"SEGURETAT"

..La Maise Sendra no es considerava una dona massa segura de sí mateixa. Només va saber amb seguretat que estimaria a la seva filla passés el que passés des del moment que una infermera se la va posar als braços pocs minuts després de nàixer. Però per la resta de decisions que havia de prendre a la vida, la Maise era una persona amb massa dubtes. Ara estava contenta perquè tenia una cosa clara: havia terminat el vestit per la seva clienta i se la podria treure de sobre.


La Irene entra al saló passant pel costat de l'habitació on treballa la Maise:
- Irene! He de sortir. Però ara vindrà la Virgínia a provar-se el vestit i se l'endurà.
- Què pesa és aquesta tia! No sé com vaig poder deixar-me entabanar per tu. Ara passa més temps amb mi que no amb la seva modista.
- Sí, i jo estic més tranquil·la i tu més distreta... -diu la Maise somrient.
- Uf, sí! Quina distracció! Si pogués m'hauria anat amb l'Helga de viatge!
- Va, no et queixis tant. Mira, et deixo aquí el vestit. Marxo abans que vingui. Adéu, germaneta!
La Irene seu al sofà mirant amb cara de fàstic a la seva germana que agafa la seva bossa de mà i marxa.

Quan la Maise surt del portal del seu edifici, la Virgínia travessa el carrer on s'esperava a que l'altra marxés, i toca el timbre per pujar.

La Maise entra al forn on es troba a la Marina asseguda, sola, esmorzant:
- Bon dia, què sola et veig, Marina...
- A vegades és millor estar així.
- Que passa res? -diu la Maise seient -. Ester, si us plau, un cafè amb llet i una ensaïmada. Gràcies...
- Et vas assabentar del que li va passar a l'Eva?
- No, no he sentit res.
- El barri va tot ple. Es veu que algú l'amenaçava...
- Algú?? Qui??
- El Valverde... Es veu que per venjar-se d'ella per haver-lo fet fora de l'oficina.
- I què li estava fent?
- Assetjar-la enviant-li flors seques i escarabats, fastigós! L'altre dia, fins i tot, li van fer una pintada al vidre de la Caixa, amenaçant-la.
- Em deixes de pedra... Mai hagués dit que el Valverde estaria tan trastocat... Amb aquell posat de poca cosa que feia...
- El Salva es va posar fet una fúria i..., no sé què va ser capaç de fer. No he volgut parlar. Quan ho va saber, va sortir de casa esperitat i va tornar un parell d'hores més tard. I tot per defendre a l'Eva.
- A tu et molesta més que sortís en defensa de la seva ex dona, més que el que li hagi pogut fer al Valverde, oi?
- Sí, ho admeto... i em sento dolenta. M'he sentit gelosa. Tinc por que encara l'estimi i em deixi...
- Marina, pensant tot això només aconseguiràs amargar-te. Parla amb el Salva, ell segur que t'escolta.
- Sí, tens raó, Maise. Gràcies! -diu la Marina més animada -. Ara només he de trobar el moment i les paraules per explicar-li...
- I ja saps on soc per si vols res més... Ara que som consogres ens hem d'ajudar l'una a l'altra, oi? -diu somrient.

La Virgínia entra al saló amb el vestit posat:
- Què tal? Com em queda?
- Esplèndida, molt elegant... -diu la Irene per ensabonar-la.
- Em veus atractiva?
- Et queda molt bé, sí.
- Vols ballar amb mi? He de veure si m'està bé per ballar...
- No crec que sigui necessari.
- Va! No em facis suplicar-t'ho...
- Està bé, un pas i prou!
Totes dues s'agafen i la Virgínia comença a fer passos de vals. L'agafa amb força:
- Ei, però què fas? -es queixa la Irene.
- Deixa't endur... No sents la música? -diu amb els ulls tancats.
- Quina música?
- Com m'agrada estar així amb tu...
La Irene li fot una empenta i se l'aparta.
- Però tia, què fas??
- No t'agrado? No vols ballar amb mi? M'estic posant guapa per tu... -diu la Virgínia una mica alterada.
- Ja sabia jo que no tocaves del cap! Va, vinga, fot el camp de casa meva...
- Jo només volia estar amb tu, sentir-te prop de mi...
- Però què dius??
La Virgínia agafa unes estisores d'una taula:
- Des de fa temps que només tinc ulls per tu..., alguna cosa havia de fer per acostar-me a tu...
- Però i la Maise? Si no deixaves en pau a la meva germana...
- Et vaig veure tan maca a l'obra... Estaves perfecta! I ho vas fer molt bé! I ara em rebutges... Em crides! I no és el que volia!!
- Va, tia, ves-te'n, ves-te'n o faràs que truqui a la policia...
- Jo només volia estar a prop teu...

