per què la WEB STAPels AndreuencsLa Cultura i l'Esport a STAPLes Entitats de STAPLa Història de STAPles Comunicacions a STAPLa Salut a STAPMenjar i Beure a STAPSTAP Superfície ComercialWEB STAP - Pàgina Iniciubicació de STAP
El Rec Comtal

Un passeig nostàlgic pel Rec

El pas del Rec Comtal per Sant Andreu és el primer element a considerar quan estudiem el desenvolupament econòmic de la població. La seguretat de bones collites de cereals, viandes, verdures i de tota mena de productes hortícoles venia marcada pel regatge indispensable que proporcionava el Rec, tant si era temps de sequera com de regim plujós normal.

Si el poble devia la subsistencia principalment a l'aigua conduïda pel Rec, no ha d'estranyar-nos gens que aquest corrent aqüífer entrés a formar part de tot I'entreteixit social i familiar dels andreuencs. De tal manera I'influí, que fins en la conversa normal, I'andreuenc enriquí el nostre idioma amb expressions populars en les quals el Rec era I'element principal. Encara avui dia hi ha qui diu quan una cosa ha perdut la utilitat, 'que és bona per a tirar al Rec'.

Anys enrera quan hi havien més criatures enaiguades que ara, la recepta infal·lible per a curar-les consistia en anara tirar pedres al Rec des d'algun dels diversos ponts que el creuaven. Aquesta mateixa recepta servia pels enamorats que no eren correspostos. Les persones una mica majors recorden quan en la seva edat escolar hi havia condeixebles que un bon dia feien campana, i l'endema se sabia que s'havien anat a banyar al Sot dels Paletes del Rec, que estava tocant a Can Pellicer, (Fabricació Nacional de Colorants).

Anar a passejar pel Rec era un esplai tonificant en dies de festa, que es completava recorrent el regadiu sempre verd i uberrim en tot temps, car una collita s'empalmava amb I'altra. Les arbredes que el vorejaven, ben assaona- des, asseguraven un passeig ombrívol en hores de sol afeixugants. i que, val a dir-ho, amaraven l'esperit romantic i les venes artístiques dels vianants que s'hi aixoplugaven.

Com a molts pobles rurals on les persones de certa representació social se'ls pot veure junts a I'estiu passejant cap a la font principal o bé fent tertúlia en els llocs més frescals, a Sant Andreu, el Rec, i per extensió el regadiu, era a principis de segle el punt de trobada i passeig dels notables del poble en la política, art i poesia com ho foren: Mn. Clapés, Viñas, Cararach, Melcior Font, Farré, Ignasi Iglésias i Moreno Olivan entre d'altres.

Quan en temps de sequera o de forta calor, la necessitat de regar es feia més imperiosa, era imprescindible regular la presa d'aigües del Rec. Des de sempre "la Junta Directiva de la Acequia Condal tenia como objetivo principal la promocionada distribución del agua según el derecho y necesidad de los interesados". Pero aquesta distribució no estava exenta de conflictes i d'anècdotes. Segons el cabal d'aigua que baixava pel Rec, el Batlle d'Aigües donava més o menys temps (segons sorteig), per a regar a cada pagès segons la superfície que conreuava. La impaciencia dels que, en el camp, esperaven el seu torn d'aigua portava a petites picabaralles que s'havia de procurar que no depassessin a fets punibles, car llavors es donava motiu a la intervenció del Síndic que havia de traslladar-se molt sovint al lloc de la transgressió pera dictaminar si hi havia motiu per intervenir-hi el Tribunal de Regants. Les sentencies d'aquest Tribunal, format per 16 membres, eren inapelables. Amb el temps, I'import de les multes als infractors del Reglament de Distribució d'Aigües s'anaven tornant petites per la depreciació de la moneda, per la qual cosa el Tribunal havia de cercar en les infraccions tots aquells agreujants que fessin pujar la multa a una quantitat que no fes riure. El Reglament publicat I'any 1871 castigava a los infractores de segundo grado con la multa de 20 a 150 reales, (de 5 a 37,50 ptes.). Així sabem que un pagès de Sant Andreu que havia alçapremat el tap d'una fibla I'any 1950, fou castigat amb una multa de 300 pessetes, quan pels danys ocasionats podia ser considerat com a infractor de segundo grado, que li hauria costat, com a màxim, l'exigua quantitat de 37,50 ptes. L'alçapremat que hem esmentat no podia obrir gaire la fibla doncs estaven fixades amb un cadenat que obria o tancava el guarda-recs segons I'horari establert en el sorteig de Distribució d'Aigües.


