.. Hem descobert en el Paco una faceta que desconeixíem: és un bon jugador de pòker i ha guanyat prou diners a la timba que va muntar a La Fusteria com per a poder pagar els seus deutes i anar tirant però... sembla preocupat pels possibles amors de la Cecília.
Ensenya a l'Alba l'art del joc del pòker, el control de les emocions, la manera de marcar-se farols, la perseverància en la partida, el fet de no ensenyar mai les cartes. Mentre la nena ho aprèn ràpid ell no predica amb l'exemple perquè amb la seva "curiositat" per la vida amorosa de la Ceci (Paco dixit) està ensenyant totes les cartes que té a la mà.

Qui no sembla haver jugat mai al pòker és la Montse que parla amb l'Eduard amb el cor a la mà i sense embuts. Li demana si ell té cap intenció de reclamar l'Isaac.
L'Eduard assegura que l'únic que vol és saber que el seu fill està bé i que té molt clar que el nen té la família que la Vicenta va triar i ell ho respectarà. Esperem que no sigui cosí germà de la Cinta pel que fa als canvis d'opinió.
La Montse està ben toveta perquè l'Ahmed l'ha fet pensar en el Huari i en totes les coses que volien fer.
La Teresa no es salva, aquesta setmana, de tenir el seu propi drama: un veí d'hort de l'Alfons li diu que sap que va patir un atac de cor i que possiblement sigui mort.

A la Dora se li ha mort la feina després de posar-se "xula" i prepotent amb el seu "jefe". S'ha de ser carallot per posar en dubte les directrius d'una empresa sense haver arribat als mínims de vendes i havent perdut l'eina de treball. És que aquesta xiqueta ja no sap on té el cap.
El Kiko "l'apreta" pel mòbil, el Fabra li discuteix fins i tot els silencis, la K es mostra reivindicativa i li diu que miri més per a ella (jo llavors em vaig preguntar... més!!!!?????) i l'Albert està tan content d'abraçar-la quan arriba del seu viatge...
Ella té la maleta i la carta de comiat feta per poder anar a meditar sobre els seus cinquanta anys malmesos sense tant de soroll però... donarà el pas endavant?

Qui ha donat un pas endavant dels grossos ha sigut el Franciscu que s'ha declarat a la Lola. Quan ha sabut que la noia es volia casar amb un cubà ha anat a la parada i li ha explicat fil per randa els seus sentiments.
La Lola l'ha escoltat, s'ha deixat fer dos petons d'enhorabona i ha pensat: Sí home, a bodes em convides ara que tinc un cubà! No ho ha dit, eh? Que la Lola sí que sap jugar a pòker.

Però el rei del poker per excel.lència és el Jordi i ens comença a ensenyar a nosaltres les cartes que li amaga a la Rut.
Quan va una mica pitof, li diu al Quim que està enganyant la Rut i que no té cap mena de feina sinó que viu amb els diners que li ha deixat un amic. El dia que ens ensenyi el repoker complert que té a la mà caurem de cul.

Mentrestant la Rut fa les úniques coses que sap fer bé: intenta enganyar al seu pare, sense èxit, per aconseguir diners, s'enlluerna amb la personalitat triomfadora del Martí fins a signar un document escrit en anglès que no es molesta a llegir i li expressa la seva gratitud amb les conegudes (per mig Sant Andreu) habilitats sexuals.
El capítol de divendres acaba amb l'escena del Jordi descobrint a la Rut i el Martí al llit en una actitud que no dóna lloc a cap equívoc.

Ara que, per actitud equívoca, la de la Cinta, eh? Avui blanc, demà negre i si la setmana hagués tingut més dies segurament hauríem arribat al "catxumbo".
El Peris ha volgut fer un sopar amb la Laura, el David i el nen per veure si acabava amb les reticències de la Cinta però a aquesta noia l'únic que sembla que se li acaba és el seny segons quin dia sigui de la setmana.
El dia del sopar el tenia més migrat que el Bush i no va parar d'atacar la Laura per terra, mar i aire amb tot tipus de munició fins que va aconseguir una retirada digna de l'adversària.
Per contra, el dia després, es va vestir de "pacifista" per defensar les relacions que el seu fillet de l'ànima manté amb la persona que havia abatut el dia anterior. Contradictòria? Noooooo... paradoxes de "mama-lloca"!

I parlant del tema... el Marcel ja n'està fins el capdamunt de que el Fede li faci de "mama-lloca" sense ser la seva mare i sense cap possibilitat de que arribi a ser "lloca".
Així és que, després d'una breu i contundent discussió amb ell per la pèrdua de l'aparell de gravació que la "Carinyu" li ha pres quan l'ha despatxat de la feina, l'engega directament a la merda.
Allí el Fede fa companyia a la "Carinyu" que ja hi havia anat a parar abans i se'ls hi ajunta la Núria que hi fa cap per ser en el lloc equivocat en el moment inadequat: al costat del Fede després de la discussió.
Ara el Marcel és un home lliure, sense amics que es preocupin per ell, disposat a arribar al fons del que ha començat.

I el paper de l'Iñaqui s'accentua, cobra entitat i sembla aconseguir més vida pròpia que abans. El Charly el convida a un dinar familiar i el pobre Marcel, desarrelat i amb rastres de coca al nas, es va deixant arrossegar pels sentiments, les actituds i els fets de l'Iñaqui, el seu "alter ego". Mentre no li passi el mateix que al Dr. Jekill, ufff.

Per terror, però, el que senten les "germaníssimes" quan llegeixen la traducció de la frase que la Judit ha aconseguit. Això de que, per fi, el llogater aconseguirà l'arma les deixa en un estat gairebé catatònic. Ja es veuen, com a mínim, esquarterades i llençades al Llobregat (total, una porqueria més no es nota).

I el Ramon, que no ha vulgut saber res de totes aquestes pamplines, només està preocupat pel retorn imminent de la Gemma que ja té l'alta. Ara que ell la volia despatxar definitivament, quina murga!

Per a murga, però, la que està muntant la Empar desorientant totalment a un Quim que s'aguantava amb pinces. El truca, queden per veure's, li diu que no està bé amb el Marc, es mostra força afectuosa i quan el Quim aconsegueix "caçar" tot allò que s'ha d'intuir perquè una "noia com cal" no ho dirà mai directament, va i desapareix pel foro amb les cames tocant-li el cul.
Episodis així no són gaire adequats per a fer pujar l'autoestima, no. El Quim, que va perdre la seva el dia que va delatar la Clara fa un fotimé d'anys, no sap fer altra cosa que diluir les seves penes en alcohol per enèsima vegada. I coses de la vida, que mai deixa de ser sorprenent, qui li arrenca el mam dels llavis és l'home que li va fer fer el primer disbarat: el Jordi. Va una mica trompa, la veritat, però està en el punt de lucidesa just per a dir-li que un fill és l'única cosa d'aquest món per qui val la pena lluitar, tirar endavant i deixar la refotuda beguda.

Casablanca