.. Setmana moguda a Sant Andreu, amb alguns protagonistes.
Comencem a l'ambulatori.
L'Ernest aquesta setmana s'ha acostat més a la Paquita. Surten i ballen i a la consulta, la Carme i la Consol tafanegen i especulen amb ell sobre qui serà la dona misteriosa amb la que surt.
Però l'Ernest rep a la Marga, la prostituta, com a pacient i al acomiadar-se, els dos es fan un petonet als llavis sent enxampats en aquest precís moment per la Carme. Més tard, ella intenta fer broma sobre l'assumpte amb l'Ernest però no ho rep amb bon humor i li clava un tall a la metgessa.
El cap de l'ambulatori es disculpa amb la Carme i li explica qui era la Marga quedant-se l'altra de pedra.

Però l'Ernest s'està començant a mirar-se a la Paquita amb bons ulls i parla amb la Marga per dir-li que ja no es podran veure més: ho vol intentar seriosament amb la Paquita.

Aquesta se la veu il·lusionada i a més està recolzada per la Remei, el Lluís i la seva pròpia filla. Però la Paquita no entén per que l'Ernest no arriba amb ella més lluny, tal i com farien d'altres homes.
Quan li pregunta si l'agrada, l'Ernest li respon a la Paquita que molt però necessita temps i anar poc a poc, i ella ho accepta.

La Consol, per la seva banda, va receptar un nou medicament pel Francisco que li va provocar molts vòmits. Ell es va anar a queixar i la Consol va reconèixer que es va equivocar al no veure que el medicament que l'havia receptat, portava un principi actiu que no és tolerat pel Francisco. Amb l'error assumit, el Francisco decideix canviar de metge i tornar amb la Carme que, des del seu despatx, ha sentit tota la discussió.
Al passadís, la Consol ho comenta amb ella, però la Carme no li dóna massa importància i reconeix que tots s'han equivocat algun cop.

Ara anem al mercat
El Rafa va deixar la feina a la parada, i la Pilar no pot amb tot. El Ramon li recomana que agafi a la Laura ara que no té feina però la Pilar no ho veu bé per tot el merder que ella va tenir amb molts dels seus clients i no vol arriscar-se a que ja no li comprin.
Per altra banda, la Roser no té la seva millor setmana. Ramon parla amb la Pilar sobre el Santiago i la dona reconeix que si no fos per la seva germana, podria arribar a tenir alguna cosa més que amistat amb el cap de seguretat.

Santiago escolta la conversa i marxa cap a la farmàcia, cantant-li les quaranta a la Roser a la que insulta i menysprea.
Roser, apareix al mercat i cridant a la seva germana, explica el succés, però Ramon no sols no defèn a la seva tieta, sinó que a més a més recolza al Santiago en tot el que li va dir i fins i tot, li repeteix. La Roser marxa indefensa i enfonsada.

La Pilar intenta parlar amb ella més tard a la farmàcia, però tornen a discutir, sobretot perquè la Pilar li diu que si està o no interessada pel Santiago, ella no n'ha de fer res.
Si això afegim que portava un parell d'enganxades amb la Blanca, obtenim com a resultat a una Roser desfeta pels nervis que plega de la feina.

La Pilar, per tal de fer les paus amb la seva germana, se li acut anar al futbol amb ella, però la Roser s'hi nega.
Santiago que s'assabenta, li demana informació al Ramon que li dóna encantat. I allí es presenta l'home: fa cua amb la Pilar que no s'ho espera i pugen plegats a les grades.
Un gol del Barça fa pujar els ànims de tots i el Santiago besa a la Pilar que, sorpresa, marxa.

La principal conseqüència del petó és que la Pilar no vulgui no obrir al dia següent la parada i es faci la malalta.
La Roser s'està per ella ja que tampoc vol tornar a la farmàcia ni parlar amb la Blanca.
El Santiago amoïnat, li explica al Ramon el que va passar i aquest li recomana que parli amb ella. Es presenta al pis i la Pilar el fa fora avergonyida abans que la Roser el trobi, i queden per parlar, el dilluns.

Per cert, que aquesta setmana, l'encarregat d'anar a fer la 6/49 és el Santiago. La Lola li dóna els diners i els números de l'aposta, i l'insisteix molt en què no se n'oblidi. ¿S'haurà recordat amb tot el que li ha passat?

