Trocadero.
--El
va atrapar la nit...
--Diguem que les assegurances no m'interessaven. Vaig muntar
un bar, no va anar bé, i em van trucar per dirigir el Tropical
de Castelldefels. Tenia 33 anys. Des d'aleshores, n'he après.
--¿Referents?
--Al principi et mires al mirall del poder econòmic, polític,
eclesiàstic. I de gran t'adones que tot és escombraries; que
algun bisbe toca nens, que hi ha banquers xoriços, polítics
retrògrads i jutges masclistes. Llavors veus que l'única cosa
que sempre funciona és la integritat.
--Els
que en saben, de la nit, diuen que a Barcelona ja no existeix.
--Doncs jo crec que la nit de Barcelona es mou.
|
|
--Diuen
que no hi ha glamur.
--Miri, el glamur és una porqueria i la jet set, una immoralitat;
perquè hi ha molta gent que dorm a la intempèrie. A mi els
que m'interessen són els que tenen ganes de passar- s'ho bé,
escoltar música en viu i ballar música humana, de les últimes
tendències del house fins a Barry White. I amb això, provocar
un mestissatge d'edats i classes.
--¿És
cert que va passar olímpicament de Mick Jagger?
--¡No passo de cap client! Només que el van portar a Luz de
Gas un dilluns, jo era al vaixell que tenim al port, em van
avisar que hi era i vaig dir que el tractessin com a tothom.
És a dir, bé.
--També
passen per Muntaner actors, televisius, infantes...
--¡Això ho diu vostè! Tots són benvinguts. Miri, jo sóc un
pagès...
--¡No
s'admeten postures!
--¡No és una postura! Jo no vaig mai enlloc... ¿Sap el que
m'interessa? Doncs jugar a ping-pong i a escacs, i estar pels
meus 140 nens...
--Nens
víctimes de maltractament.
--Són nens d'uns centres que hi ha a Sant Andreu de la Barca,
Arenys de Mar i Lleida. Els fem els Reis, muntem una festa
anual i els diners que trec com a discjòquei en festes privades
són per a ells. Abans els anava a veure, però ara...
--¿Ara?
--És duríssim... Hi ha nens amb cremades de cigarro al penis.
Fins i tot hi ha una nena de 12 anys que diu que no l'estimen
perquè no sap que l'afecte no és la violació.
--S'ha
equivocat de professió, senyor Sardà.
--No. Jo dono gràcies per cada moment. Encara em quedo parat
al veure que obro l'aixeta i en surt aigua calenta, quan dues
terceres parts del món no tenen aigua potable. I tots aquests
xulos que es posen al llit quan agafen mitja grip... Si en
sabés, escriuria El llibre de les comparacions i ningú que
el llegís agafaria una depressió.
--Escolti,
¿què fan els Sardà al voltant del tortell del diumenge?
--Un diu: "Fa temps que els pares no ens truquen...". I un
altre respon: "Potser els han tallat el telèfon...".
--Disculpi.
¿No van morir?
--Sí, però creiem que els morts estan en els vius. A més,
tots som una mica àcids, encara que els meus germans s'han
endut la intel.ligència. Jo ric molt amb ells. Molt.
|
