La indústria de la marihuana s'està convertint en un negoci multimilionari. Alguns veuen en l'eufòria la llavor de la catàstrofe.

És la nova febre de l'or. Només una setmana després que els primers comerços de marihuana obrissin a Colorado el mes de gener passat, les accions de les empreses dedicades a aquest negoci es van disparar en borsa un 1.700%. I a mesura que nous estats aprovin una forma de legalització o una altra, tot són previsions pròsperes per a aquesta indústria. Arc View Market Reserach, un grup que aglutina inversors del cànnabis, preveu que generarà 10.200 milions de dòlars el 2018 -dels 1.400 del 2013- i creixerà a un ritme superior al del mercat global dels smartphones.

Enmig d'aquest clima, són molts els que s'han afanyat a aprofitar les oportunitats de negoci. A Colorado han aparegut noves empreses dedicades al cultiu, a gestionar-ne els inventaris o a extreure els ingredients actius del cànnabis per fabricar caramels o vaporitzadors. La competència per obrir dispensaris s'ha tornat ferotge. Norml assegura que entre allà i Washington s'han presentat 10.000 sol·licituds. «La demanda és insaciable. S'està generant la mateixa bogeria que acompanya cada nova indústria», deia recentment a Business Week Bruce Perlowin, conseller delegat de Hemp Inc.

Però hi ha qui veu en aquesta eufòria la llavor d'una nova bombolla, semblant al que va passar a finals dels 90 amb les empreses tecnològiques. «Per naturalesa, la marihuana és una droga molt barata. Al legalitzar-se i augmentar la competència, el preu es desplomarà. Serà de zero més impostos.

Grans fortunes es perdran en aquest negoci», opina Mark Kleiman, professor de la UCLA i el principal expert en drogues dels Estats Units.

De moment, aquesta indústria té la benedicció implícita de la Casa Blanca. «No crec que [la marihuana] sigui més perillosa que l'alcohol», va dir el president Barack Obama a principis d'any, poc abans que la seva Administració permetés procedir amb la nova regulació. Però el pas més important va arribar fa dues setmanes, quan la Fiscalia de l'Estat va autoritzar els bancs a acceptar els diners dels dispensaris o a concedir crèdits als que fan negocis amb aquesta droga. Fins llavors, aquesta indústria treballava exclusivament amb diners en efectiu pel temor dels bancs a ser acusats de procedir al rentat de diners.

134 milions en impostos

Però fins que es resolgui el marc legal, la maria serà una inversió de risc. Res garanteix que el pròxim inquilí de la Casa Blanca no faci marxa enrere i enviï els federals. Però l'oportunitat està predominant sobre el risc. Els grans inversors en private equity, per molts simples especuladors, comencen a arribar a aquest mercat.

Animats en part pel que està passant a Colorado. Allà les vendes estan superant de sobres les previsions inicials. El seu governador va dir la setmana passada que l'estat espera recaptar aquest any en impostos per la venda de marihuana 134 milions de dòlars, tres vegades més del que es preveia inicialment.

La marihuana en totes les seves formes i usos segueix sent il·legal per al Govern federal dels Estats Units. Però la decisió de l'Administració d'Obama de permetre que els experiments de Colorado i Washington tirin endavant sempre que respectin una sèrie de regles de sentit comú, com que es prohibeixi la venda als menors, ha encoratjat altres jurisdiccions.

Més de la meitat dels estats s'estan plantejant la despenalització o la legalització per a ús recreatiu o terapèutic.

En 17 estats s'han impulsat projectes de llei o iniciatives populars -la via del referèndum-- per regular la marihuana com l'alcohol, la fórmula elegida per Colorado i Washington l'any 2012.La majoria de les iniciatives sembla que no prosperaran, però hi ha algunes excepcions. Fonamentalment Oregon (demòcrata) i Alaska (republicà), que votaran aquest mateix any. A Califòrnia s'intentarà el 2016.

Florida podria convertir-se al novembre en el primer estat del sud a autoritzar-ne l'ús terapèutic, una qüestió que es planteja en 14 més. 13 més estudien la despenalització del consum propi.

Un grup d'organitzacions està ensorrant el mapa de la prohibició als Estats Units.
Una indústria professionalitzada ha reemplaçat els vells defensors de la legalització.

