"DESCONFIANÇA"

..Fa anys, hi havia dos matrimonis al barri de Sants que s'entenien a la perfecció. Quedaven per sopar, o per sortir. Jugaven a cartes o anaven junts a algun parc perquè les nenes petites juguessin. Elles eren molt bones amigues. Ells amics i companys de feina. Les relacions entre el Salva i l'Eva, i el Jose i la Marina eren perfectes fins que un lamentable succés va sacsejar la vida de tots quatre: la mort d'en Jose. Ara tot és diferent.


La Marina estava a la cuina del pis de l'Antònia fent unes feines, i allí fent-li una visita a la seva amiga, també s'hi trobava la Trini.
- Qui us havia de dir que acabaríeu com a sogra i jove! -diu rient la Trini.
- Sí, oi? La vida dóna moltes voltes -diu l'Antònia.
- I a més, que amb la Marina tens un tresor! Mira que molestar-se en venir i donar-te un cop de mà en endreçar-te les coses, netejar una mica i portar-te la compra...
- No és cap molèstia, Trini! -diu la Marina des de la cuina -. Mentre la Gladis estigui de vacances, el Salva i jo preferim que l'Antònia estigui atesa per nosaltres.
- I no penseu fer cap viatget romàntic tots dos?
- Ai, Trini, no atabalis més a la Marina -protesta l'Antònia.
- Tranquil·la sogra..., que ja ens coneixem la Trini i jo i ella mai atabala a ningú amb preguntes -diu la Marina rient.
- Dona, si ho feia per distreure'ns una mica... Si no fes tanta calor, estaria donant voltes i anant d'aquí per allà. Però mira, és el que hi ha i com a una casa, res. I d'alguna cosa haurem de xerrar, oi Marina?
- I tant, dona... Tu pregunta tot el que vulguis -diu la Marina somrient.
- La Mireia i la Clàudia es continuen veient?
- Sí, l'Eva li deixa la nena al Salva mentre ella treballa. Les dues nenes s'ho passen molt bé juntes.
- Tan amigues que éreu l'Eva i tu, i ara tu surts amb el seu home... Nena, tu si que tens aguante!
- I per què no hauria de tenir?
- Ja saps...!, son ex parella... I quien tuvo, retuvo. No és possible que l'Eva i el Salva no sentin res l'un per l'altre.
- Trini!!! -protesta l'Antònia un altre cop -. Vols deixar-ho estar d'una vegada? Agafa el ventall i fes-te aire.
- No s'amoïni, Antònia. Moltes vegades he pensat això que la Trini diu, però confio plenament en el Salva, i en l'Eva. Sé que ara son bons amics i que tenen una filla en comú. I que és normal que sentin alguna cosa per tot això. Però ara el Salva m'estima només a mi. Si no estigués segura d'això, no podria estar amb ell...
- Marina, que jo no pretenia dir res...
- Marina, si us plau, em prepares una infusió? Fa molt de temps que no prenc una...
- Sí, clar... -diu la Marina tornant a la cuina.

Quan la Marina va tornar al seu pis al vespre, no es va trobar al Salva, només als seus fills:
- Hola mama! Mira el que he dibuixat mentre eres amb l'Antònia -diu la Mireia -. Som tu, jo, el Pol, el Salva i la Clàudia. Oi que t'agrada?
- I tant filla -diu mirant-lo -. És molt maco!
- Vaig a deixar-ho en la meva habitació.

La Marina seu al sofà quan apareix el Pol.
- Ja has arribat... et trobes bé? Fas cara de cansada.
- Sí, fill, molt bé. No hi és el Salva?
- No. Havia d'anar a la caixa un moment a fer no sé quin ingrés pel pagament del sistema de seguretat aquell que l'ha instal·lat a la seva mare.
- A la caixa? A aquestes hores?
- Sí...
- Baixo a buscar-lo, i així aprofito per caminar una estona.
- Està bé, com vulguis. Però deu estar a punt d'arribar, eh?
- No importa...
- Segur que estàs bé, mare?
- Sí, fill, clar que sí.

Quan la Marina arriba a La Caixa Metropolitana es troba al Salva sortint del caixer automàtic.
- Marina?!
- Hola, Salva. M'ha dit en Pol que hi series aquí -diu mirant al seu voltant.
- Sí, havia d'ingressar uns diners. Et trobes bé? Et noto com neguitosa...
- Sí, clar que estic bé.
- Com és que no m'has esperat a casa?
- Volia proposar-te de sopar fora avui. I com que ja estaves al carrer doncs...
- Em sembla una bona idea. On vols anar?
- On tu vulguis... -diu més tranquil·la.

Tots dos surten de La Caixa mentre la Marina no deixa de fixar-se que a les oficines de la sucursal, no hi ha ningú.

Al dia següent, la Marina esmorza amb l'Empar al Pati.
- Després de sentir a la Trini no sé què em va agafar... i quan el Pol em va dir que havia anat a La Caixa, jo... no sé què vaig pensar.
- No sé com t'escoltes a la Trini, si ja saps com és! Tu ja saps que si el Salva està amb tu és perquè t'estima només a tu. No has de patir per res.
- I a tu en casa del Fidel com et va?
- Millor del que pensava. Ens entenem força bé...
- Però ja us heu tornat a embolicar?
- No, dona!! Què dius ara!! Només soc una invitada a casa seva, no res més. La nostra història es va terminar fa molt de temps.

De sobte, el Pol entra al Pati molt esverat:
- Mama, surt... Mira el que ha passat a La Caixa!
- Què ha passat??

La Marina, l'Empar, tot el bar surt i contempla junt a més gent que s'ha detingut al davant de la sucursal, una pintada en un dels vidres on es llegeix ETS UNA PUTA. Però la Marina es fixa en com el Salva abraça i dóna consol a l'Eva.

Malgrat que estiguem segurs d'algunes coses, en la vida sempre hi ha una possibilitat de que tot falli. Podem estar segurs d'haver fet una bona compra, o d'haver triat un vestit maco per lluir. Però en qüestió de sentiments, sempre ens quedarà el dubte si aquests son sincers, si son correspostos o si continuen existint.


El Salva s'ha endut a l'Eva a casa de la Marina que arriba uns segons més tard. El Salva atén a la seva ex dona que està molt nerviosa. La Marina es queda en un segon pla.
- Hauries de denunciar-ho a la policia...
- No, no vull embolics.
- Des de quan t'amenacen?
- Fa unes setmanes ja, però tranquil..., no em passarà res.
- Com vols que em calmi?? I la pintada al vidre? Un boig t'està perseguint i tu no li vols donar cap importància?
- Eva, en Salva té raó. No pots quedar-te de braços plegats... -diu la Marina.
- No és cap boig!
- És que saps qui t'està fent tot això? -diu ell.
- Sí..., em sembla que sí.
- I qui és aquest fill de puta?
- En Valverde... -diu l'Eva mentre pren un glop d'aigua.

En Salva surt fet una fúria del pis de la Marina sense que ni ella ni l'Eva li puguin impedir. La Marina s'acosta a la seva amiga i l'abraça.


L'amistat està per damunt de tot moltes vegades, però la Marina no deixava de donar-li voltes a una cosa... El Salva, faria el mateix per ella? Ara totes dues tenien un mateix pensament, però. Que el Salva no fes cap disbarat. Massa preguntes, massa dubtes i massa desconfiança.

-CONTINUARÀ DILLUNS 07 D'AGOST...-

Channing