..El Marcel estava parlant amb el Rai mentre es prenia una cervesa a La Fusteria.
- O sigui que marxeu dues setmanes a Galícia -li diu el Marcel.
- Sí, l'Iris en tenia moltes ganes i com aquí hem decidit tancar per vacances tot el mes d'agost, doncs aprofitarem per reafirmar els nostres lligams.
- Segur que ho feu. Aquella terra té un punt màgic que enamora a qualsevol parella!
- Pot ser que tu també hagis d'anar a Galícia...
- Per què ho dius?

El Rai fa un gest amb el cap indicant-li al Marcel que la Dhara està entrant al local. Ell somriu al veure-la i quan es gira cap al Rai, li llença una mirada desaprovant completament el comentari que li acaba de fer.
- Hola, carinyo -diu ella fent-li un petó al Marcel.
- Sí que has marxat d'hora aquest matí, no?
- Sí, havia d'anar a la productora del Vides..., ja t'ho vaig dir, no?
- Se'm deu haver oblidat. Amb tot això de la mort del Ros, tinc el cap en un altre lloc.
- No passa res, ho entenc.
- I què has anat a fer allà? Cobrar la feina que vas fer?
- Sí, però a més d'això, m'han demanat una altra cosa.
- El què, si es pot saber?
- M'han ofert un paper per la propera temporada del Vides..., realment, un petit paper. Faria de filla d'un immigrant hindú a la que acaben enviant de tornada a l'Índia pels conflictes culturals i els ideals que té el seu pare. Els vaig agradar molt quan vam fer la seqüència del ball i han decidit proposar-m'ho.
- I tu què els hi has dit?
- M'ho volia pensar, però la veritat que em fa molta il·lusió. Només hi hauria un problema.
- Quin?
- Les dates que tenen previstes per la gravació de la sèrie, coincideixen amb les teves vacances. No podria acompanyar-te a Granada quan vagis a veure a les teves filles...

El Marcel es queda parat i pren un glop de cervesa.

Minuts més tard, parla amb el Fede al seu pis al que li explica tot:
- I tu què li vas dir?
- Jo res, la vaig animar a que acceptés la feina. No li podia dir que no comptava amb ella pel meu viatge a Granada... I tampoc em decideixo a tallar...
- Marcel, l'estàs cagant però no saps de quina manera! No te n'adones que quan més temps triguis a deixar-la, més enamorada estarà ella de tu, i acabarà patint molt més?
- Ho sé, Fede..., però tinc por de no trobar mai una dona que em pugui estimar com ella ho fa.
- No fotis que per això segueixes amb la Dhara?
- Tu, que ja tenim una edat i cada cop és més difícil trobar una parella. I la Dhara és guapa, jove, té alguna cosa especial..., m'agrada.
- Però no l'estimes i el que fas no és honest ni per ella, ni per tu, Marcel. O sigui que tu veuràs què fas. De moment, aquest rotllo de parella comprensiva que portes, et funcionarà. Tu marxaràs, ella s'haurà de quedar, però i després, què??
- No em clavis el moc tu ara, si us plau... Per tu és molt fàcil perquè tens la Sara. Però posat al meu lloc...
- Ja ets grandet, Marcel. Tu mateix! No em pensava que fossis tan covard...Vaig a la cuina a posar-m'hi alguna cosa per beure...

El Fede s'aixeca i deixa sol al Marcel que té cara d'estar passant-lo molt malament.

La Dhara, per la seva banda, prenia un cafè amb la Júlia a la que havia anat a veure per explicar-li les noves notícies:
- Quina notícia més xula, no? -diu la Júlia amb entusiasme.
- La veritat és que estic molt emocionada per la idea.
- Doncs no ho sembla, ho dius una mica apagada... Què passa res?
- És pel Marcel... Em feia il·lusió acompanyar-lo a Granada però les dates del rodatge coincideixen amb el seu viatge.
- I no pots canviar-les?
- No depèn de mi. Però el que em sap més greu és que a ell sembla no haver-li importat. M'ha donat la sensació que es treia un pes de sobre. Li vindria molt bé que acceptés la feina.
- D'això no pots estar segura, Dhara -diu la Júlia agafant-la de la mà -. I si és això el que penses, potser creguis que el Marcel no t'estima com tu voldries. Aquí sí hauria un problema. I no seria bo que ho deixessis passar...

La Dhara posa cara de circumstància.

Mentrestant, el Marcel parla per telèfon assegut al Peris:
- Moltes gràcies, Mari. Per mi és molt important que em deixis portar-me a les nenes a Sant Andreu aquest estiu. La meva parella té feina nova i així puc estar amb ella en aquest moment tan important que viurà. I es podran conèixer...

Aquell vespre, el Marcel i la Dhara fan un passeig sense dir-se res durant una estona fins que ell trenca el silenci:
- Escolta, t'haig de dir una cosa sobre el viatge i nosaltres...
- Marcel, no cal, no diguis res... He estat pensant, i sé que tens raó quan et mostres distant amb la idea de que jo t'acompanyi a veure a la teva família. Potser és molt aviat per fer aquest pas i estic convençuda que haurà més ocasions per anar-hi junts a Granada. És per això que he acceptat la feina a la tele. I així, mentre jo estic treballant, tu podràs marxar i fer el que has de fer.
- Dhara, jo...
- Només m'has de prometre que em trucaràs cada dia... Ho faràs?
El Marcel calla durant uns pocs segons i li acaba responent:
- Clar que sí, pots comptar amb això.
- Ets l'home més meravellós del món! -diu ella fent-li un petó i donant-li una forta abraçada -. T'estimo tant...
- I jo a tu...

Al dia següent, el Marcel torna a trucar a la Mari:
- Escolta, canvi de plans..., seré jo qui vingui sol a Granada. Ja t'ho explicaré...

La cara del Marcel, però, mostra la mala consciència que té per haver callat.

-CONTINUARÀ ...-

Channing