'MENTIDES'
..Feia molt de temps que el Francisco no era tan feliç. L'última vegada que el vaig veure tan radiant i pletòric va ser quan treballà al "Vides de lloguer". Ara estava casat, tenia una esposa que l'estimava i en la confiava, i que estava pendent d'ell constantment. Era natural, doncs, que el Francisco volgués presumir de dona.

El Francisco parla amb la Pilar i la Roser al mercat de Sant Andreu:
- Home! Francisco! Felicitats, rei! -diu la Pilar que surt per fer-li dos petons.
- Ja teníem ganes la meva germana i jo de donar-te l'enhorabona. Com que estàvem de vacances no ho hem pogut fer abans.
- Son molt ben rebudes les vostres felicitacions. Jo també us he trobat a faltar una mica al meu casament.
- El Ramon es va quasi a obligar a marxar un mes de vacances -diu la Roser -. Ens ho va pagar tot, això sí, però era el que jo li deia a la Pilar: què fem tots tres solets a Menorca?
- Entre el Santiago i jo la vam convèncer perquè ens acompanyés..., ja saps que és molt tossuda!
- Jo feia nosa, Pilar. No em diguis que no?
- Calla, Roser! I pregunte'm al Francisco per la seva esposa...
- Això, això. Quan la coneixerem?
- Aviat. Ara que encara estem de vacances, no la deixo que s'aixequi del llit molt d'hora. Mentre ella dorm, jo surto a fer una mica de compra i quan arribo a casa, li preparo l'esmorzar i se'l porto al llit.
- Què romàntic, Francisco -diu la Roser -. La Lola no va saber veure tot el que tens de bo.
- D'això, ja sabeu a qui tindreu de veïna en la parada de la Lola?
- Jo he sentit alguna cosa d'una floristeria, però no ho sé ben bé. Nosaltres acabem d'obrir com aquell qui diu, i estem pensant en ficar a algú perquè ens doni un cop de mà -diu la Pilar.
- Al que tenim ganes de veure és al Peris..., i a la seva nova parella..., com es diu?
- Àngela. Ja veureu com és d'agradable i maca.
- Pobre Cinta -diu la Roser.
- La primera cosa que vam fer al arribar va ser portar-li flors al cementiri.
- Va ser tot molt ràpid... Però ara cal mirar endavant.
- Haurem de començar a fer vida social, Pilar, per conèixer a l'Àngela aquesta, la teva esposa... que per cert, es deia?
- Trini.
- Això. Ja feien falta cares noves per aquests carrers...
- Bé, jo ara marxo que sinó no trobaré croissants cruixents.
- Fins aviat, eh?

Quan marxa, comenten totes dues:
- La veritat que se li veu molt bé -diu la Pilar.
- Més grassonet, no trobes? Jo crec que ha engreixat uns quants quilets -comenta la Roser.
- Va, Roser! Deixem-nos de tafaneries i anem per feina!
- Ja va! Ja va! Aiii, quines ganes que tinc de que trobis a algú!

Al cap d'una estona, el Francisco arribava a casa seva. La Trini ja estava desperta i prenia un cafè amb llet i unes torrades al menjador:
- Bon dia, bitxo! Ja has tornat del teu passeig?
- Sí. Avui m'han preguntat per tu dues amigues de Sant Andreu. Les hi he dit que descansaves ara que estaves encara de vacances.
- Ah, està bé. Un dia m'has de presentar a tots els teus amics de Sant Andreu, que des que hem arribat, no hem sortit ni una sola nit.
- Però Trini, si estàs sempre cansada. I jo agafo la son i em quedo fregit.
- Doncs anem un matí, em despertes i anem plegats.
- No hi ha qui t'entengui a vegades. Vaig a deixar la compra a la cuina i ara aniré al banc.
- No, no cal carinyo! -diu ella ràpidament.
- Per què no? -diu el Francisco tornant de la cuina.
- Perquè vull anar jo, així de passada vaig mirant les botigues que hi ha per aquí.
- Està bé, t'acompanyo doncs.
- No, no... Si aniré amb la Remei! M'ha trucat mentre tu eres fora i he quedat amb ella.
- No m'havies dit res...
- Se m'ha passat al veure't, però sí, he quedat amb ella. Ui, i com no m'afanyi, faré tard!