Aquesta distribució tenia lloc davant d'algunes de les casetes d'obra construides al damunt dels diversos ponts que servien per traspasar el Rec. La reunió dels regants amb el Batlle d'Aigües tenia lloc a les 7 o a les 8 del matí, i després del sorteig s'entregava a cada regant la respectiva papereta la qual expressava les hores de reg que li corresponien. També s'aprofitava la reunió per a dialogar els pagesos entre ells sobre els assumptes propis dels seus camps.

Un altre punt de reunió dels pagesos andreuencs era la Placa de I'Església els matins dels diumenges on, fins molts anys després de la nostra guerra, hi havia la venda de planter d'hortalisses. Aquestes parades de planter eren L'última reminiscencia d'aquells mercats setmanals que tenia Sant Andreu abans d'ésser anexionat a Barcelona l'any 1897.

Una prohibició taxativa del Reglament del Rec era la que deia que: no podrá apacentarse ninguna especie de ganado en el cauce y márgenes de la cequia ni dentro de los límites de los diez palmos que deben quedar de camino y sin cultivo, en cada uno de los costados de la misma, ni tampoco hacerse abrevaderos en ninguno de los puntos expresados.

El sequier o guarda-recs, havia de vigilar que els veïns no deixessin anar ànecs i oques al Rec, i que no s'hi rentessin les nafres dels cavalls car infectaven I'aigua. També que no s'hi tiressin massa pedres per a curar els anaiguats ni escombraries ni enderrocs que omplien el llit del Rec i obligava a la neteja massa sovint. D'una manera especial s'havia de vigiiar que ningú no tirés aigües brutes al Rec, ni les residuals de cap indústria, doncs podien pejudicar les viandes. Malgrat la vigilancia, de tant en tant, passava quelcom que demostrava que aquestes prohibicions eren menystingudes. Una vegada algú va abocar al Rec aigües procedents d'una indústria d'adob de pells i va ocasionar la mort de tots els peixos que hi havia en un safareig del jardí de la Clínica Sant Jordi de la Placa de I'Estació.

Com que a Sant Andreu s'hi conreuava molt cànem i una de les operacions consistia en amarar-los en basses per a la qual cosa necessitaven molta aigua, ningú no podia prendre l'aigua del Rec sense el permís especial de la Junta Directiva. Una de les basses més ben conservades, i que fins la segona decada d'aquest segle encara serví, era les Basses d'En Pep que estaven situades al costat de I'Escorxador, junt on es creuen el carrer Sant Adrià i el de Ferran Junoy.

Les fibles o preses d'aigua del Rec eren totes a l'esquerra del corrent excepte una que sortia arran del molí de Sant Andreu i s'escorria per la part alta del poble (Tramuntana), travessava el torrent d'En Paixalet, i tocant els badius de les cases del carrer Santa Marta (nombres parells) anava a morir altra vegada al Rec junt a l'absis de la parròquia. D'aquest corrent s'en deia el conducte, el qual a més del regatge dels horts servia de safareig per a rentar-hi roba. Darrera el carrer de Santa Cristina, junt on arrenca el Passeig Torras i Bages, aquest regueró s'eixamplava una mica i allí amb unes lloses inclinades cap a I'aigua, moltes dones hi rentaven la roba. Dintre les prohibicions del Reglament del Rec no hi figurava la que privés de rentar-hi roba, doncs a tot el llarg delseu recorregut eren diversos els "safareigs" instal·lats per a una tasca tan higiènica. La contaminació del Rec per efectes del sabó devia ser insignificant, car tots sabem que el corrent, I'aire i el sol per si sols tenen ja un alt valor depurador de I'aigua.

Com a element viu del desenvolupament del poble, el Rec Comtal sempre ha estat un punt de conflictes i de lluites pels qui no els consideraven com un bé públic d'utilitat ben notoria. En el miler d'anys que té de vida podrien omplir-se dotzenes de volums amb la història de les lluites, privilegis, qüestions i ordenances que regulaven i castigaven I'ús d'un element tan essencial per la vida de les ciutats.

Martí Pous i Serra



El Molí de Sant Andreu de Palomar
Imatges de Sant Andreu de Palomar d'abans
Imatges del Rec ara
El Rec Comtal
Barri de :

Imatges de Sant Andreu de Palomar
Imatges de Sant Andreu de Palomar d'ara
Ajudeu-nos.
Feu-nos arribar imatges andreuenques.
webstap@sant-andreu.com
telèfon 933 451 052

les comunicacions a STAP
Superfície Comercial
Fòrums de STAP