.. AL SERVEI DEL CIUTADÀ… O CIUTADANA
La Clara comença a desesperar: és que no hi ha ningú a sant Andreu que gosi afinar la punteria per deixar-la embarassada?
Afortunadament per ella, el Sergi, l'ex company del Ramon, s'assabenta dels problemes de la dona i, sol·lícit, s'ofereix a ajudar-la, almenys, un parell de vegades perquè no sigui dit.

La Clara, assessorada per una advocada, fa firmar un document al mosso perquè quedi clar que renuncia a la possible criatura.
El fet té lloc a l'habitació d'un hotel amb canal porno que, segons asegura el Sergi abans del primer intent, no li cal per res.
Sí que els accelera, en canvi, compartir una bossa de cacauets, tal vegada perquè els recorda a aquells mítics cinemes de reestrena i la no menys mítica darrera fila dels anys seixanta i setanta.

Sigui com sigui, el primer assalt els deixa exhausts, però amb l'ajuda, ara sí, del canal porno, inicien una segona volta que, pel que reflecteixen les seves cares l'endemà, no ha anat malament del tot.

Al CAP, la Consol segueix fent la vida impossible a la Carme tot fent la puta i la Ramoneta. S'avança a les visites, crea mal rotllo entre la familia de la Teresa i la Carme…

Arriba la doctora encarregada de tirar endavant l'expedient, i la Carme, incapaç de resistir la pressió, demana la baixa a la seva cap que, naturalment, li accepta.

Això sí: la Carme ha buscat i ha trobat consol (sigui dit sense ironia) en el Roger, i la Consol segueix amb la seva política de posar gotetes de ves a saber què a les herbes del seu marit…

SOMNIS I AMNÈSIES
El Ramon i el Natxo avancen en la seva tortuosa relació amb convivència inclosa.
L'ex assistent social va recordant i comença a sentir-se remotament enamorat de la Mari, la qual cosa espanta el Ramon.
El mosso en pràctiques arriba a descobrir una llibreta on, amb pols insegur, només s'hi llegeix una paraula repetida fins a l'extanuació: MARI.

Un dia, el Ramon entra a casa seva i no troba ningú. Crida el Natxo, el busca per totes les habitacions i comprova, angoixat, que no hi és. Corre al telèfon i quan truca a la Mari per saber si està bé, entra el Natxo amb les crosses. Li diu que necessitava sentir l'aire del carrer.
El Ramon el renya enèrgicament però el Natxo insisteix perquè el dugui amb la cadira i les crosses fins al lloc on va ser apallissat.

Allà el Natxo fa una declaració d'intencions: a la merda els records, a la merda la seva vida anterior: és hora de tornar a començar. I tot d'una, emulant el mític Salvador Burés de Laberint d'Ombres, el Natxo s'alça i llença a l'abisme la cadira. A partir d'ara no la necessitarà.

SOSPITES
El cap de policia rumia i rumia. Alguna cosa no acaba d'encaixar amb el Sàhara i el fet de ser el presumpte violador.
Interroga el Tomàs que assegura que el seu germà no és cap violador, però, davant les preguntes de l'agent, es va posar nerviós.

L'investigador, com que el Tomàs s'ha tancat en banda a l'hora de respondre preguntes personals, es fa amic del Narcís i, a través d'ell s'assabenta de la baralla dels dos germans i d'algunes coses més que semblen orientar la investigació envers un altre sospitós: el Tomàs.

El fuster olora el perill i adverteix al Narcís que no digui res al policia. Però el noi confessa que ha arribat tard. Aquest cop sí: el Tomàs perd els nervis i pressiona el Narcís fins que aquest li ha explicat tota la conversa amb el policia.
El noi s'espanta de la pressió del fuster damunt la seva persona física, i el Tomàs es disculpa dient que és que aquell policia el posa nerviós, que no és bona persona.

RECONCILIACIONS
Aquesta ha estat la setmana de les grans reconciliacions cosa que, en el llenguatge de les telenovel·les, acostuma a ser preludi de grans tempestes o defuncions. Però no ens avancem als esdeveniments i anem a pams.

