La lluita
contra la violència sexista és, ara per ara, el principal
cavall de batalla de les vocalies de dones a Barcelona, i
el que ha fet que en els últims anys moltes revifessin o en
sorgissin de noves. La vocalia de dones de la Sagrada Família,
per exemple, es va reactivar en els últims anys per reivindicar
que cada districte de la ciutat disposés d'un punt d'informació
per a les dones maltractades. «Ens arribaven dones maltractades
a la vocalia, i no podíem entendre que no hi hagués un lloc
a Barcelona on se les assessorés», recorda Montserrat Vilà,
de la vocalia. Vilà explica que les veïnes van començar a
reclamar en el Consell de Dones de l'Eixample que l'Ajuntament
es fes càrrec d'aquest servei. I, casualitat o no, el primer
punt municipal d'informació per a dones maltractades que es
va obrir a Barcelona va ser, precisament, al districte de
l'Eixample i, en concret, al centre cívic de la Sagrada Família.
«Ara el pas següent és que hi hagi un punt d'informació no
pas a cada districte, sinó a cada barri», declara Vilà. Arran
d'aquell primer èxit, el novembre del 2002 les vocalies de
dones de l'Eixample van convocar les veïnes de tota la ciutat
per crear la Plataforma Unitària contra les Violències de
Gènere, que existeix des d'aleshores i que avui dia agrupa
66 col·lectius, no només vocalies de dones, sinó entitats
d'arreu de Catalunya.
|
|
La
vocalia de dones de Sant Andreu Nord també va néixer amb l'objectiu
d'abordar la violència contra les dones, arran de la commoció
que va causar al barri el cas d'Anna Maria Fàbregas, que va
morir a mans del seu marit, que la va assassinar a cops de
martell l'any 2003 al portal de casa seva. «Vam decidir que
no ens podíem quedar de braços plegats», recorda Merche Álvarez,
de la vocalia, que explica que sobretot dediquen els seus
esforços a la prevenció: fan xerrades a escoles, casals, etc.
El Grup de Dones de Porta també treballa amb el mateix objectiu,
i la vocalia de Fortpienc.
Les vocalies
de dones també reivindiquen escoles bressol, casals per a
la gent gran, millors serveis de salut per a les dones -menys
massificats-, més espais urbans públics i una pensió de viduïtat
digna. Sens dubte, les demandes han canviat respecte als anys
setanta, quan aquests col·lectius van sorgir i la seva principal
preocupació era la situació legal de les dones, segons destaca
l'antropòloga Clara Perramon. El dret al divorci, l'avortament
i la planificació familiar eren algunes demandes, a més de
la reivindicació d'una sexualitat femenina.
|
