|
|
Amb
el fred, arriba per quart any la Festa Major Reivindicativa al poble.
Però si ha estat possible que seguim duent activitats de reflexió
crítica, d'oci i de festa a Sant Andreu, un any més, és perquè hem
plantat cara a l'Ajuntament , que volia censurar les nostres festes.
La seva estratègia era no cedir-nos una infrastructura a la qual
tenim dret com qualsevol altra entitat o col·lectiu de Sant Andreu.
A
la pràctica, l'Ajuntament volia impedir la realització d'actes populars
i reivindicatius a les Festes d'enguany. Però això sí, el govern
municipal diu voler augmentar la participació ciutadana amb projectes
com el PAD que no és més que una inútil farsa propagandística. Quan
de veritat els veïns i veïnes decideixen autoorganitzar-se i tirar
endavant amb els seus esforços unes festes majors populars, crítiques
i lliures, l'Ajuntament de Barcelona respon aprovant una moció per
a eliminar de Barcelona totes les Festes Alternatives, les quals
són un emblemàtic símbol de vitalitat del nostre teixit social.
I
és per aquest motiu, que l'Ajuntament, en un principi ens va denegar
el permís. Però gràcies al suport que hem rebut d'altres col·lectius
i persones, com les Festes Alternatives i l'Associació de Veïns
de Tramuntana, l'Ajuntament s'ha vist entre l'espasa i la paret
davant les pressions de veïns i veïnes. Ha vist perillar el seu
maquillatge democràtic, i finalment ens ha donat el permís per la
Festa Major Reivindicativa. Ens ha permès utilitzar uns carrers,
pels quals no hauríem de demanar permís, ja que ens pertanyen, són
de tots i totes.
El
que els molesta realment, és que pensem per nosaltres mateixes,
que prescindim del model de vida conformista i submís al que ens
aboquen les institucions i les regles del joc del capitalisme. I
encara molt més els molesta la lluita dels col·lectius que organitzem
la Festa Major. No sols perquè qüestionem i critiquem les polítiques
del Districte, sinó perquè a la classe política li fa por la capacitat
d' autoorganització social i l'amenaça de tenir un contrapoder popular.
Com també, evidentment, els nostres objectius finals, uns Països
Catalans lliures i comunistes.
Tota
aquesta política de control perquè ningú actuï de manera alternativa,
crítica, o simplement diferent, la representa a la perfecció la
llei del civisme. Aquesta llei regula el que es pot fer i no es
pot fer al carrer, en benefici d'uns pocs i en contra la majoria.
Pots fer el que et doni la gana si tens diners, com els turistes
europeus que vénen a gastar-se'ls, o les promotores immobiliàries
que arrasen amb carrers sencers per fer-hi construccions amb pisos
de luxe, com està passant amb les cases barates del Bon Pastor.
En canvi, estàs vigilada i molestes si utilitzes el carrer com a
espai de trobada social, fet que es dóna en tots els barris populars.
Si ets pobre i fas nosa a la vista, com les prostitutes, els "sense
sostre" o els immigrants que viuen al carrer, o si l'utilitzes com
a lloc de reivindicació i difusió de qualsevol lluita social, llavors
caurà sobre tu tot el pes de la llei i els cops de porra que facin
falta.
Com
diu Miquel Amorós, el carrer s'ha convertit en un espai neutre,
de pas. Quan abans era l'àmbit de relació social per excel·lència
i també un espai fonamental de lluita ( a l'època de les lluites
dels obrers i obreres industrials, durant la Guerra Civil contra
del feixisme i per una societat justa, i fins en els anys de la
transició postfranquista, on finalment no van canviar tantes coses,
però sí que es sortia constantment a manifestar la voluntat de la
gent). Més que mai, al capitalisme no li interessa que existeixin
espais col·lectius, de relació espontània, que no estiguin controlats
pel poder. Volen que les classes populars al seu temps lliure estiguin
tancades als centres comercials, als grans magatzems, al cine empassant-se
pelis americanes-escombraries, o a casa mirant la tele, sobretot
ben calladetes i obedients.
Hem
arribat al punt que ja no es pot ni sortir de casa per exercir el
dret de manifestació. Així ho han decidit els partits de mal anomenada
esquerra que ens governen, ja que les darreres manifestacions al
centre de Barcelona han estat assetjades amb cordons policials propis
d'un estat d'excepció, i durament reprimides, pel fet de seguir
defensant aquest dret tan bàsic, sota el lema: La repressió no ens
tallarà les ales!
En
aquesta línia a Sant Andreu, el col·lectiu La Trinxera, l' Assemblea
de Joves, té totalment prohibida la organització d'activitats al
carrer, com també és perseguida obsessivament tota la seva difusió.
S'han esborrat únicament murals de l'Assemblea de Joves, en murs
plens a vessar de pintades no polítiques, les quals s'han deixat
intactes.
Davant
aquestes maneres institucionals de fer, que recorden al franquisme,
i que responen als interessos dels estats opressors i del Capital,
nosaltres tenim clar que avui i sempre treballarem per bastir un
contrapoder popular basat en la solidaritat, l'autoorganització
i la lluita. I avui i sempre prendrem els carrers! Prendrem els
carrers ; per passar la tarda amb els amics i amigues, per muntar
concerts, per seguir denunciant l'especulació, per organitzar xerrades,
ja que no tenim ni un sol Casal per joves, per seguir amb les relacions
de poble que caracteritzen Sant Andreu, per penjar cartells, per
jugar un partit de futbol en una plaça, per mobilitzar-nos quan
ho creguem necessari, per fer espectacles...així com per celebrar
moltes i moltes més Festes Majors al carrer! Les quals esperem que
gaudiu tant com la d'enguany.
Per
unes festes populars i autogestionades, trenquem amb el poder, prenem
el carrer!
La
lluita és l'únic camí!
Sant Andreu de Palomar, novembre de 2007
|
|
|
