.. L'Adrià i la seva malaltia.- L'explicació a l'estranya, i no per això menys bona, actitud amatent i carinyosa que ha demostrat l'Adrià des de la setmana passada potser la podem trobar si posem atenció a les coses que han anat passant al llarg d'aquesta.
L'Adrià s'ha posat fort en fer un sopar familiar. Ningú acaba d'entendre per què però com que tots ho consideren una bona idea han acceptat la proposta amb alegria. Fins el Max, que s'ha barallat amb la Clara, accepta participar-hi després que l'Adrià li faci una dissertació sobre "és bo tenir una família encara que aquesta no sigui perfecta".
Hem anat veient com els seus oblits són més freqüents però ens quedava per veure el pitjor: l'Adrià no només va perdent el sentit de l'orientació i la memòria present sinó que també perd l'orientació temporal. Quan la taula ja està parada pel sopar ell, amb tota la naturalitat del món, diu que s'han equivocat i que hi falta un plat per a la seva dona, l'Esperança. Perquè bé ha de menjar ella, no? Sembla com si, en el tracte amb les seves filles, hagués retrocedit al temps en que eren petites i la família vivia contenta i feliç abans de la malaltia i mort de la seva dona. Viu una estranya barreja de passat (Esperança, Carme i Clara) i present (Núria i Max) que el fa recuperar la seva manera de ser de quan era jove i, a la vegada, viure el present sense altres fissures que les seves mancances neurològiques.

"Los amantes de Teruel".- Aquesta setmana han fet bondat i cadascun d'ells ha anat per la seva banda. El Peris, però, aliè a tot l'embolic, parla amb el Guillem per tal que porti la defensa del següent judici del David: l'homicidi per la mort de l'indigent.
La Cinta intenta desviar l'atenció cap a d'altres advocats possiblement millor preparats en aquests temes, el Guillem també, però tant el Peris com el David volen que la defensa la porti el "ranci noucentista" i ja sabem que el Peris és tossut com una mula i acaba arrencant-li un sí al soci de l'Andreu.

De papa a papa i tiro perquè em toca.- El Max continua amb el seu joc de "estic amb el pare que em convé més en cada ocasió" i li fa saber a la Clara, amb uns "mals modos" de bufetada, que ell es queda amb el Quim i que a ella no la vol veure si no és en "règim de visites".
La Clara intenta parlar amb el Quim per tal que posi una mica d'ordre en el cap del Max però el seu ex no hi sembla gaire ben disposat.

La Paquita i la "Suplantadora".- Com gat i gos estan aquest parell i, si fins aquest moment semblava que la Paquita anava dominant a tranques i barranques la situació, ara la "Suplantadora" es rebel·la i diu que, a partir d'ara, farà el que li passi pels collons (textual). La Paquita està més espantada que les "manis antiglobalització barcelonines" davant les càrregues policials.

La "Lolita" i el "Peter Pan".- La Ruth no perd ocasió per deixar anar, on sigui i amb qui sigui, la futura compra de la torre. Sant Andreu en va tant ple que fins el Jaume ho sap a través d'un client de la farmàcia i alerta el seu fill sobre els perills d'una amant jove i incontrolada. El Jordi intenta parar la història i no se li acut altra cosa que dir que la torre ja està venuda.
La "Lolita", que és jove però experimentada, descobreix la mentida amb un cop de mòbil i, tota ofesa, fa la maleta (de disseny, of course) i se'n va de cap de setmana a Súria (versió pel Peter Pan) o vés a saber on. Per tal d'engelosir el Jordi s'endú un conjunt de roba interior d'allò més sexi, apa!

L'amor i la fatalitat.- L'angoixa que està passant la Carme fa que es trobi físicament malament i l'Adrià la cuida com un pare amorós. Tan aviat com en té ocasió li explica a la Clara que va ser ella qui va atropellar al Biel i que no veu cap sortida bona a aquesta situació perquè, faci el que faci, creu que acabarà perdent l'Andreu. La Clara li aconsella que li ho expliqui perquè és possible que l'advocat, que se l'estima, ho acabi entenent i acceptant i perquè no podrà viure al seu costat amb aquest pes a sobre.
La Carme sembla tan convençuda que insisteix l'Andreu per a parlar a soles en un lloc tranquil. Però la fatalitat no la deixa de petja i l'Andreu no es presenta a la cita perquè ha hagut de marxar correcuita a Girona a veure la Joana. Ella està a l'hospital i no sabem la causa però per les paraules de l'Andreu podem deduir que s'està recuperant d'un intent de suïcidi.
La Carme no en sap res d'això i va a buscar l'Andreu al despatx quan veu que és tard i no es presenta. Hi troba, en mala hora, el Guillem que no para de burxar fins que la Carme acaba buidant el pap. El consell d'amic del Guillem és que no en digui ni una paraula a l'Andreu perquè el pobre ja ha patit prou. Ja veurem què decideix fer la Carme la setmana vinent.

"L'antiheroi".- El malhumor del David ve generat per una insatisfacció global vers la vida i ell mateix. No li agrada la feina que fa, no li agrada com està portant la seva vida, no té confiança en ell mateix i, a sobre, té al costat la Marta que és l'altra cara de la moneda amb la seva vitalitat incansable.
El Santos, si més no, l'ajuda a verbalitzar tot això i li obre un món on pot desfogar la seva mala òstia: la boxa.
D'altra banda, la colla d'skins li fa una "visita de cortesia" a la fàbrica per a deixar-li ben clar què li pot passar a ell i a la Marta si el David no carrega amb la mort de l'indigent en el proper judici. L'aperitiu que li han servit durant la visita l'ha deixat ple de cops físics i morals. No explica a ningú què ha passat i diu que uns lladres l'han atracat però va molt en compte i s'apunta a les sessions de boxa del gimnàs.

El "bronques" i el món.- El Huari ens ha demostrat, aquesta setmana, que la seva mala llet no està en funció de la poca feina del taller perquè ara que n'hi havia prou l'ha empitjorat fins al punt que el seu soci li ha dit que deixa la seva part del negoci. Ell ha sintetitzat tots els perquès en un simple "Per què ha de ser tot tan difícil?", donant a entendre que totes les dificultats del món li han caigut a sobre. Sense pensar que, normalment, si més d'una cosa ens va malament és millor que busquem les raons dins nostre i no carreguem el mort als altres. En fi... a veure si aquest també s'acaba fent gran, uffff!

Altres temes.- El Marcel ha acabat acceptant una feina que li havia proposat la "carinyu" amb rebolcada inclosa.
La Mari pren un cafè distés amb l'agent de protecció de menors i la seva bona actitud és recompensada amb una trobada extra i no preparada amb la Desi.
El Ramon, que va més cremat que Roma mentre el Neró tocava la lira, lloga una prostituta i és enxampat per la Pilar que encara crida i es senya ara.

L'escena de la setmana.- El "vis a vis" Clara/ Max que acaba amb un "Deixa'm tranquil i això t'ho fiques al cul" per part del Max com a mostra d'allò que un fill no hauria de dir mai a una mare (ni a un pare, clar!), brrrr!

Casablanca