Keith Stroup té la sensació d'haver viscut ja aquest moment. El 1972, dos anys després de fundar amb 5.000 dòlars donats per la Fundació Playboy el primer lobby dedicat a defensar la legalització de la marihuana als EUA, una comissió governamental constituïda per encàrrec del president Nixon en va recomanar la despenalització. Onze estats ho van fer abans del final de la dècada i Carter va portar fins i tot la proposta al Congrés. «Ens pensàvem que estava fet, el pas següent havia de ser la legalització. No érem conscients de la rapidesa amb què pot canviar l'opinió pública», diu Stroup des d'un despatx decorat amb portades de High Times, la revista sobre marihuana més coneguda del món, i cartells de campanyes reivindicatives.

Stroup ha fet 70 anys, tota una vida d'activisme al capdavant de l'Organització Nacional per a la Reforma de les Lleis de la Marihuana (Norml), el lobby que va crear després de radicalitzar-se durant les protestes contra la guerra del Vietnam. Aquella generació de nord-americans que associaven la maria amb la contracultura hippy i el desacatament a l'autoritat ha passat a millor vida. «Hem viscut més que ells. L'herba ja no té un estigma polític», es felicita aquest advocat. Del 12% que recolzava la legalització el 1970, s'ha passat al 58%, segons les enquestes de Gallup.

LEGALITZACIÓ PROGRESSIVA

En contrast amb el que passa a Catalunya, on la regulació dels clubs cannàbics s'encalla per les divergències entre Salut i Interior, la regulació als Estats Units avança a marxes forçades. El mapa de la prohibició s'ensorra. Colorado i Washington han legalitzat la venda per a ús lúdic; uns altres 20 estats i el Districte de Colúmbia, la marihuana terapèutica, i n'hi ha 16 que han descriminalitzat la possessió de cànnabis per a consum propi.

Per arribar fins aquí ha estat fonamental la feina feta per una colla d'organitzacions que financen campanyes polítiques, participen en la legislació i dirigeixen l'estratègia en els estats que plantegen canvis del marc legal. El lobby s'ha anat professionalitzant amb el temps. Els seus nous soldats porten americana i maletí. I ja no parlen del plaer de col·locar-se, sinó d'impostos, regulacions i disparitats racials en l'aplicació de la justícia.

Hi ha organitzacions com la Drug Policy Alliance, sorgides per combatre la desastrosa guerra contra les drogues. Entusiastes de l'herba com Norml o el Marijuana Policy Project. I un tercer grup amb interessos directes en el monumental negoci que s'entreveu, com Americans For Safe Access, que representa la indústria de la marihuana mèdica. Entre tots han aconseguit que aquesta indústria gaudeixi d'una aura creixent de respectabilitat. «Molts polítics comencen a trucar a les nostres portes. No només ens han perdut la por, sinó que veuen que el nostre suport pot ajudar les seves carreres», diu Morgan Fox, portaveu del Marijuana Policy Project.

POLICIA PER A DELICTES MÉS GREUS
En temps d'estretors econòmiques, tenen dues cartes guanyadores. «Cada cop més gent prefereix que sigui el Govern el que reguli i taxi la marihuana en lloc de les màfies», diu Ethan Nadelmann, director de la Drug Policy Alliance, que en el seu patronat té des d'excaps de policia fins a un expresident de la Reserva Federal (Paul Volcker). «I d'altra banda, volen que la policia dediqui els seus recursos a perseguir delictes més greus». Per il·lustrar-ho, una dada: 750.000 persones van ser detingudes el 2012 per possessió de marihuana, és a dir, un arrest cada 42 segons.

Tradicionalment, ha estat un lobby finançat per poques butxaques. La de l'especulador financer George Soros n'és una. El 1996 va donar un milió de dòlars a la campanya per legalitzar la marihuana medicinal a Califòrnia, el primer estat que ho va fer. En la llista el segueixen fortunes com les de George Zimmer (Men's Warehouse), Gail Zappa (exdona i marmessora de Frank Zappa), Anita Roddick (The Body Shop) o Sean Parker i Dustin Moskovitz (cofundadors de Facebook).

Però ningú ha estat tan important per a aquest moviment com Peter Lewis, l'amo de l'asseguradora de cotxes Progressive. Fins que va morir, l'any passat, Norml calcula que es va gastar entre 40 i 50 milions per acabar amb la prohibició. «La seva mort és preocupant, però els empresaris de la marihuana estan en condicions de finançar el seu alliberament», diu Allen St.Pierre, director de Norml.

El vell Stroup ha après a no cantar victòria abans d'hora. «La clau està a mantenir el suport dels no fumadors perquè aquesta batalla no la guanyarem els amants de la maria, sinó els detractors de la prohibició», diu.