La Trini es beu d'un glop el cafè i se'n passa també la resta de torrada. S'aixeca de la cadira, neteja la taula i ho porta tot a la cuina. Quan torna al menjador, el Francisco no hi és i el sent parlar des del dormitori:
- Trini, tu saps on és la llibreta d'estalvis?
- Sí, carinyo! La tinc jo a la bossa... -crida des del menjador posant cara de temor a que l'enxampin.
- I per què la tens a la bossa? -diu tornant amb ella.
- Perquè m'ho he preparat tot per sortir. Vaig a arreglar-me que la Remei deu estar a punt d'arribar. Fes-me un petonet, amor meu. T'estimo molt, rei!
- I jo a tu... Bé, doncs vaig a llegir el diari, i quan tornis si vols, fem un tomb per Sant Andreu.
- Em sembla una idea perfecta.

Un cop la Trini ja s'havia vestit, pentinat i maquillat, torna a entrar al dormitori i obre un calaix d'un armari d'on treu un petit joier. L'obre i remena les quatre coses que li quedaven. Ella s'ho mira molt disgustada. El Francisco apareix per la porta:
- Segur que no vols que t'acompanyi?
- Eh?! -diu ella sorpresa tancant de cop el joier -. No, no, segur que no cal.
- Et trobes bé?
- Sí, clar que sí. El que passa és que se'm fa tard i no vull que m'esperi la Remei.
- Ah, i posat aquell collar que et vaig regalar... Et queda tan bé quan el duus posat.

La Trini somriu i el Francisco torna a l'habitació on llegia el diari. La Trini torna a obrir el joier i agafa tot el que té, ficant-s'ho a la bossa. Després surt del dormitori i es dirigeix a la porta per sortir ràpidament.
- Rei, marxo que tinc pressa... -crida.
- No em fas un petó?
- Quan torni te'n faig tots els que vulguis! Adéu carinyet!!

La Trini surt tancant la porta i emportant-se la mà al pit on no penja cap collar. Mentre va pel carrer, passa pel bar del Peris on es troba al Fidel netejant els vidres de fora. Ell surt molt content i es fan dos petons:
- Fidel! Què hi fas tu per aquí?
- Mira, sembla que continuarem sent veïns.
- Ah, sí? Com és això? -diu ella molt animada.
- El Peris, em va oferir fer-nos socis i he acceptat. Ara treballarem junts al seu bar.
- Al vostre...

- Bé, això. I tu què? On vas amb tantes presses?
- Res, a fer uns encàrrecs i després cap a casa. I el nen com està? I la Sara?
- Ells bé, ella arreglant-ho tot per fer el trasllat. Ha trobat feina en un saló de perruqueria i estètica que hi ha aquí prop, com a massatgista. Sembla bona gent les dones que ho porten.
- Ja se't veu molt integrat per aquí, eh?
- Vaig fent. Es nota que trobaven a faltar al Peris..., bé, i a la Cinta.
- Clar.

De sobte, el Fidel esternuda un parell de cops.
- Ai! Tens un mocador, Trini?
- Sí, i tant!

Ella comença a remenar la bossa i quan treu els mocadors, li cau sense que se n'adoni, la llibreta d'estalvis.
- Té, queda't amb tot el paquetet. Bé, Fidel, doncs ja ens veurem per aquí, no?
- Clar, no saps la il·lusió que em fa. I gràcies pels mocadors.
- De res, home, de res! Apa, adéu maco!

La Trini reprèn el seu camí i quan el Fidel va a llençar el mocador que ha fet servir, es troba amb la llibreta de la Trini al terra.

