.. L'AÏLLAMENT
La Montse s'assabenta que el Sàhara és a l'hospital amb unes quantes costelles trencades, però poca cosa més.
Així i tot, tan bon punt sap que l'aventurer torna a ser a cal seu germà, corre a veure'l i a abraçar-lo, fluixet per no trencar-li res més.
Els dos amants, ara sí, inicien un idili repetidament interromput pel Tomàs que ja no sap on anar a dinar.

De fet, val a dir en favor del fuster que no s'ha decantat clarament ni per La Fusteria ni per Cal Peris, amb la qual cosa té content tot Sant Andreu.

Això sí: el Tomàs, sempre de bon rotllo, confirma a l'Ivan el que el noi mig sospitava, és a dir, que la Montse i el Sàhara es veuen a casa seva. Aquesta revelació, mal ocultada d'altra banda per la perruquera, omple d'ira el noi.

Mare i fill mantenen una discussió més que agra que acaba com el Rosari de l'Aurora. Després de dir que, si no és ningú, l'Ivan no parlarà mai més a sa mare, el cap del càtering etziba un cop de porta i se'n va sense deixar disculpar-se a la Montse.

Però l'idili dels amants no és un camí de roses precisament per la perruquera. S'ha de sentir de tot: la mala pata que ha tingut triant nòvios bandarres com el Jordi (RIP), com el seu ex marit (RIP), o que li han durat poquet, com el Huari (RIP!).
Intenta refugiar-se en la comprensió de les companyes de feina, però la Cecília, impulsiva com sempre, li diu de tot menys coses agradables i la Mari, menys mordaç, li gira l'esquena, aliant-se obertament amb la mare del Fede.
I la cosa no acaba aquí, com veurem en el proper apartat.

LA BUFETADA
La Paquita cada cop està més desquiziada i obsessionada per la venjança. Quan s'assabenta que el Toni només li ha fet unes quantes carícies al Sàhara, se'n va a veure'l, feta una fúria, li llença un bon feix de bitllets i li demana que acabi la feina. Però el germà de la Mari no està per més romanços, li assegura que no vol els seus bitllets, que si tenia algun deute amb ella ja l'hi ha pagat, i que se'n vagi i no torni mai més.

Però la Paquita no es deixa arronsar per les escridassades del Toni. Segueix perseguint al Ramon, malparlant del Sàhara, reclamant a crits justícia... I per la Marta s'assabenta del mal rotllo Ivan-Montse.

I aleshores sí: talment un basilisc amb evolució de Pokemon, la Paquita va a veure la consogra, i en un crescendo indeturable comença a mirar de fer-la raonar, de dir-li que no entén com no li cau la cara de vergonya, que sembla mentida, que ara ja li fa fàstic... i és en aquest punt on el crescendo s'atura en sec: una bufetada espectacular ventada per la Paquita amb estil de Hilda, la fa recular i surt de ca la perruquera, digna però adolorida.

I és aquesta bufetada la que fa reaccionar a la Paquita: s'adona que realment està com una cabra i decideix confessar-se a la seva amiga Clara. Va ser ella qui va encarregar l'atropellament del Sàhara, i també va mentir pel que fa al reconeixement del tatuatge per poder-se prendre la justícia per la seva mà...
La Clara li aconsella que ha de dir la veritat, que ha de deixar que la policia faci la seva feina... I van a parlar amb el Ramon, però el mosso, sorprenentment li recomana, soto voce,que no digui res de res, que ell ja s'encarregarà de posar les coses a lloc.

POSA-ME'L, NO TE'L POSIS!
La Clara també està obsessionada per quedar embarassada, i ara ja va a per totes. Primer mig lliga amb un majorista de contraxapats, i quan fan la primera birreta, ella explica que li falta un pit. El majorista diu que ja la trucarà però fuig tan depressa com li ho permet la vergonya.
L'endemà o, a tot estirar, dos dies després, lliga amb el Castillo i, aquest cop sí, van més enllà de la cervesa: el fet d'haver estat operada no intimida el Castillo i tots dos se'n van al llit, curulls de foc i desig primaveral... Però quan ell intenta posar-se el preservatiu, la Clara li ho impedeix. El periodista, talment sortit d'un eslogan educatiu, proclama: "no, tia no; jo no me la jugo per un polvo".
I la dona li ha d'explicar que és que vol tenir un fill... I, ara sí, el Castillo fuig cames ajudeu-me, deixant la Clara amb el gust i les ganes.

ALARMA SOCIAL
No, no ens referim aquí al Manu cantant (d'ell en parlarem més avall), sinó als efectes nocius que han causat els reportatges sensacionalistes de la Laura.
Ara és l'Assun qui para els peus a la presentadora, i decideix demanar al Marcel que torni a dirigir la cadena televisiva.
Aquest, de moment, es nega, però al final accepta imposant una sèrie de condicions que són acceptades unànimement: des d'una disculpa pública, fins a l'elaboració de reportatges i programes amb rigor i respecte per l'espectador.