De sobte agafa pel mànec les estisores i se les clava en la faldilla del vestit i comença a estripar-lo...
- Però què fas?? Vols parar?? -crida la Irene.
- Jo... només... volia... estar a prop... teu -diu entretallada mentre estripa el vestit.
La Irene agafa el telèfon i fa una trucada.

La Maise passa per la porta del Pati i decideix entrar per saludar al Fidel:
- Hola, què voldrà la senyora?
- Res, cavaller, pujo a casa. He sentit que estàs compartint pis amb l'Empar...
- Sí, durant uns dies només. Em sembla que marxarà aviat. Tenia una plaga d'escarabats al seu pis.
- Tu i les dones... No saps viure sense elles. Estic segura que ja us heu tornat a embolicar.
- Doncs t'equivoques, doña sabelotodo. L'Empar i jo tenim molt clar que només som amics. A més, vull estar sol una temporada i gaudir de pis propi.
- Me n'alegro de que estiguis tan segur del que vols, almenys, per un cop a la vida -diu somrient la Maise.
- I jo, creu-me! Segur que no vols res?
- No...

En aquell moment, se senten sirenes i tots dos surten al carrer per mirar d'on prové aquell soroll. La Maise corre quan se n'adona que la policia i una ambulància s'han detingut davant del portal de casa seva. No la deixen passar i s'espera a que surtin la Irene i la Virgínia absent i repetint la mateixa frase un cop rere un altre:
- Jo només volia estar a prop teu...
Fiquen a la Virgínia en l'ambulància i la Irene al veure a la seva germana, s'acosta a ella i l'abraça amb força.
- Què ha passat?
- Mai deixarà la gent de sorprendre'm! -diu la Irene.


Podem estar segurs de decisions que prenem, de opinions que donem, de coses que pensem. Però és una seguretat molt feble que en qualsevol moment es pot trencar...
Una dona segura de poder ser corresposta per una altra i que ara es troba medicada a un hospital després de perdre el seny.

Virginia dorm estirada al llit en l'habitació d'un hospital mentre la Irene declara davant la policia posant la denúncia pertinent, acompanyada per la Maise.

Una altra, deu parlar amb el seu company sentimental per assegurar-se dels sentiments que té per ella.

La Marina seu al sofà amb el Salva que estava mirant la televisió i l'agafa de la mà:
- Vull parlar amb tu... -li diu mentre es miren.


Una parella segura del que no passarà entre els dos. No es barreja l'amistat amb el sexe quan ja no els uneix una relació sentimental.

El Fidel està sopant amb l'Empar sense dir res amb les paraules, però moltes coses amb la mirada. Cap del dos deixar de mirar-se fixament fins que ella s'aixeca de la taula i surt del menjador. El Fidel continua menjant i al cap d'uns segons, s'ho repensa, ho deixa tot, es neteja la boca amb una tovallola i es reuneix amb l'Empar al dormitori on ella l'espera.


L'Eva passeja per la nit cap a casa seva quan es troba de cop al Valverde de front, amb la cara plena de blaus i talls.

- Per què em fas això, Eva? Digues què t'he fet... perquè en Salva vingui a casa meva i em trenqui la cara. Em vols dir què t'he fet... No sabia que estimar-te em sortís tan car: he perdut la feina, he perdut amics, quasi perdo la cara..., t'he perdut a tu. Però mai faria una cosa així com el que diu el Salva que t'estaven fent. Mai. Que passis bona nit..., si pots.
L'Eva es mira al Valverde allunyar-se mentre una esgarrifança recorre tot el seu cos.


La seguretat és una qualitat feble que es trenca en qualsevol moment. La seguretat que l'Eva tenia de que el Valverde era qui l'assetjava es va trencar just quan ell es va girar per marxar, quedant-se ella amoïnada pel que acabava de sentir.






-CONTINUARÀ DIMECRES 09 D'AGOST...-

Channing