.. El Paco està donant lliçons de seducció al Gus. L’Eduard es fica a la conversa i també opina la seva. El Gus, però, segueix confòs. Finalment es desvela un dels grans misteris de la humanitat i que a mi, personalment, m’ha fet perdre moltes hores de son: d’on va sortir el títol de la gran cançó “Pavo Real”, de José Luís Rodríguez, El Puma? Doncs li va proposar el Paco. Ara ja puc dormir més tranquil.

La Núria segueix amoïnada perquè no sap on és el seu pare. A més, la Roser li explica que no hi és a ca la Rut. La Pilar diu que potser s’està amb algun amic, però la Núria li recorda que son pare no té amics.

A l’espai microcosmic del Peris, el Max està esmorzant quan apareix el Joel i li prposa anar més tard a casa del Quim a veure una cinta de pel·lícules Manga, “però de les fortes”.

A la barra l’Ivan li explica com n’és de bon tio l’Eduard i la feina que li ha trobat a l’editorial de música.
L’Emilli i el Quim surten de la cuina del Peris, on encara estan treballant, i al Quim no li queda més remei que reconèixer davant de l’Ivan que l’Emili és bon treballador i que apren ràpid.

Desprès, el Quim va fins on s’està la Rut i en plan sheriff li diu que no tindria que haver fet fora de casa el Jordi i li aconsella que el deixi en pau.

La Mari truca a casa i el Toni no agafa el telèfon perquè ha sortit a vigilar la.....
A la perruqueria el Paco segueix fent gala de la cara dura que té. A l’hora de pagar treu un bitllet de 500 €, i, és clar, no tenen canvi. Finalment se’n va sense pagar tot prometent fer-ho el més ràpidament possible. La Cecília s’hi juga un sopar a que no paga.

El Max vol que la Núria l’orienti sobre com dir-li a una persona que l’estimes. La noia li dona algunes idees, però al Max no li serveixen de res perquè no li ha dit que la persona que estima és un altre noi.

Quan arriba a casa la Mari increpa son germà perquè no estava a casa. El Toni li diu que havia sortit a fer un vol, i que no s’amoïni, que no él l’enemic públic número un i no el busca tota la policia. La Mari li respon que haurà d’escollir entre estar tancat a casa o estar-ho a la presó.

El Max segueix recabant opinions. Ara és a la Kristina que li demana què ha de fer. Ella està d’acord amb ell: no creu que el Joel li segueixi la corda i, a més, és capaç d’escampar-ho per tota l’escola. Val més que es deixi de menjar l’olla amb el tema.

El Paco coneix la seva neta, l’Alba. Com que la noia voldria ser actriu, ell li comenta que va impulsar la carrera de la Maribel Verdú i que coneix algun productor.

La Montse i els nanos estan sopant a casa amb l’Eduard. Es parla de música, i l’Eduard explica el que és una simfonia davant la mirada embaladida del Narcís i molt atenta de la resta.

El Max i el Joel acaben de veure la cinta de pelis Manga. El Max sembla decidit a confessar-se amb el Joel. Però aquest comença a parlar malament dels “maricons”, i li explica una experiència que va tenir l’estiu molt semblant al que vol fer el Max. Aquest decideix callar immediatament.

A La Fusteria, el Gus ha anat a veure la Núria. N’està enamorat d’ella. La Núria, però, sembla veure en ell només un molt bon amic.

L’Eduard està en una taula amb la Marta i li comença a parlar de les excel·lencies de la seva xicota italiana.

En una altra, la Cecília li demana al Paco que se’n vagi abans l’Alba i el Fede li agafin carinyo i quan ell decideixi anar-se’n els deixi penjats.
El Paco li proposa fer un sopar abans de marxar, per recordar els bons temps, però la Cecília no recorda aquests bons temps. Malgrat tot, accedeix a fer aquest sopar.



Massagran