D'AMULETS I PASSIONS INCIPIENTS
La Isabeleta segueix esperonada per la Noèlia, que li fa trontollar els fonaments. Molt nerviosa, consulta a la Mar com si es tractés d'una amiga a qui voldria ajudar... I la Mar, per treure-se-la del damunt, li dóna un amulet que la Isabeleta durà penjat per no caure en la temptació...

En cap temptació, de fet, perquè el Rafa, ja curat de la ferida , assegura que porta el ciri encès, però la seva dona li diu que res de ciris, que penitència i dosis de gel allà on hi tenia la ferida.

I a La Fusteria, sembla que germina un amor a primera vista: el Rai veu l'Iris, l'Iris veu el Rai i sembla clar que tots dos s'agraden, però la noia no sap com es prendrà el Rai la seva condició de transexual.

La Neus s'adona de quetots dos s'agraden i estableix una mena de complicitat amb l'Iris que, entre bromes i veres, li explica quin és el seu problema.
Ho fa amb por per saber com reaccionarà la Neus, però aquesta, no només l'accepta tal com és, sinó que li ofereix la seva amistat incondicional.

La K veu en una revista la foto del Manu i la cantant del grup, i això la fa posar de mal humor, gelosa, enrabiada i molt trista.
L'Àlex decideix fer una cançó perquè la K, amb la seva magnífica veu, l'interpreti. Ella d'entrada hi posa alguna reticència, però la cançó és realment bonica i la noia, quan la canta, la broda. L'amistat dels dos nois sembla que anirà una mica més enllà per moments.

DIFERÈNCIES IRRECONCILIABLES?
Quan el Santiago està fent un cafè, entren al bar la Marta i l'Iris. La Marta els presenta i tots dos fan el paperot com poden, però el Santiago se'n va tan depressa com li és possible.

Més tard, el cap de seguretat va a veure l'Iris i li ensenya els diners que li deu: els hi donarà a canvi que se'n vagi de Sant Andreu. Però la noia, ara ja amb feina i segura de sí mateixa, refusa els diners i li assegura que ara és ella qui no vol saber res del Santiago, que per res del món voldria ser com ell...

I els Peris estan passant un moment francament delicat: després de l'esclat de ràbia incontinguda de l'home, la Cinta es desdiu dels menús i es passa el dia a la facultat.
El Peris intenta un parell de cops fer les paus però la dona està massa dolguda per acceptar cap armistici, i dorm al llit del David.

EL FÀRMAC QUE ALLARGA LA VIDA
Davant els misteris de la Míriam, el Toni decideix investigar en quin embolic s'ha ficat la noia.
Així descobreix un homenet que està falsificant curosament un Cases. El noi parla amb la Míriam i li diu que vol que vagin a mitges, però ella s'hi nega i, a falta d'arguments més sòlids, li etziba que no tindrà temps, que ja està prou malalt... I el Toni, que havia estat sistemàticament atabalat per la seva germana i el Marcel perquè es prengui un medicament en fase experimental que podria allargar-li la vida, ensenya les pastilles a la Míriam, i aquesta no té més remei que acceptar.

WHISKY CRIMINAL
Divendres la Montse comenta a les seves treballadores que no anirà a la feina per la tarda i, és clar, va a casa del Sàhara.

Els dos germans estan discutint justament sobre ella. El Tomàs, quan la veu, se'n va immediatament a dinar fora, aquest cop, presumiblement a La Fusteria.

El Sàhara assegura que s'ofega i que ha de sortir de casa. I la Montse el duu ben lluny de Sant Andreu, a la vora de la mar.

Parlen del que els està passant, de com s'estimen... i el Sàhara decideix oferir-li una prova d'amor mutu al seu estil: es fa lligar les mans i es llença a l'aigua. Incapaç de nedar comença a ofegar-se però la Montse el treu sense massa escarafalls, tot cridant "idiota, idiota!".
Però remullats i tot, el risc els ha obert la passió i comencen, ara sí, a fer l'amor.

Molt lluny d'allà, a La Fusteria, el Tomàs engoleix whisky rere whisky. El Rai li aconsella que se'n vagi a casa... però ell a casa no hi pot anar perquè es pensa que hi ha el seu germà fent festa major amb la perruquera...
Molt nerviós, demana a la Clara que hi vagi, que han de parlar, o si no... I la Clara li diu que ja hi anirà, però que just ara l'ha cridat la Paquita (vegeu més amunt, l'apartat "La Bufetada").

Una mica més tard, veiem el Tomàs, ja força begut, amb el vestit de violador, passamuntanyes inclòs, mirant lasciu com una noia entra dins del pàrking on ell s'amaga...

Spock