.. Un cop passada Setmana Santa, la vida continua a Sant Andreu. Per a alguns, millor que per a uns altres.

El Sàhara, per exemple, sembla que no s'ho ha passat gaire bé a la presó on hi està de forma preventiva per ordre de la jutge que vol estalviar-se l'alarma social, tot i que les proves en contra seva són circumstancials i els testimonis encara no han declarat.

El Tomàs va fent de germà amoïnat però la defensa aferrissada de la innocència del Sàhara va a càrrec de l'Abu que anuncia a la Montse i a la resta de gent que hi ha al bar del Peris que aviat es demostrarà que el Sàhara és una bona persona i ells no el podran ni mirar a la cara.

La Paquita torna del seu viatge a Las Palmas per declarar a comissaria i per reconèixer, entre algunes fotos, el tatoo en forma d'aranya del Sàhara que ella va veure en el violador.
L'hostalera, després de mirar i tornar a mirar les fotos, li diu al comissari que el dibuix que ella recorda no és allí.

Sembla que és per aquest motiu que el Sàhara pot sortir de la presó divendres i s'abraça amb ganes a un Tomàs perplex que l'ha anat a buscar.

Mentrestant, el Tomàs ha cremat a la platja una capsa africana (amb una olor especial que la Hanna ha reconegut) amb el passamuntanyes, la careta de carnaval i un tampó en forma d'aranya, elements que ha utilitzat en les violacions.

Es presenta a casa de la Montse per a dir-li que no es mereix el que el seu germà li ha fet passar però ella es mostra freda i distant deixant clar que no vol saber res de cap dels dos.
Tota la família de la Montse tanca files al costat del Tomàs i li diu que ell, pobret, no hi deu res en tota aquesta història.

Per contra, la perruquera, després de l'abrandada defensa de l'Abu i de parlar amb la Paquita, ja no té clar res de res i sembla inclinar-se per la innocència del Sàhara.

Després d'uns quants dies d'angoixa i neguit sembla que al Fede ja el poden traslladar, tot i les ferides, i arribarà en avió.
Ara el mal de panxa és per veure qui el va a rebre i li diu que la Blanca està embarassada. La patata calenta se la passen entre la Blanca, la Ceci i el Paco i és ell, al final, qui li haurà de donar la bona notícia al futur i ferit pare.

Però, per variar, no se'n surt i és el Fede mateix, amb crosses i una cama feta pols, qui veu la Blanca amb una panxa enorme. El xiquet es posa com una moto de competició i després de dir-li que el fill no és seu (es deu haver fet la prova de paternitat a l'Índia :-( ) marxa com un boig de casa i cau per les escales.
La Blanca amb tot el daltabaix es posa a parir (literal i amb segones) i el Paco no sap per a qui ha de ser la primera ambulància que ha de demanar.
Si a això afegim les dues filles (aquestes reconegudes) del Fede que s'ho miren tot plorant i abraçades, tenim la típica escena d'un vodevil francès del més pur estil.

La vida del Ramon es complica per moments. Està de morros amb el seu company a qui no perdona que dubtés d'ell pels errors que va cometre en el passat. Aconsegueix trobar una feina per l'Iris al taller de l'Àngels i la Marta com a administrativa.

A l'Ivan no li fa cap gràcia quan sap que és transexual però la Marta té claríssim que tothom es mereix una oportunitat.

I, per acabar-ho d'adobar, quan el Ramon surt per la tele en el reportatge de la Laura, el Natxo el reconeix. El truquen de la clínica i la Pilar li diu que no hi vagi perquè potser el Natxo ho recorda tot, tot i tot.
La dona està tan amoïnada que ho explica al Santiago i a aquest li falta temps per anar a buscar al Ramon i oferir-li tot el seu suport.

El Ramon no està per suports i se'n va a la clínica esperant el pitjor. Troba un Natxo que, de moment, no fa altra cosa que repetir el seu nom amb cara de bons amics. Ja veurem quan dura tanta cordialitat

El Toni ha ajornat el seu suïcidi per a poder passar uns dies amb la Fina i estan en plena lluna de mel.
La Fina ara està enredada amb un alt càrrec amb molts diners i li diu al Toni que aquest cop només està amb ell perquè l'estima.
La Mari es pensa que això farà que el Toni es posi en mans de metges i comenci un tractament però sembla que ell ho continua tenint tot ben clar i només espera gaudir una mica més abans de dir adéu a tot i a tothom.

La Consol ha tornat a l'ambulatori després de les vacances més tranquil·la. Li explica a la Carme que el seu home no està bé perquè ha trencat amb la seva fulana i que ella aconseguirà que torni a ser seu. Dóna suport a la Carme en la seva batalla personal contra els laboratoris i tot són somriures i bones cares.
La Carme s'ho passa fatal.

Mentrestant el Roger, que està muntant una exposició itinerant de Dalí, coneix la "Carinyu" que vol fer un reportatge sobre aquest treball. Es passa el dia festejant-la i quan és l'hora de la veritat no passa d'un trist petó.
La noia s'hi enfada i li diu que si no pot fer més que això no li calia haver començat i que s'aclareixi.

La Consol s'arregla les guàrdies per a poder acompanyar el Roger a Salamanca a muntar l'exposició i, quan ja són al cotxe a punt de marxar, el Roger l'engega ben bé a dida i li diu que entre ells ja fa molt de temps que no hi ha res i que no la suporta.
La Consol es queda al cotxe implorant quatre engrunes de compassió.

A la tele, el Marcel continua fent el titella. La Laura vol fer un altre programa especial sobre les violacions i ell s'hi nega, com sempre. I, com sempre, també, acaba cedint a les pressions de la Laura i la "Carinyu".

La Laura va a veure a la Montse per tal de que parli del que li va passar amb l'excusa que també hi anirà la noia que va ser violada a Nou Barris. La perruquera li diu: "El vols jutjar abans que la justícia?" i l'acomiada de la perruqueria sense gaires contemplacions deixant-li clar que n'opina d'ella com a presentadora i, en general, d'aquest tipus de programes.

Casablanca