A Francesc
Perera se l'acostuma a veure a Sant Andreu, que és on viu.
Perera és un home cordial, que sempre somriu. Perera és pare
i, com Lao Cuadrado o Montse Alonso, està preocupat perquè
l'agrupament escolta Jaume I, al qual pertanyen els seus fills,
té problemes de local social. "L'associació Jaume I la formen
gairebé 100 nens i adolescents i més de 20 monitors". Monitors,
com Jacob, un jove i actiu que està en la vintena, que intenta
inculcar en nens i adolescents un cert esperit crític.
Sant Andreu
és un 'barri' que encara permet assaborir el vermut
autèntic i la conversa a la cantonada. Fins i tot trabucaires
tenen a Sant Andreu, que va ser tèxtil i que segueix mantenint
la seva tradició associacionista, que va des de l'àmbit esportiu
fins a l'artístic i social. I es veu --així m'ho explica Perera--
que diverses d'aquestes associacions de Sant Andreu --sense
les quals el 'barri' seria un altre-- van ser fa dos
o tres anys ubicades en uns locals socials ruïnosos i, ara,
l'alternativa que els ofereixen és igual de ruïnosa o més
angosta.
|
|
O sigui,
que els de Sant Andreu volen que l'ajuntament els escolti.
Per això el 4 de juny ja van plantar les seves tendes de campanya
i les seves pancartes als voltants de la biblioteca de Can
Fabra.
Francesc
Perera és un home llegit i, per això, enmig del vermut autèntic
--l'aperitiu és una altra cosa més artificial-- cita el sociòleg
francès Pierre Bourdieu, que ja ens va demostrar fa temps
que els joves que formen part d'alguna associació són els
molt necessaris tallafocs que aquesta societat nostra de bandes
pròpies i importades necessita perquè el gamberrisme i altres
navalles no ho acabin rebentant tot.
Un li
ha dit a Perera que tranquil, que els de l'ajuntament els
solucionaran el problema, perquè també ells han llegit Pierre
Bourdieu. I tampoc necessiten els consells d'un anglès com
Tony Blair, que diu que s'ha pres molt seriosament l'amenaça
de les bandes que inquieten la nostra societat i que es descontrolen
els caps de setmana.
|
