..Narcís es troba a la seva habitació després del sopar, escrivint una carta:
"Estimada Esperança, no t'oblido. Penso tots els dies en tu, i en l'Ivan. Fa poc va marxar als Estats Units. Vaig plorar molt. Però el mateix dia que ell se'n va anar, la mama va portar a l'Isaac... Està molt maco... Em vaig sentir trist i alegre al mateix dia. El Huari li farà de pare. Penso que serà un bon pare... L'altre dia, li volia canviar els bolquers i es va fer un embolic tan gran que l'avia el va haver d'ajudar. Jo espero poder canviar-li els bolquers a l'Isaac algun dia.
Jo em trobo bé, trobo a faltar a l'Ivan i a tu... Espero que pensis en mi tant com jo penso en tu, encara que a la teva carta ja m'ho dius i que tot et va molt bé i ets molt feliç. I que una part meva és a dins teu.
Aquí, a Sant Andreu, es va cremar el Xicago. No ha quedat res. El fill del Peris va estar a punt de morir cremat. M'esgarrifa la idea de cremar-se viu...
En això no vull pensar. Vull pensar només en tu, en nosaltres, i en aquella nit d'acampada.
És tard i demà he de matinar. Vull acompanyar al Huari al registre civil. Diu l'avia que ha d'anar per enregistrar a l'Isaac i que tingui nom i cognoms. Quina il·lusió, no trobes?
Un petó molt fort i espero rebre una resposta teva aviat. Sempre teu,
Narcís Crespo"

L'Olga arriba a La Fusteria on es troben la Marta i la Paquita.
- Olga, què et passa? -li pregunta el Matt.
- El mal parit del Martí. Li vaig porta els papers de la separació i no me'ls vol signar. Tan de bo s'hagués cremat ell en lloc del cine...
- Olga, dona... Tampoc cal ser tan...
- Sí, Matt, perdona'm, ho sento. És que és tan frustrant... Després de veure'l he estat voltant pels carrers com una bleda.
- Tranquil·litza't, dona... Aquest cap de setmana comença una nova vida per tots dos. I no ha de permetre que t'afecti el que el Martí faci o deixi de fer.
Amb la barra pel mig, el Matt i l'Olga es fan un petó.

- Has sentit a l'Olga? Quin fàstic de paio! -diu la Marta.
- La farà la vida impossible tot i estar tancat com una rata. Tan de bo li pogués fer pagar a aquest cabró com... Bé, tan se val. I el David, com està?
- Demà ja vindrà a casa. Estic tan contenta...
- Sí filla... Ja veuràs com d'ara en davant, tot ens anirà millor.
Paquita li agafa la mà a la Marta i totes dues somriuen.

Al dia següent, al Peris, entra el Narcís:
- Ja marxes, Huari? -li diu el Peris.
- Sí, acaba de arribar Narcís. Tenemos que hacer encàrrec important.
- Adéu Peris! -li diu el Narcís molt content - Anem, Huari?
- Anem!

Entra l'Adrià. A la barra es queda la Cinta mentre el Peris serveix les taules.
- Bon dia, Adrià, què li poso?
- Un tallat.
- Està una mica desanimat, trobo jo. Que li passa alguna cosa?
- Ai, Senyor... Els problemes, Cinta, els problemes, que no fan mai vacances.
En aquest moment, entren el Max i el Quim.
- Hola Adrià! -saluda el Max.
- Hola... -diu el Quim més seré.
L'Adrià es dóna la volta:
- Cinta, no es facis el tallat. He de marxar... Fins aviat, Max.
Mira al Quim i després surt del bar.
- Max, agafa una taula...
- Què li passa ara a l'Adrià? El trobo estrany...
- Imagino el que deu ser... Cinta, m'he equivocat tant...
- Equivocar-te? Tu?? Va, vinga Quim, no em facis riure....

Quim es queda amoïnat mirant cap a la porta. Després s'apropa al Max.
- Max, comença tu l'esmorzar. No trigaré gaire, d'acord?
- Molt bé, Quim.
- Gràcies, nano -diu el Quim que surt del bar.

Lola està asseguda amb la Remei prenent-se un cafè.
- I això va passar. Em vaig sentir una merda veient com el Ramon marxava corrent a l'hospital. I després em ve a veure per assegurar-se que no li expliqui res a la Mari... Quina barra té aquest tio!
- T'estàs complicant massa la vida, Remei. No veus que el Ramon només està per la Mari? I si ella no li correspon, tu no has de fer res.
- Ho sé, però és que em fa tant de mal...
- Ui, he de marxar per obrir la parada -diu la Lola mirant l'hora -. Fins després, Remei.
- Adéu, Lola. I no paguis, eh? Que avui et convido jo.
- Moltes gràcies maca...
Lola surt a la mateixa vegada que entra el Guillem.
- Hola! Ens tornem a trobar -diu ella.
- Sí, suposo que tothom va als mateixos llocs aquí. Ja marxava?
- Sí, he d'obrir la parada i faig tard.
- Una llàstima, no m'agrada esmorzar tot sol.
- Doncs un altre dia vens abans -diu ella rient - Encantada d'haver-te vist.
- Igualment...
Ella marxa mentre ell la mira.

Acaba de sonar el timbre de la porta i l'Adrià va a obrir.
- Què hi fas tu aquí, Quim?
- Adrià, si us plau, em sembla que hem de parlar.
- Tu i jo no hem de parlar de res.
Quim té una mirada llastimosa i després d'un curt silenci, l'Adrià el deixa passar.
- Què vols, Quim?
- Suposo que la Clara ja t'ho deu d'haver explicat i jo...
- Tu res! Has fet malbé la vida de les meves filles, per culpa teva he estat a punt de perdre-ho tot, he pensat durant tots aquests anys que la Carme... oh, Déu meu... Saps el mal que ens has fet amagant aquest secret tot aquest temps?
- Adrià, ho sento... Jo no volia que passés el que va passar, la policia no em va fer cas... Estic tan penedit...
- Massa tard, no trobes?
- Necessito parlar amb la Clara un cop més, jo...
- La Clara ha marxat, i la Carme també. I no crec que hagis de parlar amb la meva filla de res. I sincerament, Quim, tu i jo tampoc ens hem de dir res més.
- Però Adrià, si us plau...
- Adéu Quim.
Amb el rostre desfet, Quim dóna mitja volta i marxa quedant-se l'Adrià fet pols.
- Vine Trasto, vine... A veure què tenim avui per menjar..

Montse està acabant de pentinar a la Teresa quan entra molt esverat el Narcís:
- Mama, ja està... Ja està mama... -riu.
Tot seguit, entra el Huari. La Teresa es posa dreta.
- Què passa fill?
- Mama, l'Isaac ja és el meu germà...
- Huari... ja has anat?
- Sí, venim del registre. L'Isaac ja te cognoms nostres, teus i meus.
Montse s'emociona i amb el Huari, es posen al costat del nen que està adormit al cotxet...
- Benvingut a la nostra família -li diu la Montse - Benvingut Isaac Ajiram Borràs...

A la presó, a les cabines de comunicació, entra un pres i seu agafant l'auricular telefònic per parlar amb la seva visita:
- Vaja, vaja, vaja...
- Com estàs, Beni?
- Mai hagués pensat que vindries a fer-me una visita, Marta...
- No és cap visita de cortesia... Beni, vull demanar-te un favor...



Channing