Pregó de la Festa Major Sant Andreu de Palomar ’04
	Estimats veïns i veïnes, conciutadans meus: Us puc ben assegurar que hores d'ara maleeixo bíblicament aquests aparells infernals anomenats telèfons mòbils. En mal moment me'l vaig comprar i en mal moment vaig anar estúpidament donant el meu número a tothom que conec. I si els maleeixo, aquests aparatets, es perquè va ser precisament a traves d'un d'aquests perversos invents que vaig rebre la trucada que m'ha portat a ser avui en aquest balcó, rodejat d'autoritats i parlant-vos a través d'aquest micròfon, que és també un altre invent que avui maleeixo...
L'aparell en qüestió va sonar dins la meva butxaca amb aquella musiqueta estúpida que no sé com es canvïa, i per tal de què deixes de sonar, vaig cometre l'error de despenjar-lo... Els de la comissió de Festes em demanaven de fer el pregó de la Festa Major... - Però si jo no surto al Cor de la Ciutat- em vaig defensar. - Jo no sóc famós , ni cèlebre... ni res... - Volem un pregó diferent - van dir - i com que tu ets pallasso, i escrius.... i fas cosetes.. - Oh... Ves.. si... jo faig cosetes, però... Ells, van ser implacables! - T'ha tocat, I "punto"... I "punto"... i a part. "Un pregó diferent"... He de confessar que en un primer moment això em va tranquil·litzar... Un pregó diferent!... Es clar!... Tot cofoi vaig anar cap a l'ordinador (un altre invent del dimoni) i el vaig engegar. La pantalla , tota blanca, em va mirar amb cara d'avorriment " -Què vols tu ara, pesat?" " - Em de fer un pregó diferent!" li vaig dir jo amb un entusiasme digne de millor causa. - "Un pregó diferent?... Diferent de què?... Com es fa un pregó?". El meu ordinador és un vell pentium rondinaire que sempre insisteix a fer-me baixar dels núvols violentament perquè m'estavelli contra la dura realitat. Es veritat!...Com es fa un pregó? Vaig sentir com el pànic, en forma d'una suor freda, em rossegava el clatell, i deixant l'ordinador amb la paraula a la boca, vaig sortir corrents de casa per anar a buscar alguna mena d'ajut. Vaig recórrer les poques llibreries que a Sant Andreu, encara, heroicament, aixequen la persiana cada dia, per tal de buscar-hi alguna mena de manual del bon pregoner ... Va ser inútil... Amics i amigues, el pregó es un gènere literari absolutament deixat de la mà de Déu. Deprimit i carregat de llibres d'autoajuda ,vaig tornar arrossegant els peus fins a casa on, sorneguer, m'esperava el meu vell ordinador: " - Vinga, tanoca! Posem-nos-hi que encara farem salat..." Em va dir amb veu cansada. I aquí em teniu... Mirant de llegir el més dignament possible aquests quatre paperots que hem embrutat el meu ordinador i jo... Perquè mes enllà de les meves angunies i angoixes, el fet important... El fet realment important, és que tornem a ser de Festa Major. Sí, amigues i amics!... No ho heu notat? De nou, aquest matí, els trabucaires ens han despertat amb aquell tacte que els caracteritza... De nou tornem a tenir la Fira. I la gent que tenim criatures anirem corrent alegrament a fer-los pujar a totes les atraccions... De nou ve la Salseta del Poble Sec... No hi ha dubte: ¡Es la Festa Major de Sant Andreu! Un any més, ens tornarem a trobar pels carrers i les places amb aquell somriure complaent que s'ens posa, a la gent d'aquí, quan ens celebrem a nosaltres mateixos... El meu ordinador em mira amb cara de pomes agres: - "T'estàs embolicant, home! - em diu - No veus que ara toca fer la lloança encesa i apassionada del barri..." " - Poble! - protesto jo- Sant Andreu es un poble!..." Ell em mira amb cara de pena: " - Que n'ets d'ingenu..." em diu, i seguidament es penja... Ràpidament, tal i com em van ensenyar en aquell curset d'informàtica, li faig un reset i li dono un parell de patades a la torre. El vell Pentium ressuscita... " -No ens barallem... - li dic jo - Anem a fer la lloança..." Sant Andreu!... Què us puc dir jo de Sant Andreu que no sapigueu ja. Que no hagueu pensat mai... Sant Andreu em porta al pensament carrers estrets de cases generalment baixes. Ambient de poble, on la gent surt per anar a comprar, i la despatxen parlant-li de tu perquè la coneixen de fa anys. Sant Andreu em fa pensar en famílies de tota la vida que es coneixen , es relacionen i potser també es