Mentre que a la Marta, la feina se li posa de cara al marxar a Milà amb l'Àngels, pel David sembla que tot son problemes.
L'Ivan accepta donar servei a una empresa que vol menús senzills, res de les delicatessen que fa el David. I per estalviar-se les discussions amb ell, Ivan decideix contractar al Brian, que resulta ser cuiner.
Però quan està al càterin, apareix el David que s'oposa a tenir al negoci un altre cuiner. El Brian marxa i els altres dos discuteixen. Qui finalment s'ha de baixar els pantalons és el David, després que l'Ivan el convencés que els números canten per sí mateixos, i que sense aquest encàrrec, els comptes no surten.
Però el David, tossut com una mula, no vol cap ajudant i es veu amb prou cor com per fer-ho tot sol.

A més, un vespre es queda fent de cangur per la Carolina i al primer entrebanc decideix trucar a la Magalí perquè li doni un cop de mà. Ella el treu de l'ensurt amb la nena i els Peris que havien sortit, quan tornen, els enxampen als dos cuidant de la filla.
El David els hi explica tot i mentre que la Cinta es queda conforme, el Peris ho veu tot molt negre i molt malament com per anar sortint deixant sola a la petita. Però la Cinta, com ho veu tot des d'un punt de vista més realista, pren la decisió de demanar-li a la Magalí que sigui ella la nova cangur.
Li deixa l'encàrrec al David però ell que ja s'imagina que si li diu acceptarà i la tindrà tot el dia allà, li diu que no a la seva mare amb la conseqüent aprovació del seu pare.

Però el David parlant amb la noia, se n'adona que les peles li vindrien molt bé i se l'emporta al bar perquè sigui la mateixa Cinta la que li demani. Òbviament, la Magalí accepta ser la cangur de la Carolina cosa que no li fa cap gràcia al Peris.

La Núria cada cop està més a prop del seu company, l'Àlex. Aquest sent admiració pel Gus i li demana consell sobre una composició que ha escrit. Però l'únic que rep son crítiques nefastes i adjectius escatològics típics del Gus.
El noi, decebut, accepta el seu fracàs, però la Núria torna a parlar amb el seu amic per recriminar-li la duresa i el menyspreu amb què ha tractat l'Àlex. Li demana que l'ajudi i el Gus ho fa.
L'Àlex es queda impressionat perquè malgrat haver estripat les partitures, el Gus la recordava perfectament i a partir d'aquí la refà, la interpreta al piano sonant millor que al començament.

Així guanyen tots: l'Àlex es reafirma en la seva creença que el Gus és un geni, la Núria està contenta perquè tot ha sortit bé i el Gus es pensa que ha ajudat a que el noi i la Núria puguin arribar a ser més que amics.

I això pel Gus és una bona notícia perquè la Mar en una tirada de cartes li va dir més o menys.
I per cert, que la perruquera, a la vista de tenir tants encerts amb les cartes, es planteja molt seriosament, deixar la feina i dedicar-s'hi a això... Ja veurem què passa.

Un altre protagonista, aquesta setmana ha estat el Fede que ho està passant molt malament a casa seva.
El dilluns, dia de tots Sants, descobreix el xuclet que la seva filla, l'Alba, amagava cuidadosament sota la bufanda que portava amb l'excusa de tenir mal de gola. Clar, el Fede, "macho ibérico donde los haya", crida a la noia que espantada, puja a la seva habitació. Blanca l'aconsella que es calmi i li parli d'una altra manera.
Però això serà el començament. La Hanna i l'Alba, tenen festa a l'escola i el Fede les porta. L'Alba, amb d'altres nois entre ells el Xavi, juguen i es toquen innocentment, però el Fede ho mal interpreta i els acusa un per un d'haver-li fet el petó a la seva filla. L'Alba marxa humiliada per les burles que això suposa.

Plorant a La Fusteria, confessa tota la veritat del xuclet però no al Fede, sinó a la Cecília i a la Blanca que decideixen parlar i esbroncar al Paco al pis.
Un cop està tot solucionat per elles, arriba el Fede i li expliquen el que ha passat: des del carnet fals fins a que elles ho tenen resolt.
Això per Fede significa no pintar res de res. Elles ho decideixen tot, ell no compta per res; elles manen i disposen, ell se suposa que ha d'obeir. I clar, el Fede arriba a un punt en què ja no pot més i es planta. Dorm al sofà, deixa de fer el que elles li diuen que ha de fer, i li plora després al pare.
El Paco, que sempre té un consell per tot, l'explica un: que faci el que elles li diuen, però que ho faci tan malament com pugui. D'aquesta manera, quan la merda els arribi per damunt del cap, el rellevaran de totes les responsabilitats imposades i serà lliure.
La veritat que el Fede es comporta com un nen consentit.

