.. L'ESTRATÈGIA DE LA PAPARRA
El retorn de la Marta i de la Neus amb l'Àngels de Milà provoca la previsible alegria entre els germans. La Marta ve contenta i entusiasmada amb tot el que ha vist, i l'Ivan vol i dol. D'una banda, li agrada que la seva nòvia triomfi… però això que ho faci sense el seu ajud no acaba de convènce'l.

Així que decideix ajudar-la tant sí com no, i quan s'assabenta que un projecte de la Marta es podria comercialitzar a mitges amb l'Àngels si hi ha prou capital, l'Ivan veu la seva gran oportunitat: demanarà un crèdit i ho resoldran…
Però quan va al banc es sorprén de la poca quantitat líquida que posseeix en aquest moment i decideix tirar pel dret: agafa el taló d'un important encàrrec que els han fet al catering i se l'ingressa com a prèstec personal, això sí, sense dir-li-ho a ningú…

I ara que el projecte de la Marta ja sembla ser un fet consumat, l'Ivan considera que és el moment de fer un altre pas endavant: li demana que vol tenir un fill, però tan aviat com sigui posible.
La Marta queda desconcertada i no sap què dir-li: ara no és el moment, s'ho han de pensar…
Però ell asegura que ja n'està convençut i que només falta que la noia digui que sí, insisteix que a ell li faria molta il·lusió… I la Marta no sap com prorrogar la situació, una situació que l'angoixa profundament.

CANÇONS, AMOR I GUERRA
Després del fracàs sexual de divendres, la Montse està ensopida i el Sàhara i el Tomàs tenen una conversa que aquest cop no arriba a les mans però sí que manté un nivell de tensió força notable.
El Sahara proclama el seu dret a ser lliure i fer sempre el que li doni la gana, i el Tomàs adverteix al seu germà que si fa mal a la Montse se'n recordarà tota la vida. Ho fa tan seriosament que el Sàhara opta per desaparéixer mig d'amagatotis, sense acomiadar-se de la Montse…

I és el fuster qui comunica la notícia a la perruquera.

Frustrada i desenganyada, la Montse descarrega la seva mala llet contra les atzagaiades econòmiques de l'Ivan en assabentar-se que han demanat un crèdit per fer front el projecte de la Marta. Un cop més acusa la noia de fer anar el seu fill per on vol, i l'Ivan, com és lògic, s'empipa, però sembla que la sang no arriba al riu.

El David, que cada cop està més pressionat per la feina i els encàrrecs mercantilistes de l'Ivan, manté una relació ambígua amb la Magalí, que se'n surt de meravella fent de cangur a la Carolina.
La noia cau molt bé als Peris i es produeixen una sèrie d'estampes estil "Casa de la Pradera" o de família americana a l'hora d'esmorzar.

Quan un dia el David els veu mirant fotos d'ell quan era petit perd els nervis i se l'enduu. Li diu que a què treu cap fer la pilota als Peris, que si es pensa casar amb ell o què… i la Magalí, ferida, el deixa plantat.

El petó de la Pilar i el Santiago a can Barça va ser dels que deixen petja.
Petja pels dos, perquè quan el Santiago li diu que no la pot oblidar, la dona admet que també sent alguna cosa per ell, però que no ho pot explicitar perquè ara la Roser no està bé.
El Cert és que la Pilar i el Santiago es veuen poc i malament, com dos adolescents del XIX a les novel·les romàntiques angleses, i la Roser va estrenyent el cercle a la Pilar que cada cop se sent més atrapada.

La Roser ja no vol anar a la farmàcia i diu que es vol que dar a casa; fins i tot hi porta un lloro amb qui es faran compania mútua…
Però després d'avorrir-se unes quantes hores, la farmacèutica decideix que sí que sortirà al carrer a fer coses: ajudarà la Pilar a la parada!

La Paquita torna a estar enamorada. Aquest cop d'una manera serena però intensa i li encanten les atencions de l'Ernest, que ja ha tallat definitivament amb la seva amiga, per tal de fer les coses ben fetes.
Es veuen tant com poden i sembla que tot va sobre rodes.

La Mar s'assabenta que a Sant Andreu, els Pets firmaran el seu darrer disc i decideix fer un cop de mà a la K i el Manu. Porta al Lluís Gavaldà una cinta amb cançons enregistrades per la parella i composades pel Manu. El líder dels Pets promet que se lescoltarà amb calma i carinyo.

La Mari i el Marcel segueixen jugant a "amics". Ell fa cada cop més sovint de cangur a la Desi, i la Mari fa veure que se'n va de tant en tant amb aquell mig nòvio que s'ha inventat.
Tots dos semblen jugar el paper que han triat amb alegria i, de moment, els estan bé les coses com estan, tot i que la Mari va fent petites passes per aconseguir el seu objectiu.

I el Fede ha fet cas dels consells del Paco : decideix fer les coses de casa tan malament com sigui possible, per tal que el deixin per inútil i torni a ser "el d'abans".
Així, de tant en tant, apareix amb el menjar cremat, el terra fet un fàstic, la roba que s'havia de planxar feta un nyap…

I al consultori, les dissensions professionals entre les dues metgesses es fan cada cop més evidents : la Carme és prudent i diagnostica després d'una acurada revisió, i l'altra metgessa es deixa endur per la intuïció i la improvisació… i comencen a saltar espurnes quan alguns pacients decideixen canviar de doctora a favor de la Carme.

VISIONS DE FUTUR
La Mar es va creant una reputació cada cop més gran com a tiradora de cartes. De fet, a Sant Andreu no la deixen tranquil·la i, mentre el Gus pensa que pot fer-se un sobresou amb les seves habilitats endevinatòries, el Paco hi veu un filó: a la tele estan oferint un programa de tarot presentat per una caricatura de vident i comprèn que a la Mar la cosa li sortiria molt millor… Així que li proposa ser el seu representant.
El Gus, inicialment s'hi nega al·legant que el Paco està més cremat que una falla el dia de Sant Josep, però finalment deixa que la Mar s'entusiasmi amb el projecte.

L'EFECTE BUMERAN
Divendres, l'Ernest va a buscar la Paquita perquè dinin junts. Ho fan en un restaurant molt tranquil i entre els dos sembla haver-hi autèntica química.
El metge s'atreveix a proposar-li que se'n vagin a passar el cap de setmana a Cadaquès… i la Paquita accepta més enamorada que mai.

Arriben tots dos a la pensió per agafar les maletes de la Paquita, quan entra la Marta. La dona li presenta el metge, i la Marta empal·lideix i retrocedeix amb fàstic i temor: "- Era client meu", fa gairebé en un xiuxiueig,
I com que l'Ernest, petrificat, és incapaç de negar-ho, la Paquita el fa fora de mala manera, visiblement desencaixada.

Spock