.. El Franciscu està molt moix: avui arriba la Lola amb el manso cubà, de nom Nelson Pujol.

La Laura li comenta al David que està amoïnada perquè les obres no avancen. El noi li diu que parlarà amb el Quim.

Dit i fet, el David es presenta a la lampisteria. Allà recrimina son tio de la poca paraula que té, es clar que si va dient cada dos per tres que ha deixat de beure i sempre es fals...
El Quim sembla avergonyit, però el David prossegueix amb la filípica: tots tenen problemes, però una cosa és beure i l’altre amargar-li la vida a un fill.

Mentrestant, la Clara intenta fer que la Núria parli amb el Max i el miri de convence’l de que se’n vagi amb ella a Cardiff.
Però la Núria no n’és partidària i, de fet, comprén i recolza la postura del Max. De totes maneres parlarà amb ell.

L’advocada li recorda a la Montse que malgrat tota la documentació que hi presentin, l’Eduard, com a pare biològic, té totes les de guanyar. L’única possibilitat ara per ara és allargar el procés tant com puguin, a veure si l’Eduard, obligat a decidir entre el nen i l’oferta de feina hi desisteix.
Però aquesta opció costarà diners, i si l’Eduard resisteix, finalment, se’n endurà el nen.

Al mercat la Isabeleta li comenta al Franciscu que encara no ha vist el Nelson. Ell se’n malfia d’aquesta colla de cubans que només volen embolicar-se amb estrangeres per sortir del seu país.

Mentrestant, a la parada del costat mare i fill discuteixen sobre la logística de la llauna de tonyina.

El Xavi el David estan pintant el pis quan arriba el pare del nen a recollir-lo.
El nano li ensenya l’habitació i el pare es queixa al David de que l’habitació te molt poca llum. El David li contesta que te una bona finestra i que al Xavi li sembla la mar de bé.

A La Fusteria el Paco truca la Cecília per quedar per la nit, però sembla ser que ella no està gaire disposada.

En un racó la Núria parla amb el Max, tal com li ha dit la Clara. Però el nano ho té clar: no pensa deixar sol a son pare.
La Núria li confessa que està orgullosa de que sigui el seu germà.

El Robert ha anat a veure la Laura al súper. Ha anat per pressionar-la i amenaçar-la amb treure-li la pensió del nen si se’n va a viure amb el David.

La Cecília ha passat a visitar la Montse i parlen de l’Isaac, l’Eduard, l’advocada.
De sobte surt el Narcís. Ha tingut una idea: cal amagar l’Isaac. La Montse li fa veure que aquesta no és cap solució.
La Cecília insisteix en que algú li ha de fer veure a l’Eduard que la relació de la Montse i la seva família amb el nen és molt forta. Sí, això li ha de dir algú, algú de fora.

Al voltant de la taula estan reunits la Clara, el Quim i el Max. Aquesta vegada la Clara no pensa cedir: s’emportarà el Max encara que sigui contra la voluntat del nano.

La Lola es presenta al grup de teatre amb el Nelson. El cubà és extrovertit i tot simpatia, tothom riu i ho cel·lebra, tothom menys el Franciscu.

La Laura i el David estan al pis. Ella li explica l’escena que li ha montat el Robert al súper. El David li diu que el Robert es pot fotre els diners de la pensió on li càpiguen.
I torna a la càrrega amb el tema del casament. Finalment ella li treu del cap i li fa veure que l’ha d’estimar encara que no es vulgui casar.

Massagran