.. Al Peris, que segueix sense llum, els nervis són a flor de pell. L'Emili fa el que pot, que és més aviat poc, i tothom espera l'arribada del Quim que, en entrar, és esbroncat. Però com que el lampista deu dur una ressaca com un piano, respon agresiu afirmant que "avui no està per hòsties".
L'Emili li demana de quedar-se allà per ajudar-lo i, de passada, aprendre la feina, i el Quim, després de remugar una estona, accepta. Els dos homes, doncs treballen junts i l'Emili aprofita per acabar de posar el cap del Quim com un timbal amb tota una filosofia de la vida a partir de la seva futura paternitat i de com està el món. El lampista el fa callar abruptament, però quan finalment es fa la llum al Peris, el patró no pot evitar dir al seu aprenent que ha fet una bona feina.

El Fede segueix atacant en els dos fronts que ara li interessen: d'una banda assegurar-se que el David no el deixarà penjat aquest cap de setmana. El noi accepta a contracor malgrat la presència de la Laura.
L'altre front és el de la foto de la Cecília: En la nova sessió fotogràfica, fa mans i mànigues per fer plorar la seva mare: amb un presumpte treball manual rescatat de la infantesa on hi deia "mama t'estimo"; recordant històries antigues... fins que tots dos es remunten al darrer sant Joan que van passar amb el pare, que pel que es veu era un bandarra de l'alçada d'un campanar. Tots dos s'endinsen en els records i és el Fede qui s'emociona primer: li cauen unes llagrimetes i, ara sí, la Cecília es desmunta i plora com una magdalena.... I el Fede dispara!
Més tard, promet a la mare, de nou rebatejada amb Cecília, que estriparà la foto...

El Jordi arriba a casa la Núria francament esgotat: es comença a notar l'edat per fer segons què? Diu que té una mica de mal de cap però, abans d'anar a descansar, demana diners a sa filla (uns diners que la noia guanya fent hores extres) i ella els hi dona.

Els diners són invertits per intentar una reconciliació amb la Rut a base de flors, però la noia li diu que ja s'han fet prou mal, que deixi d'humiliar-se.... i Quan el Jordi és a punt d'anar-se'n, truquen a la porta: l'home obre amb un atac de banyes i hi troba el seu fals representant, que acaba de cobrar uns calerons (180 €uros) i està disposat a cremar-los amb la Rut a canvi d'uns quants favors sexuals.
La fúria del Jordi, quan l'altre li demana si és el xulo o un altre client, no té límits: l'amenaça, el sacseja i el fa fora de casa sense contemplacions...

Els 180 euros han quedat al terra i el Jordi insisteix a la Rut perquè se'ls quedi...
I la reconciliació ja està servida, tot fent l'amor un cop més. I, tot i que no ho veiem, se suposa que el mal de cap del Jordi ha desaparegut del tot, perquè, ja relaxadets i arrupidets l'un al costat de l'altra, la Rut afirma que retirarà tots els càrrecs contra ell...

L'Eduard se sent cada cop més lligat a la família de l'Isaac i també al seu fill, cosa que preocupa la Teresa: quan l'Antonia el truca per reclamar-lo, ell diu que ho sent molt però que no pot deixar el seu fill ara... I la Teresa encara s'amoina més, tot i que mira de dissimular-ho.

A la pensió, la Cari exhibeix les seves dots culinàries i el Gus està encantat: entre tots dos hi ha un bon rotllo molt simpàtic.
Mentrestant, la Marta i la Paquita parlen de les obres, mentre l'Albert, que es prepara pel viatge de la seva vida (Cartagena és a l'altra punta de món) fa constants crides d'atenció demanant si és millor anar per aquesta carretera o per l'altra... Finalment la Paquita diu que, mentre la torni sencera, que vagin per on vulguin.

Tot està preparat per anar a Lloret: la Marta ve amb el seu fill i el Fede està radiant, malgrat la cara de pomes agres del David.
Però entra l'Alba i diu que té mal de panxa i mal de coll, que no es troba bé... Així que el Fede envia la Marta, el Xavi i el David a escalfar l'apartament, i assegura que ells vindran demà.
Els dos adults d'entrada diuen que potser serà millor post-posar-ho, però quan la Marta i l'Albert passen un moment per acomiadar-se, el David canvia radicalment d'actitud i força la partida a Lloret amb la Laura.

Però, naturalment, un cop a la casa, el noi no para de remugar: que si la casa està freda, que si l'estufa no s'encen... La Marta li fa notar que no havia encès el gas i ell encara s'emmurria més, així que la dona envia el seu fill a fora amb una excusa i parla amb el David: ja sap que no la suporta, però el cap de setmana és llarg i no permetrà que el seu fill s'ho passi malament, de manera que ja és hora d'anar canviant la cara.
El David es queda sol mirant el mar i remugant un "doncs què maco..."

Spock