La bufetada del Rai a l'Iris té conseqüències: tot Sant Andreu en va ple i el barman se sent profundament avergonyit.
La Pilar explica al Ramon el que ha passat i ho fa davant del Santiago, que havia estat present i que es fa el desentès. El Ramon té un atac de ràbia però promet no fer mal al Rai.

Mentrestant, l'Iris es prepara per anar a quiròfan. Ho fa sola, perquè a la Velbet li ha sortit una feina que no pot deixar.

Això sí: l'amiga de l'Iris va a veure la Pilar i el Santiago i els explica fil per randa com de perillosa pot ser l'operació. El Santiago mig l'engega i la Velbet l'increpa dient-lo que d'ell no esperava res, sabent com va quedar d'impasible el dia de la bufetada.

Això fa reaccionar a la Pilar, que se'n va cap al quiròfan, a fer companyia l'Iris.

A La Fusteria, mentre el Santiago fa el vermut, entra el Ramon talment justicier diví i increpa el Rai amb intenció d'agredir-lo.
El Santiago l'atura però quan el Rai diu: "deixi'l: deu estar enamorat d'aquell maricó", és el Santiago qui torna la bufetada al barman tot advertint-lo que no torni a riure's del Seu Fill!

I aleshores sí: va a l'hospital amb el penjoll de la seva dona per entregar-li-ho a l'Iris, i tots dos es reconcilien.

Després d'haver estat salvada pel Narcís i el Sàhara, se suposa que la Teresa baixarà del burro envers el Sàhara, però no: tan bon punt torna a casa seva i el veu allà, declara que si ell és allà, la Teresa se'n va…
Però el Sàhara diu que no, i es disposa a fer d'okupa a la perruqueria.

Un menjar exòtic que ha preparat l'aventurer genera un incident perquè la Teresa no el vol no tastar, i el Narcís, al vespre, li porta un plat perquè el tasti: li diu que el que a la Teresa li passa és que té mala consciència...

Però el Narcís no es dóna per vençut: amb l'ajuda de la Neus i del Sàhara, recuperen la ràdio de l'Alfons i se la regalen.
Aleshores sí que la Teresa s'emociona.
Va a veure el Sàhara, a la seva manera li demana perdó i també que torni a casa…

El Peris té una idea esbojarrada però en temps de guerra tot s'hi val: demana a la Cinta que vagin a passar el cap de setmana que els han regalat. Si no ho fan, ell no firmarà els papers.
De moment la Cinta s'hi nega, però al final accepta.

Camí del Cirerer, ja es perden i tenen el primer conat de discussió.
Un cop allà es troben una parella gran, xerraires i bonhomiosos, que porten la casa i vetllen perquè estiguin còmodes.
El dinar és una mica tens, tots quatre junts, però mentre la Cinta fa la migdiada, el Peris li prepara la primera sorpresa: un visionat de pel·lícules antigues de la família.
Riuen tots dos i sembla que el gel a poc a poc es va trencant.

La nit la passen com dos amics de compromís però el Peris està content perquè veu que encara hi ha alguna esperança.
Però quan la Cinta s'està dutxant sona el mòbil de la dona i el Peris respon per si és la Clara, que té de cangur la Carolina. Però es tracta d'un agent immobiliari que explica que la Cinta ja pot anar quan vulgui a buscar les claus del nou pis. I el Peris, ara sí, se sent vençut, estúpid intentant guanyar-se de nou la seva dona, ridícul…

La Cinta baixa i descobreix que el seu marit ja és a l'estació: li ha deixat el cotxe a ella.
L'hostalera li explica que ella també es va barallar molt una vegada amb el seu marit, però que al cap de tres dies es va sentir tan sola que no feia més que enyorar-lo… I la Cinta reacciona i corre cap a l'estació.

El Peris és a punt d'agafar el tren quan ella li diu que sí, que la seva vida en comú bé es mereix una altra oportunitat! I tots dos s'abracen feliços.

Spock