Dites
habituals a la família Bali-Arda
| Val
més una unça de pràctica que una lliura de gramàtica. - A la primera, perdó; a la segona, bastó. - Una mà renta l'altra i les dues la cara. - Gat amb guants no caça rates. - Llops amb llops no es mosseguen. - A ca un penjat, no hi anomenis cordes. - Qui tot sol s'aconsella tot sol se'n penedeix. - Totes les 'masses' piquen. - Al mal costum, trenca-li la cama. - A gust estragat, el dolç li és amarg. - Val més un bon cagar que un bon dinar. - No hi ha paraula ben dita que no pugui ser mal compresa. - A paraules de neci, orelles sordes. - A cabells blancs honrats no hi ha panys tancats. - Massa fruit trenca la branca. - Qui té el cul llogat no seu quan vol. - Feina feta no té destorb. - Qui la fa, que la pagui. - Tal faràs, tal trobaràs. - A vegades és pitjor el remei que la malaltia. - A la mort, ni témer-la ni buscar-la: cal esperar-la. - Fent i desfent, apren l'aprenent. - A l’home que de tu fia, fia d’ell que és cortesia. - Quan a baix truquen, a dalt no hi queda ningú. - A mal temps, bona cara. - A l’estiu, tota cuca viu. - Per Sant Andreu pluja o neu, o fred molt greu. - A la taula d’en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat. - A bones ganes de ballar, poc so és menester. - A allò que està fet, pit i amunt. - Abans que coneguis, no lloïs ni vituperis. - Abans d’ensenyar, aprèn. - A casa de l’amic necessitat, vés-hi sense ser cridat. - A camí llarg, passa curta. - Casa d'altri sol criticar qui la seva no sap arreglar. - Qui no s'arrisca, no pisca. - El riure va a estones. - A cal sabater, sabates de paper. - A l’enemic que fuig, mostra-li la drecera. - Al bon entenedor, amb poques paraules n'hi ha prou. |
 |