critiquen des de fa generacions. Sant Andreu em fa pensar en el Versalles, el casino del poble, on també, de fa generacions, la gent es troba, xerra i s'entrompa com si fos a casa seva. Sant Andreu em fa pensar en el mercat, amb aquelles voltes, on no fa tant s'hi posaven les pageses. Sant Andreu em fa pensar en aquell especial sentit de l'humor, sorneguer i a voltes un pel cínic, que gasta la gent d'aquí i que al principi, quan hi vaig venir a viure, ara fa vint-i-quatre anys, em sorprenia i fins i tot em feia una mica de por.... Ara ja no... Ara jo també m'he tornat sorneguer i un pèl cínic, i no per viure a Sant Andreu, sinó simplement per viure en aquest món tan estrany que t'exigeix que el miris com ho fem la gent d'aquí, una mica de trascantó, al biaix... Empenyent-lo per veure'l amb perspectiva i venjar-te de les ferides que et va fent a base d'això, d'enfotret'en tant com puguis.... Sant Andreu, en aquests vint-i-quatre anys s'ha anat convertint en el meu món petit, d'on gairebé no surto mai perquè no em cal, perquè tot el que necessito i estimo està aquí. Sant Andreu s'ha convertit en el meu paisatge, el decorat de la meva vida. Un decorat ple de gent que, en general, m'estimo força... " - Ja estàs parlant de tu un altre cop!" Em diu l'ordinador... "- Bé... - miro de disculpar-me - Per un cop que puc xerrar..." " -Ves per feina! Que aquesta gent tenen ganes de fer la cercavila..." " -D'acord... d'acord... ara que toca?" Li pregunto " -La gent - em contesta - Ara toca parlar de la gent..." Doncs som-hi... En general les andreuenques i els andreuencs som gent amb l'auto estima molt alta, orgullosos del nostre poble. Gent que, en gran part, participa en alguna de les moltíssimes entitats que adornen el nostre teixit social: Esbarts... grups d'escacs, grallers, geganters, diables, grups de teatre... Fins i tot n'hi uns que porten barretina!... No sé pas que en pensaria un antropòleg... A Sant Andreu, per sort, n'hi ha molta de gent d'aquesta. Gent que després de la feina, es troba amb d'altre gent per remenar les cireres, per cantar, per ballar, per fer teatre o tocar el timbal, per llegir poesia o per queixar-se dels molts problemes que avui en dia, encara tenim. I cal que continuí essent així, perquè aquest poble no es pas un paradís perdut... Aquí també patim tots els problemes d'aquests temps bojos que ens han tocat de viure. Globalització, especulació... contaminació... La gent jove ha de marxar perquè trobar un pis assequible s'està convertint en una utopia... Cal que la gent de Sant Andreu continuem xerrant, discutint i ballant... Cal que ens fem escoltar i cal també que ens escoltin... Cal que el tema de les casernes es solucioni de forma positiva, consensuada. De forma que es garanteixi l'habitatge social. De forma que els joves i la gent gran puguin continuar formant part de Sant Andreu. Cal que siguem escoltats... I nosaltres, veins i veines, cal que ens impliquem més en la vida col·lectiva si volem que les coses millorin. Si volem que els nostres fills continuïn omplint aquesta plaça d'aquí a uns quant anys i que, en el futur aquesta cercavila sigui tan plena d'entitats i de gent com fins ara. L'ordinador torna a protestar: " - Ep, nano! - em diu amb una confiança que jo mai no li he concedit. - Deixa els sermons pel capellà d'aquí davant i ves per feina que t'estàs començant a posar pesat!" ... " - Maleïda màquina! - penso jo - Demà mateix em compro un portàtil..." Però he de reconèixer que té raó... Ja n'hi ha prou de xerrameca... Malgrat el meu ordinador i el meu telèfon mòbil i malgrat totes les màquines que em compliquen la vida avui sóc aquí per donar inici a la Festa Major de Sant Andreu. Disfrutem de tots els actes, trobem-nos pels carrers, ballem al l'envelat i celebrem, un any més, que som un poble ple de vida i de ganes de fer coses... Estimats veïns i veïnes, conciutadans meus, Ara que la festa comença vull recordar les paraules d'aquell desconegut poeta: 'Desempallegueu-vos del comandament a distancia... Traieu-vos la carota grisa del "anar fent" Que la vida es curta, brètols! I us la passeu buscant aparcament...' VISCA SANT ANDREU! VISCA LA FESTA MAJOR! Quim Pañart Sant Andreu de Palomar (Barcelonès), Països Catalans. Novembre 2004