Ara que el seu amic Marcel no va tampoc desencaminat... Després de fer l'amor amb la Mari, parla amb ella per deixar clar que només va ser sexe i prou, però... oh, sorpresa!, la Mari se li avança i li deixa clar el mateix. Així que tots dos amics i prou.
Però la Mari s'ha tornat llesta i sembla tenir un bon pla per conquerir el cor del periodista. I comença per la Desi. S'inventa que té una cita amb un tio, i li demana al Marcel (padrí de la nena) que se'n faci càrrec d'ella mentre surt.
Marcel, és clar, no s'hi nega, i passa tota la nit amb la Desi explicant-li contes i jugant amb ella. I mentre fa de cangur, Mari el truca per saber com va tot i perquè li faci petons a la nena de part d'ella. La música de fons, el soroll... i el Marcel que li diu que pengi i es diverteixi...
Però la Mari no ha sortit: està sola a la perruqueria amb una petita ràdio encesa mentre truca al Marcel.
A més, la Mari ja té pis, aquell on es va enrotllar amb el Marcel, i troba un botó d'ell que espera cosir-li amb molt d'amor.

Però sens dubte, els protagonistes de la setmana ha estat el triangle format pel Tomàs, la Montse i el Sàhara.
La perruquera cada cop està més penjada del Sàhara però no vol afrontar els seus sentiments per por de patir. Un cop, ell la convida a prendre un cafè i ella el rebutja, però al final s'hi presenta per deixar-li clar que no vol cap complicació per totes les obligacions familiars que té i per la seva feina... Un rotllo que només termina quan el Sàhara la besa apassionadament.
Aquest petó desfà per complet els esquemes de la Montse.

Però el Sàhara ha de guanyar-se a la família i diguem que no comença amb bon peu. Primer amb el Narcís. A la fusteria, el solidari troba una prestatgeria que sembla caure només amb mirar-la. Pensant que l'ha feta el Tomàs, se'n riu i fa broma a costa d'això però el Narcís se'n carrega de dir-li que l'ha fet ell i que no està bé tot el que ha dit. Sàhara fica la pota fins al fons.
Després, es troba a la Teresa que ja sap el que ha passat i li llegeix la cartilla. La mare de la Montse no veu al germà del Tomàs amb bons ulls i li deixa clar.
El proper pas del Sàhara és fer-se perdonar i dir-li a la Montse. El perdó del Narcís és fàcil d'aconseguir amb l'ajuda del Tomàs i dir-li a la Montse ho és encara més perquè a ella no li suposa cap trauma aquest petit e insignificant incident (i ho és, suposo, perquè està enamorada del responsable d'això).

Així tot, el Sàhara no vol amagar el que senten l'un per l'altre i fins i tot, a l'ambulatori, coincideix amb la Montse i la sogra, i davant d'ella intenta petonejar-la però la Montse no ho troba convenient encara.

Una trobada del Tomàs amb la Teresa, posa sobre avís al fuster que alguna cosa passa. I quan li pregunta al Sàhara, aquest aprofita per dir-li que ell i la Montse s'han fet un petó.
Això desencadena una baralla entre els germans a cop de puny on Tomàs aprofita per acusar a l'altre de ficar-se sempre en mig dels seus assumptes.

Clar, al dia següent la Montse s'assabenta de tot i es preocupa pel Sàhara que és el que li diu. A més aquest, aprofita per demanar-li de sortir i d'estar junts tota la nit.

Per altra banda, el Tomàs és enxampat pel Paco i el Narcís amb el llavi inflamat i el noi treu les seves conclusions correctes per cert. I el Paco li recomana al Tomàs que se n'oblidi de la Montse perquè ella ja li va deixar clar.
Però és que el fuster està enamorat d'ella...

Més tard, el Paco parla clar amb el Sàhara i l'arriba a dir que ell personalment s'encarregarà de fer-li saber a tots el tipus d'home que és: un fantasma i un imbècil que només vol aprofitar-se de la perruquera.

Narcís ja té clar que el Sàhara és dolent, la Teresa aconsella a la seva filla que no es refiï i la Mari en canvi, que tiri endavant amb els seus impulsos. I els impulsos el que li dicten a la Montse és acceptar la cita d'estar amb l'home pel que es sent atreta.
Accepta quedar amb ell, sabent que fa dos anys que no està amb cap home, i acaben al llit del Sàhara. Ell diu coses a cau d'orella a la Montse, ella està excitada i gaudint de les carícies i els petons de l'altre però de sobte... la Montse gira el cap i al qui veu i al qui sent és al mateix Huari!!
El primer cop li sembla irreal però li passa més cops i ella es posa dreta, espantada, dient-li al Sàhara que s'aturi però sembla que aquestes no son les seves intencions...

Channing