.. Isabeleta estava navegant per internet, descarregant el correu:
- No sé per què t'entestes en baixar-te el correu. Si ni a tu ni a mi ens escriu ningú... -diu la Lola.
- En el meu cas tens raó, no m'escriu ningú -diu la Isabeleta guardant set missatges en una carpeta nomenada "Personal I."
-. Però tu avui sí tens un missatge. Vols que t'ho miri?
- Sí, si us plau. I si no és important l'esborres. Jo mentre acabo una comanda pel Nelson.
- Lola, el teu telèfon mòbil és de contracte? -pregunta estranyada la Isabeleta.
- Sí, per què?
- Perquè has rebut un mail de La Caixa on explica que sembla ser que els han tornat un pagament que has realitzat amb la targeta de crèdit. Et demanen d'omplir un formulari per comprovar si totes les dades son correctes.
- A veure? No pot ser, si mai he tingut cap problema...
- Però ja saps com és això d'internet. Potser és aquell pagament que vas fer al proveïdor de l'altre dia. Podria ser que haguessin pres les dades malament.
- I ara he d'omplir un formulari? A veure què em demanen... -Lola fa una ullada al monitor -: dades personals, número de targeta, contrasenya, import de la factura no cobrada, data d'emissió de la factura i correu electrònic.
- Ho hauries d'omplir. Quant abans ho enviïs, abans ho tindràs solucionat.
- Sí, potser tens raó. Acaba tu amb la comanda del Nelson mentre jo faig això. Al final tindran raó tots els que em van desaconsellar fer transaccions bancàries per internet.

A la parada del costat, l'Iris arriba preguntant a la Roser per la Pilar:
- Doncs ja veus, no hi és -diu l'altra malhumorada.
- Continua a l'hospital?
- No. Aquest matí li donaven l'alta a la noia aquella, la Rosa. Se l'ha endut a casa.
- El meu pare és amb ella?
- No ho sé. Però jo fa estona que no el veig per aquí.
- Bé, gràcies. Aniré a veure com està. Fins aviat.

Al pis, el Santiago està dret al saló quan entra la Pilar que ve d'una habitació:
- La Rosa dorm tranquil·la -diu la Pilar.
- Al final t'has sortit amb la teva, no?
- A què et refereixes, Santiago? -diu ella seient al sofà.
- L'has portada a casa, com volies!
- Ja t'ho vaig dir que ho faria. La noia es troba desorientada, i necessita que estiguin per ella. Ha d'aprendre a estimar al seu fill!
- No pots continuar així, Pilar. No sempre es pot ajudar als altres.
- Ho sé, Santiago. Però ho intento, em fa sentir bé. Per què no ho acceptes?
- Perquè jo també et necessito, Pilar. No te n'adones? Quant temps fa que no estem junts? Que no tens un moment per mi? Tu només penses en aquesta arreplegada a la que mantens!
- Quan la noia estigui bé, se n'anirà i tot serà com abans.
Sona el timbre de la porta i el Santiago obre. Es troba amb l'Iris:
- Hola filla, tornes en el moment precís.
- Sí? Ha passat res?
- No, només vull que m'acompanyis al meu pis, on vivia abans. Pot ser sí que serà tot com abans, Pilar, però per a tu, no per mi. Ho sento molt.
- Santiago... -diu ella dolguda.
- Pare, què fa?
- Anem filla. La Pilar té coses per fer.
La Pilar es queda sola, al sofà, ventant-se lentament amb la mirada perduda.

A l'aeroport, una veu anuncia l'arribada d'un vol des de Nova York.
- Ivan, la mama i l'Isaac arriben en aquest?
- No Narcís, arriben des de Los Angeles.
- Tinc moltes ganes de conèixer a l'Isaac -diu la Neus.
- Va, anem a la porta per on entren els passatgers. Segons aquella pantalla, el vol on arriben aterrarà en uns minuts.
- Què xulu!! Ja falta molt poc perquè tornem a tenir amb nosaltres a l'Isaac!!

Al mercat, al migdia, hi ha molt poca feina:
- Com es nota les dates on estem -diu la Lola.
- Sempre hem tingut poca feina en aquesta època.
- Sí. I què faràs la setmana que ve? El Rafa també té vacances?
- La segona, només coincidim a partir del 7 d'agost. O sigui que m'hauré de quedar a casa veient pel·lícules al DVD.
- Segur que no t'avorriràs. Vaig a portar aquestes caixes a reciclar i quan torni, pleguem. Et sembla bé?
- I tant! Jo mentre, apago l'ordinador.
- Fes, fes! Ara torno.
Lola agafa les caixes i surt.

Però Isabeleta no apaga de seguida. Treu un disc compacte de la butxaca del seu davantal, i comença a obrir programes. Ràpidament, li dóna al ratolí per començar a gravar en el disc que ha ficat. Una mica abans que torni la Lola, finalitza la gravació, treu el disc i se'l torna a ficar a la butxaca.

El Narcís està molt emocionat esperant l'aparició de la seva mare, del Sàhara però sobretot, de l'Isaac. La gent comença a amuntegar-se a la sortida. Molts també tenen als familiar esperant-los i es detenen amb l'equipatge i tot per saludar-los. Narcís i Neus aixecat de puntetes, intenten veure si surten ja.
- Veus res, Narcís?
- No, no s'hi veu ningú.
De sobte, la cara del noi canvia al veure al Sàhara aparèixer. Ràpidament, s'acosta a ells i els fa una abraçada ben forta.
- Com esteu nois? -diu molt content mentre abraça a la Neus i al Narcís.
- Bé!!! I la mama, Sàhara? On és la mama?
- La Montse? No ho sabies? No ha pogut tornar... -diu molt seriós.
- No!! Això no es veritat, oi??
- Va, Sàhara..., no espantis al meu germà -diu l'Ivan.
- D'acord...., m'heu enxampat. La vostra mare ha decidit sortir de les últimes, per tal de no ficar-se en aquest enrenou de gent.
- I queden molts per sortir? -pregunta impacient el Narcís.
- No... Mira-la, aquí arriba.
I com si tothom sabés que es tracta d'un gran moment, la Montse apareix pràcticament sense companyia, només ella amb l'Isaac agafat de la seva mà, caminant, molt somrient i content. Les llàgrimes fan acte de presència en els ulls del Narcís que espera amb els braços oberts que s'acosti la seva mare i el seu germà.
- Mira, Isaac..., aquest és el Narcís, el teu germà. El recordes...?
- Tete... -diu el nen.
- Mama!!! M'ha dit Tete!
I mentre la Montse saluda a l'Ivan i a la Neus, el Narcís abraça emocionat al seu germà petit.

Pilar li porta un plat de sopa a la Rosa que està desperta:
- Com et trobes?
- Mejor, gràcies.
- Té, menja't això. Et vindrà bé per recuperar forces.
- Gràcies... Sólo sé decir gràcies en catalán. No sé cómo le podré pagar todo lo que está haciendo por mí...
- No cal, ho faig encantada.
- Seguro que hay algo que yo podría hacer por usted.
- Bé, ara que ho dius, sí que pots fer una cosa per a mi.
- Dígame!
- Vull que et quedis al teu fill.
- Señora..., de entre todos los favores que me podría pedir, ese es el único que no estoy dispuesta a concederle. Le agradezco su ayuda, que me haya dado de comer, un sitio donde estar estos días, y sus cuidados. Pero estoy decidida: no quiero la criatura que hay dentro de mí. No la quiero y no me la quedaré...
Pilar no pot suportar aquesta idea i surt de l'habitació emocionada.

-CONTINUARÀ DEMÀ...-




Channing