.. Al mercat, el Santiago parla amb la Pilar:
- Sembla que al Ramon li vindrà bé muntar aquest negoci. Està molt content.
- L'Iris està entusiasmada amb la idea. A més, no pot queixar-se de tot l'ajut que té, tan a la feina com econòmicament.
- Em va agradar molt el gest que vas tenir amb ella. Diu molt a favor teu que li donessis suport en aquest projecte.
- A veure si entre tots fem que la cosa rutlli.
- Segur que sí. Tots tenen molt a perdre si la cosa surt malament.
En aquest moment arriba la Roser amb un ram de flors:
- Per fi se't veu el pèl -diu la Pilar -. És pot saber on et fiques? Ni tan sols has trucat en dos dies!
- He passat aquests dies amb el Jaume. I avui mireu el que m'ha regalat.
- Està molt bé que estiguis tan enamorada d'ell, però has de recordar-te de la teva família, no et sembla?
- I me'n recordo..., però és que tenim una vida social tan agitada que a vegades me n'oblido i quan hi penso ja no son hores de fer trucades.
- Està bé. Però que no es torni a repetir. M'has tingut amoïnada tot el cap de setmana.
- Ens hauries de donar un número de telèfon a on trucar-te, Roser -diu el Santiago.
- No..., no cal. Vosaltres no us preocupeu de res. Si necessités alguna cosa, ja us trucaria jo. Bé, vaig a posar-me el davantal que hi ha feina -diu la Roser.
- Bé, jo continuo treballant. Fins després, Pilar.
- Adéu, Santiago.

La Isabeleta li està donant una bossa a la Montse:
- Quan et dec?
- 6,30. I com està el Narcís a París? Ja em van dir que havia marxat.
- Molt bé, s'està aclimatant perfectament a la zona.
- Té, això et fan 10.
- Isabeleta!! -diu la Lola cridant -. No t'ho creuràs!! Hola Montse.
- D'on vens tan exaltada? -pregunta la Montse.
- Del banc. I estic sorpresa.
- Però què passa, Lola? T'han tornat a furtar? -pregunta la Isabeleta.
- No, no..., al contrari. M'han tornat tots els calés que m'havien desaparegut de la targeta.
- No em diguis??
- Sembla que el lladre o els lladres, s'han penedit. Però mira, me n'alegro. Els del banc tampoc s'ho expliquen..
- Donem gràcies a Déu. Ara ja no hauràs de fer cap mena de denúncia.
- Suposo que no.
- Bé, jo he de tornar a casa. Fins un altre! -diu la Montse marxant.
La Lola es queda mostrant-li la llibreta d'estalvis a la Isabeleta.

Mentre, a Cal Peris, la Clara es pren un cafè amb el Sergi:
- Vols que investigui a aquest Dídac?
- No, no cal arribar tant lluny. Perdona'm, igual t'ho estic explicant d'una manera que sembla que sigui un delinqüent...
- Una mica. Però entenc la preocupació que tens. Malgrat això, la Núria ha escollit i vol estar amb ell.
Entra el Quim i després de saludar al Peris, s'acosta a la taula de la Clara:
- Bon dia. Perdoneu..., Clara, podem parlar?
- Us deixo a soles, jo he d'incorporar-me a la feina -diu el Sergi.
- Us coneixeu? Ell és en Quim..., ell en Sergi, la meva parella.
- Molt de gust. Tots dos es donen la mà.
- L'has tingut molt preocupada... -diu en Sergi.
- Sí, això sembla, però no era la meva intenció.
- Ara el que compta és que tu i el Max esteu a casa -diu la Clara.
- Bé, marxo. Fins després -diu el Sergi fent-li un petó a ella.
Quim seu.

- Se't veu molt bé amb ell.
- Sí, sembla que tot rutlla molt bé -diu ella somrient -. I de què em volies parlar?
- Et volia demanar pel local que tens. Pel que sé, la fusteria ara no la pots obrir. Necessites un fuster.
- Sí. Imagino que ja coneixeràs tot el que va passar amb el Tomàs.
- La Cinta m'ho va explicar. I llavors?
- Què vols? Fer tu de fuster?
- Per què no? He après l'ofici aquest temps que he estat fora. Sé fer pràcticament de tot. I el Max em podria donar un cop de mà.
- Però el Max haurà d'estudiar, no?
- Clara, això ho ha de decidir ell, no et sembla? A més, aquests mesos que hem viscut junts ens han servit per conèixer-nos molt bé.
- Vols dir que jo no el conec?
- No..., però puc saber millor que tu si vol estudiar o treballar.
- Quim, no pensava que em refregaries per la cara que el Max és més fill teu que meu perquè el coneixes millor que jo.
- Clara, què dius?
- Vaig a pagar, tinc pressa.
Clara s'aixeca i deixa al Quim amb la paraula a la boca.

Montse arriba al pis just quan el Sàhara es disposava a sortir a fer un tomb amb l'Ivan i l'Isaac.
- On aneu?
- Al parc. L'Ivan té ganes de sortir.
- Vull que em toqui l'aire. No fem res dolent, oi?
- No. Però abans que marxeu, em voleu explicar què heu fet?
- Què hem fet, de què?
- La Lola ha vingut fa una estona a la parada dient que els diners que li van furtar, li han retornat.
- Mama, he fet el que em semblava més correcte, i el Sàhara m'ha ajudat.
- Quan em va comentar la possibilitat de tornar els calés que entre ell i la Ruth havies extret dels estalvis dels altres..., no em va semblar mala idea. A més, guardava en una carpeta tots els números de targeta i les contrasenyes.
- D'aquesta manera, el delicte, si es descobrís, podria ser menys delicte, oi?
- No ho sé, però m'he quedat blanca quan l'he sentida. Algun dia em matareu del disgust per algun disbarat vostre.
- T'estimem massa per fer-te això -diu el Sàhara fent-li un petó.
- No torneu tard, d'acord?
Montse li fa petons a tots i en especial a l'Isaac. Després, marxen.

Pilar està tancant la parada al mercat quan una dona s'acosta i es deté a parlar amb ella:
- Disculpi...
- Sí?
- M'han dit que potser vostè coneix a la Roser Balaguer.
- Sí, sóc la seva germana.
- És que he intentat trobar a la Roser però al pis d'en Jaume no hi és. Volia donar-li aquesta foto d'ell. Jo ja me'n torno a Sort.
- Qui és vostè...? I per què li vol donar aquesta foto d'en Jaume?
- Em dic Josefina. Sóc germana del Jaume, al cel sigui. Volia donar-li aquesta foto perquè tingués un record més d'ell.
- Al cel sigui? Disculpi, em sembla que aquí passa alguna cosa...
- No ho sap, senyora?
- El què?
- El meu germà va morir fa tres setmanes d'un atac de cor. El pobre va morir feliç, al costat de la Roser, mentre dormien.
- Mare de Déu... L'acompanyo en el sentiment. No sabia res...
- Doncs la Roser estava molt afectada. Com és que no se n'ha adonat?
Pilar no sap què dir ni quina cara posar.

Al parc, mentre el Sàhara juga amb l'Isaac, l'Ivan està assegut a un banc sense saber que algú el vigila amagat darrere d'un arbre.

-CONTINUARÀ DEMÀ...-


Channing