PER DEIXAR-NOS CECS
El Pentàgon intenta fer callar els testimonis dels excessos a Bagdad
Un tanc dels EUA acaba amb la vida del càmera José Couso

Hi ha qui diu que els militars són com els espermatozoides: entre diversos milions n'hi ha algun que acaba sent humà. Jo crec que no. Per demostrar-ho els diré que un militar va posar ahir les habitacions de l'hotel Palestina en el punt de mira del canó del seu tanc i, quan va observar que dos càmeres, un al pis 14è i un altre al 15è, apareixien per gravar-ho, va prémer el gallet. La canonada va encertar el blanc i ens va arrencar el bo de José Couso.
Els nord-americans van dir que van disparar perquè creien que hi havia franctiradors a l'hotel. És cert. En aquest hotel hi ha 350 franctiradors, que som nosaltres, els periodistes. Els reporters com José Couso són l'enemic que més mal està fent a Bush, Blair i Aznar, militaristes que s'han entestat a posar en marxa una guerra inventada. En aquest conflicte, que tantes ganes tenien ells de desencadenar, no paren de morir nens, dones i homes innocents, víctimes que, si en tinguessin, pesarien sobre la seva consciència.
Pepillo, Pepiño, Cousiño. A José Couso l'estimàvem tots tant que no paràvem de buscar-li apel.latius afectuosos. Baixet, hiperactiu, bromista, amb les patilles més chelis de Mesopotàmia, aquest gallec patia quan veia patir i no queia mai en l'humor negre. José s'havia convertit en la mena de càmera que a vegades aconseguia les millors imatges per pura intuïció. On no arribaven els seus ulls, arribava el seu olfacte.
Couso lluitava contra la guerra estampant en imatges el dolor dels innocents. Perquè no hi ha cor que senti sense ulls que hi vegin. I vostès, els que han omplert els carrers manifestant-se per la pau, són el cor; els càmeres com Couso, són els seus ulls. Per això els EUA l'han matat: per deixar-nos cecs.

ANTONIO BAQUERO