.. Aquesta setmana, el Cor de la Ciutat ha tingut tots els ingredients d'una novel·la negra. Anem repassant...

Les amenaces anònimes:
A casa de la Teresa han hagut de canviar el número de telèfon perquè no paraven de trucar a l'àvia dient-li de tot, menys guapa.

La drogata:
La Júlia va tan penjada que acaba a l'hospital de la mà de la Marta. Aquesta noia està tan convençuda del que fa que fins té arguments per a justificar-ho. Clar que aquests arguments són ben personals i intransferibles.

La troballa d'un cadàver:
El Tarik explica al Kanam i a la Pilar on van enterrar el Iasir però el jutge no vol signar una ordre per a buscar el cadàver en un descampat per falta de proves.
Veient que si no s'espavilen ells, no ho farà ningú, la Pilar, el Kanam i el Tarik agafen les eines i... a desenterrar falta gent!
Quan el cos és a la vista, la Pilar es queda vetllant-lo i avisa a la policia. Suposo que quan arribin no dirà allò de... "mireu què m'he trobat passejant pel bosc".

La simulació d'un assassinat:
Com que el Paco no pot aconseguir els diners i les amenaces del macarra-jugador són serioses (ell ja ha rebut una pallissa d'avís) pel que fa a fer mal a la seva família, a la Cecília no se li acut altra sortida que simular que assassinen al Paco. "Mort el gos, morta la ràbia", devia pensar la noia.
El Peris es posa en el paper d'un mafiós a qui el Paco va enviar a la presó i li va "xoriçar" la dona i no vulgueu escena més convincent que la seva arriant un parell de trets mortals al Paco (amb pistola de broma) davant del macarra i el seu goril·la que duien una pistola de veritat.
Perquè ningú ho va gravar que sinó el Peris s'endu l'Oscar de l'any vinent.

El paranoic:
El Gus arriba fins al punt de llogar un "Caçafantasmes", més cutre que els modelets de la duquessa d'Alba, que no fa altra cosa que prendre-li el pèl i els cuartos.
Ell continua sentint els seus sorollets fantasmals quan està sol.

El sexe:
El Víctor no en té prou amb ser l'amo i senyor de la Núria en l'aspecte sexual i traspassa la ratlla d'allò que la noia pot arribar a acceptar: un trio a cegues en el qual ell és l'únic mascle, faltaria!
La Núria, després d'un "fins aquí hem arribat" li fa tornar les claus de casa. Ja veurem si porta bé el desdejuni, la xiqueta.

La noia atribolada:
La Marta acaba explicant a la Paquita la veritat sobre el seu embaràs. No hi ha manera de saber qui és el pare sense una prova d'ADN. Ella vol creure que el fetus és de l'Ivan però clar, també pot ser del David.
I si és del David no el voldria tenir, però li faria molta gràcia tenir una criatura amb l'Ivan. Però és que l'Ivan és massa bo i l'estima massa per a enganyar-lo si el fill no és seu... Mama, què faig??????
La solució a aquest galimaties abans de l'estiu, segur!

La Matahari:
La "lluentons" no desaprofita una trobada fortuïta amb la Dolors i li fa saber, amb força "pam i pipa", que ben aviat ella serà la segona dona de Pep.
A la Dolors, la notícia no li fa ni fred, ni calor perquè té prou feina a pensar en l'Eliseu i en la seva propera vida en comú.
Però el Pep sí que se'n sent i no n'està gaire satisfet tot i haver de ser el proper nuvi. Sembla que ha posat la Conxi i la Dolors en els dos plats d'una balança i s'ha decantat definitivament per la seva ex. Una mica tard, potser.

El discriminat:
A la Paquita li sap greu que tothom rebutgi el Manel tot i els esforços que ell fa per rehabilitar-se i poder recuperar la seva família. Ella té clar que el continuarà ajudant fins al final.

La legal:
La Neus s'indigna amb el Narcís per una mentida que ha dit. Ella no suporta els mentiders i se'n va a viure amb els seus pares després que un petit incendi a "casa nostra" hagi capgirat (o hagi posat les coses al seu lloc, depèn de com es miri) la vida "autònoma" (en sentit totalment figurat) de la parella.

L'íntegre:
No hi ha novel·la negra sense un personatge d'aquest tipus (ai, en Marlow) i el Dani el representa a la perfecció.
La Clara n'hi ha fet de tots colors però ell l'estima i esperarà a que la senyora prengui una decisió definitiva sobre la seva vida en comú per a decidir què en fa ell de la seva. Tot un cavaller!

Casablanca