És en
alguns 'barris'
on s'endevina més bé, a vegades, que encara hi ha esperança.
Quan ja quasi tot és propaganda, el 'barri',
a vegades, surt al carrer, es defensa. Es defensa perquè sap,
per exemple, que l'arribada del tren, l'AVE, li pot canviar
la vida. Es defensa, crida i després acaba civilitzadament,
és a dir, acaba ficat en un vermut popular. Això del vermut
popular és un requisit indispensable. Sense vermut popular
la cosa s'assembla una mica a la propaganda, que és ofici
o maniobra de polític.
Les hores
que proven més al 'barri'
són les del dissabte al matí, que és quan la gent solem perdre
el perfil laboral, si és que tenim la sort de tenir una feina
estable. Va ser, doncs, dissabte al matí quan molts veïns
del 'barri'
de Sant Andreu van sortir al carrer amb unes pancartes en
què es llegia que no estan disposats a consentir que els converteixin
el 'barri'
en una destrossa. Els veïns de Sant Andreu volen que al seu
'barri'
s'hi pugui continuar vivint. Així m'ho va assegurar ja fa
uns dies Ricard Rovira. "Estan decidint una cosa tan important
com el nostre futur. I sabrem defensar-nos".
|
|
A Sant
Andreu encara es té consciència de 'barri',
de poble. Per això, des de l'Associació de Veïns de Sant Andreu
de Palomar avisen que estan vivint un moment històric de grans
canvis urbanístics, que afectaran la futura fesomia del 'barri'.
"La futura fesomia del nostre poble". Això diuen. I allò que
més els treu la son és, com ja s'ha dit, l'arribada de l'AVE
i el futur de la fàbrica Coats Fabra, que, fins dissabte,
un sempre anomenava Fabra i Coats. Del pla Sant Andreu-Sagrera
volen, exigeixen, que els cobreixin totes les vies per poder
disposar d'aquesta manera d'un verdader parc. També exigeixen
insonoritzacions, accessibilitat, la desaparició d'una certa
rotonda, etcètera.
I pel
que fa a la fàbrica Coats Fabra volen, exigeixen, que l'ajuntament
adquireixi els terrenys i les naus per fer el que determina
el Pla General Metropolità. I, sobretot, volen estar informats.
|