© xagori - WEB STAP | |
SETMANA
166
|
.. La
setmana pel David ha estat una mica mogudeta. Capficat amb
la Laura, el Nelson el convenç per anar a un local
i prendre unes copes, ballar i si potser, lligar. Passats
els dies i el David la torna a trucar. Surten, es diverteixen
i ella li proposa d'anar a casa seva i passar tota la nit junts.
I fins i tot, el cap de setmana sencer. Continuant
amb els Peris, el cap de família està cada dia més insuportable,
més protector amb la Carolina. Ara s'ha agafat a les explicacions
que porta un llibre sobre com criar un fill i clar, no escolta a
ningú, ni tan sols a la Cinta. El Peris no deixa que
ningú l'agafi, porta als braços sempre a la nena, i li treu la raó
a la seva dona quan ella vol que la Carolina dormi d'alguna
postura. Pel Peris, tot el que es diu al llibre va a missa
i "punto en boca!". La
setmana per a la Laura no és que hagi estat massa bona. La
va començar esmorzant amb el David després de passar la nit
amb ell. David es comença a fer il·lusions, pensant que tot
tornaria a ser com sempre però ella l'avisa que no han de córrer
i que vol que no li digui a ningú. Aquests
dies per la Marta han estat reveladors. Per una banda, ha
sabut que l'Ivan organitza cites sense consultar amb ella,
i per altra, que l'Ivan va parlar amb l'Àngels perquè
li fes un contracte al taller de confecció. A més, Ivan l'aconsella
com ha d'anar vestida per una reunió de feina amb uns possibles
clients. La
Roser està decidida a enxampar al Santiago Rovira.
Després de les coses que aquest home diu, les floretes i tal, ella
s'ho munta bé per convidar-lo a sopar. |
Quan
arriba el moment, Santiago es queda de pedra quan s'assabenta
que la Pilar els deixa sols (la Roser l'ha obligada
a anar al cinema). La
Núria rep tota mena de disculpes per les absències dels seus
amics al sopar que va organitzar i al que ningú va anar. Se sent
sola i vol estar sola. Refusa la companyia del Gus que està
amoïnat perquè té la possibilitat de marxar a Praga amb una Erasmus
i no sap com dir-li a la Mar. Però Núria considera
que ella té d'altres problemes. Aquí, la Carme l'explica que va rebre la visita de l'Ernest que li va proposar tornar a Sant Andreu, treballant com a metge de família. A la Núria li fa il·lusió aquesta idea i li diu que accepti la feina, així ja no estaria sola. Però la Carme no està segura d'acceptar perquè està esperant que es presenti l'home misteriós. Li explica tota la pel·lícula a la Núria i aquesta se n'adona que aquell dia que la va trucar per anar a Figueres i la Carme li va dir que estava enfeinada, en realitat estava amb l'home misteriós. Carme ho reconeix i Núria es torna a enfonsar, a sentir-se refusada aquest cop per la seva pròpia mare. Així que agafa les seves coses i se'n torna a Sant Andreu. Aquí
es troba amb el Gus que l'explica que la Mar va trobar
la carta de la beca i que ja sap que pot marxar a Praga. Núria,
que no el vol sentir, li diu que està cansada i que vol marxar a
casa. Però Gus li pregunta com li va anar una entrevista
que tenia al conservatori per treballar-hi fent pràctiques. La Núria
recorda que havia d'anar i ràpidament marxa cap allí. El
Fede ho està passant molt malament amb la Blanca,
la Hanna i la Cecília. La convivència amb tantes dones
no ho porta gens bé. Per colmo de mals, també marxa amb ells l'Alba,
farta de la seva mare embarassada. Una
tarda, la Hanna i la Blanca estan a La Fusteria
amb amigues de la Hanna i les seves mares. Una d'aquestes
amigues fa un rot i acusa a la Hanna d'haver-li ensenyat.
Blanca la disculpa dient que ho ha après a l'escola, però
quan arriba a casa Hanna confessa que li va ensenyar el Fede. Paco
intenta organitzar-li una cita al Tomàs amb la Montse,
i li demana ajuda a la Cecília. Aquesta li ven una moto a
la Montse però l'acaba enxampant i la cita no es produeix. Per
acabar la Kristina, que de mica en mica es va refent. Després
de patir una trobada molt desafortunada amb la Roser a la
farmàcia que com ja sabem és la reina de la inoportunitat i dels
comentaris inapropiats, la K surt amb la Paquita i
després, tota sola, se'n va a fer una cosa. I aquesta ha estat més o menys la setmana al Cor de la Ciutat. Espero haver fet una bona feina i no haver-m'hi deixat res per explicar (o poques coses...). Fins aviat!
Channing |