Mentrestant, el Francisco continuava al pis, quan sona el timbre de la porta. Va a obrir:
- Remei! Què hi fas tu aquí?
- Bon dia, Francisco. Jo també me n'alegro molt de veure't.
- No, dona, no ho dic perquè no me n'alegri. Només que em sorprèn trobar-te aquí. La Trini fa estona que ha sortit perquè havia quedat amb tu...
- La Trini? -diu molt estranyada ella. Però de sobte, li canvia la cara i el to de veu -. Calla, calla!! Clar que sí!! Ostres, què despistada que soc!! -diu entre riures nerviosos -. No sé on tinc el cap. Amb això del Mateuet i l'escola és que no me'n recordo de res, tu!
- Algun dia perdràs el cap!
- Ja ho crec, ja. Bé, doncs marxo a veure si la trobo...
- Com??
- Vull dir, a veure si la trobo on hem quedat -continua dient entre riures -. Bé, adéu!

El Francisco tanca la porta molt estranyat però sense donar-li cap importància, torna a seguir amb el que feia. Pocs minuts després, torna a sonar el timbre de la porta:
- I ara què vols, Remei? -diu el Francisco mentre obre.
- Ho sento, no soc la Remei.
- Ah, Fidel, ho sento. Pensava que era ella... Passa, passa.
- No, tinc pressa. Només venia a portar-te això. Li ha caigut a la Trini aquest matí. I el Peris m'ha dit on vivies per portar-t'ho. Té...

El Francisco agafa la llibreta i s'acomiada molt agraït del Fidel. Quan tanca, consulta la llibreta trobant-se una desagradable sorpresa.

La felicitat que gaudia el Francisco va desaparèixer en el moment en que va descobrir els pocs diners que li quedaven estalviats. I la confiança que tenia dipositada en la seva dona va tornar-se en desconfiança quan la Trini va regressar al pis...

- Carinyo! Ja he tornat! -diu ella només entrar.

Trini entra directament al dormitori i sent al Francisco des de l'altra habitació:
- Hi havia molta gent al banc?
- Una cua increïble! Per estar a l'agost sembla un dia com qualsevol altre... - li respon en veu alta mentre es treu les sabates i es posa còmoda.
- Has actualitzat la llibreta? -sent la Trini.

Ella, farta d'estar conversant així, surt del dormitori i va cap a l'habitació on està el Francisco:
- Clar que l'he actualitzada..., per què m'ho preguntes?

Francisco, llavors, posa damunt de la taula la llibreta d'estalvis. La Trini es posa pàl·lida.
- Què fas tu amb això?
- M'ho ha portat el Fidel. Sembla que t'ha caigut quan parlaves amb ell. Trini, aquí no queden diners... m'ho pots explicar?

Clar que una dona com la Trini, per segons quines preguntes, té respostes ràpides i convincents...

- T'ho volia dir, Francisco... però, però li vaig prometre que guardaria el secret...
- Quin secret?
- Veuràs..., la Remei.
- Què li passa a aquesta?
- Ha tingut problemes de diners amb la botiga... L'ha hagut de tancar fins i tot! Necessitava una ajuda, i jo no vaig poder negar-m'hi... És la nostra amiga, em va donar un cop de mà quan més ho necessitava... Comprèn-lo, Francisco, ho havia de fer...
- Però tants diners necessitava??
- Tu no saps el problema tan gros que tenia. Però els tornarà, m'ho ha promès... I per nosaltres no pateixis, tenim els diners del meu compte per anar pagant-'ho tot.

El Francisco guarda silenci, respira fons i mira fixament a la Trini:
- Trini...
- Digues, amor meu...
- On és el collar que t'he demanat que et posessis?
- Me l'acabo de treure, amor...
- Ensenya-me'l, si us plau... Fes content al teu maridet... si us plau.

No sempre tenim una resposta per a cada pregunta. Però si comencem a conèixer a una persona, potser ja sabrem què ens poden preguntar o demanar i cal tenir sempre una contestació que complagui a l'altre.

La Trini torna amb el collar a la mà. El Francisco s'aixeca i s'acosta a la Trini. Li fa un petó:
- Trini, ets una bona amiga i la millor esposa de tot el món. Tens un cor immens. T'estimo!

Dit això, el Francisco l'abraça ben fort, i la Trini tanca els ulls, salvada.




- CONTINUARÀ ...




Channing