Els consumidors creen clubs socials per evitar incautacions de la policia Les pimes vinculades a l'autocultiu de cànnabis facturen 50 milions a l'any No sembla que parlin d'una planta. Per la manera afectuosa amb què s'hi refereixen, fa la impressió que la conversa versa sobre un ésser estimat que necessita atencions constants. «Fixa't, sembla que té fongs»; «esperem uns quants dies a veure què passa»; «observa-la bé i, si veus que no millora, digue'm alguna cosa». Aquest ésser estimat de qui parlen Oriol Elies i els seus clients són, en realitat, plantes de marihuana. Elies és el propietari d'Autocultiu Grassia, que és una de les moltes grow shops que els últims anys han florit a Catalunya (n'hi ha més de 40) i on es venen llavors, fertilitzants, adobs i tota la gamma de dispositius dissenyats per afavorir el creixement de la planta de marihuana. Els clients són persones que han decidit cultivar cànnabis per si mateixos, als seus balcons o en habitacions interiors, per després consumir-ne la flor.

Tots dos, venedor i client, alimenten el negoci de comerços i empreses que es dediquen a subministrar productes per a l'autocultiu de marihuana. Una activitat econòmica que, tot i estar vinculada a una droga il·legal, està en ple creixement fins i tot malgrat la crisi, ja que cada vegada són més els particulars que decideixen cultivar-ne pel seu compte. Segons càlculs de Spannabis, l'entitat que organitza les tres fires del cànnabis que se celebren a Espanya, hi ha un miler d'empreses espanyoles vinculades al negoci de l'autocultiu de marihuana i el sector factura a l'any 50 milions d'euros.

ADOBS ESPECÍFICS
El ventall d'empreses és variat: la meitat són botigues (grow shops), i la resta, distribuïdores i bancs de llavors, fabricants de fertilitzants, humidificadors, làmpares, armaris, pipes o paper de fumar. «És un sector en alça format sobretot per pimes que fins i tot ha crescut amb la crisi, ja que persones que s'han quedat a l'atur han muntat grow shops», explica Raúl del Pino, portaveu de Spannabis, que afegeix: «Hi ha empreses d'adobs que ja fan productes específics per a la marihuana».

L'auge d'aquest sector és palpable a les fires. Aquest any, a les de Barcelona i Madrid s'hi ha sumat la de Màlaga. «En l'última fira a Barcelona vam tenir 20.000 visitants», comenta Del Pino, que destaca: «Tenim llista d'espera d'empreses que volen ser a la fira».

L'activitat comercial no se sostreu del fet que, a l'orbitar al voltant d'una droga il·legal, les empreses s'acosten sempre a la línia vermella. Així, abunden les argúcies per no ser acusats de cometre un delicte. Tot i que tothom sap que són per cultivar, els paquets de llavors sempre inclouen la llegenda que és «un producte per a col·leccionistes» o que el distribuïdor «no es fa responsable» del seu ús posterior.

«LABORATORI D'EXPERIÈNCIES»
En altres casos, com el de la distribuïdora de llavors Medicalseeds, el lema de l'activitat és l'ús terapèutic. «No som metges. Som un laboratori d'experiències. Segons quines malalties té una persona, li recomanem una varietat o una altra de llavor i després analitzem com li ha anat», comenta Jak de Sostoa, responsable de la companyia.

Com constata Oriol Elias al seu grow shop, els perfils de clients són molt variats. «Les edats van des dels 18 fins als 67 anys. Tinc des de xavals que cultiven per una qüestió lúdica fins a professors universitaris als quals aquest producte relaxa. A més a més, aquí hi compren persones malaltes per qüestions terapèutiques», explica. Això sí, reconeix que en aquest negoci hi han irromput també «molts llestos». «Hi ha gent que pretén fer negoci amb això», comenta, i destaca «la quantitat de robatoris de plantes de marihuana» que s'han produït en el transcurs dels últims mesos.

Jaime Prats, portaveu de la revista Cáñamo, atribueix l'auge de l'autocultiu al fet que «cada vegada hi ha més gent que no vol anar a un carrer de mala mort a comprar cànnabis a un camell que no saps què t'està venent». «La majoria de gent que fa autocultiu són adults que volen saber què fumen i que saben que, per evitar-se problemes, el millor és fumar-te el que tu cultives», comenta Prats. Sobre els perjudicis que comporta el consum de marihuana, el portaveu de Cáñamo diu: «És cert que per a un jove que ha d'estudiar no és convenient. Però per a la gent adulta pot ser una planta amiga».

UNA TRENTENA D'ASSOCIACIONS
Un dels indicadors de l'augment dels autocultius és l'increment dels clubs socials de consumidors de cànnabis. El 2008, a Espanya n'hi havia dos. Ara n'hi ha més de 30. Es tracta d'associacions que intenten emparar els consumidors mitjançant un registre legal i uns estatuts respectuosos amb la llei per evitar incautacions de la policia. A Catalunya ja hi ha 13 clubs registrats legalment. El més gran és el Moviment Associatiu Cannàbic d'Autoconsum (MACA), que agrupa 580 membres.

«Estar en un club és una manera de fer les coses ben fetes i evitar-se així problemes. La meitat dels nostres membres són persones afectades per malalties com fibromiàlgia, càncer o fatiga crònica que fan servir la marihuana amb finalitats terapèutiques. L'altra meitat en fa un ús lúdic», assegura José Afuera, president del MACA.