El 12
de març de 1932, el president de la Generalitat de Catalunya,
Francesc Macià, posava, en un solar del passeig de Torras
i Bages, a Sant Andreu, la primera pedra del que havia de
ser la Casa Bloc: 207 habitatges destinats a cobrir la demanda
dels obrers amb menys possibilitats econòmiques. El Grup d'Arquitectes
i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània
(GATCPAC) els va dissenyar aplicant els principis tècnics,
estètics i urbanístics més avançats, però la construcció no
es va completar del tot abans de la Guerra Civil i, confiscat
per l'Estat franquista el 1939, el destí del complex va ser
ben diferent.
La Casa
Bloc són cinc edificis de set plantes aliniats en forma de
greca, formant dos jardins oberts a l'exterior. Tots els pisos
són dúplex amb tres dormitoris a sobre del menjador, la cuina
i el bany. Van de banda a banda del bloc, per garantir la
màxima ventilació sense cap celobert. Els menjadors i la meitat
dels dormitoris tenen finestres al sud o a l'est, les orientacions
més assolellades. Per la banda del nord o l'oest, uns corredors
exteriors, autèntics espais de convivència comunitària, comuniquen
les plantes primeres amb les escales que hi ha als extrems
dels edificis. Tot i que el projecte original de Josep Lluís
Sert, Josep Torres Clavé i Joan B. Subirana ja els preveia,
els ascensors no van entrar en funcionament fins fa pocs anys.
Atès que havia de servir de prototip per al Pla Macià, els
arquitectes del GATCPAC van incorporar a la Casa Bloc tots
els avenços tècnics de l'època, a la recerca d'una solució
ideal a la necessitat d'habitatges petits i barats per als
obrers. Així, aquest és un dels primers edificis de Barcelona
que s'aguanta sobre una estructura de vigues i columnes d'acer
laminat. Això permet aixecar parets més lleugeres, amb materials
més adients per aïllar que no pas per sostenir.
L'arquitecte
Víctor Seguí ha dirigit les obres de rehabilitació que, des
del 1997, hi duu a terme la Generalitat. Ha treballat a partir
del projecte original, limitant-se a ampliar la superfície
dels menjadors i de les cuines als actuals mínims normatius.
"La Casa Bloc és un monument, però qui l'habita fa que estigui
viu", explica.
|
|
La inversió d'uns sis milions d'euros, en diferents fases,
ha servit per restaurar les façanes i les cobertes, instal·lar
tancaments d'alumini i remodelar bona part dels espais de
la planta baixa. Sert, Clavé i Subirana els havien reservat
per a banys públics, una biblioteca, una guarderia, botigues
i un cafè-bar. Només els comerços van arribar a ser una realitat.
Els arquitectes del GATCPAC no pensaven tan sols en el disseny
dels habitatges, sinó també a dotar-los d'equipaments, a ubicar-los
en indrets ben comunicats i a teixir de la millor manera la
trama urbana de la ciutat. Per encàrrec de l'alcalde de Barcelona,
Jaume Aiguadé, van arribar a estudiar la forma de construir
"cases-bloc" sobre les illes de l'Eixample dibuixades per
Ildefons Cerdà.
Part restaurada
i part a enderrocar Avui, els baixos de la Casa Bloc acullen
una Oficina de Benestar i Família, el local de l'Associació
de Veïns de Sant Andreu Nord-Tramuntana i un centre de dia
per a gent gran. El 2003 es va recuperar el pati nord com
a jardí públic, després de 40 anys ocupat pel grup escolar
Codolà i Gualdo. L'altre pati interior havia estat un picador
de cavalls de la policia. En aquest cas, abans d'obrir-lo
al passeig de Torras i Bages, com a jardí, s'enderrocarà allò
que els veïns anomenen "l'edifici fantasma". Es tracta d'un
bloc afegit el 1943 per allotjar-hi policies. Els que encara
hi vivien s'han anat mudant a altres pisos que anaven quedant
lliures, de manera que avui aquest edifici és pràcticament
buit. Carmen Castillo, veïna de la Casa Bloc, expresidenta
de l'Associació de Veïns del barri, preferiria que la Generalitat
accelerés les obres, en lloc d'assumir el cost de dos vigilants
privats, dia i nit. El risc d''okupació' va ser màxim quan
van ser desallotjats els immigrants de les antigues casernes
de Sant Andreu. Ara, després de ser rehabilitats, vuit dels
habitatges de la Casa Bloc rebran, per primer cop durant dècades,
inquilins nous: dos formaran part del parc d'habitatges d'inclusió
social de l'Ajuntament de Barcelona i els altres sis s'assignaran
com a pisos de protecció oficial, en règim de lloguer. Sis
dècades més tard, es compleix el designi del Comissariat de
la Casa Obrera de la Generalitat republicana.
|
