.. Els intents de l'Andreu per localitzar la Joana segueixen sent infructuosos: parla amb els pares de la dona sense obtenir cap resultat i la desesperació de l'advocat comença a fer-se evident.

Mentrestant, i al mateix temps que la Cinta va recollint les coses del seu pis i acomiadant-se d'un Quim més aviat trist, el Guillem té una notícia per la Carme: ha decidit anar-se'n abans del judici, però no cal patir que deixa la metgessa en mans d'un bon advocat.
Les germanes Bosch resten estupefactes: "no m'ho pots fer això!" exclama la Carme, i la Clara comenta si és que la Joana l'està pressionant... Però el Guillem, nerviós i tot, està absolutament decidit. "L'Andreu estarà molt content quan sàpiga que tu també m'has deixat penjada", comenta la Carme...

Però la Clara no veu clares segons quines coses: la discussió de la Joana amb el Guillem, les presses d'aquest... I a La Fusteria, després d'un intent infructuós de l'Andreu per parlar amb la Carme, ell i la Clara parlen.
Relacionen la sobtada desaparició de la Joana amb les presses del Guillem i a la dona se li encén la llumeta: ajudarà a trobar la Joana per fer un cop de mà a la Carme, recalca, no per ell...

Per Sant Andreu s'escampa la notícia de la venda de la farmàcia Vidal i els inversors, amb la Lola al capdavant, es posen nerviosos de debò.
Decideixen anar a veure el Jordi i reclamar el que és seu davant una tímida protesta del Franciscu que comenta que potser no és el moment de reclamar res, que el Jordi ha d'estar molt afectat...

Però al final ell també hi va i el Jordi, després de fer-se una mica de pregar amb més o menys agressivitat, els torna una petita part a cadascú, a base de talons... de fons dubtosos.
Els inversors li donen una setmana de plaç perquè els torni la resta.

I al taller del Huari també van plegant veles. Ja truquen persones interessades en el traspàs i el Huari es baralla amb el Narcís perquè no vol els seus diners ni els de ningú.

Tots estan tristos i el Narcís, a més, emprenyat. Però el Quim té una idea: com que el taller de motos és al costat de la lampisteria, podrien ajuntar els dos locals i reconvertir la lampisteria en un negoci de reformes integrals... Serien socis i el Narcís podria ser el soci capitalista. Aquesta idea, al Huari ja li fa més gràcia i demana temps per pensar-s'ho.

La Mari passeja amb orgull la seva filla per Sant Andreu i el Marcel se sent padrí. Decideixen celebrar l'arribada de la nena amb un pastís de xocolata que prepararà ell.
La Mari comenta que ara li toca buscar un pis, que el Marcel ha de fer la seva vida...
Però el noi està fet un paràs: ha banyat la nena i ha omplert el lavabo d'aigua, com és reglamentari quan els pares banyem les nenes... Això sí: ha corregut a netejar la cambra a cop de baieta. Entre la Mari i ell s'estableix aquell bon rotllo que sembla previ a un marro encara no immediat... I truquen a la porta: és el Natxo.
El Marcel, discret, se'n va deixant-los sols, però la Mari es mostra una mica distant: accepta la joguina que el noi regala a la Desi sense saber massa què dir...

I poc després, mentre Marcel i Fede parlen del Natxo, irromp la Mari demanant explicacions al Marcel: a veure per què se n'havia d'anar d'aquella manera, que ella no necessita que li busquin nòvio.
I en un moment en què el Marcel s'allunya de la barra, el Fede diu mig de broma mig seriosament si a la Mari li agrada el Marcel... i ella reacciona com si li hagués picat una vespa!

La Clara arriba a les oficines on treballava la Joana fent-se passar per veïna de la desapareguda: diu que al pis de la Joana hi ha una fuita d'aigua i que, abans de cridar els bombers i que li destrossin la porta potser seria millor parlar amb la dona. La secretària es mostra reticent a donar-li l'adreça però finalment, veient l'animadversió de la Clara envers "aquell malparit", és a dir, l'Andreu, la hi dóna...

És a Segòvia i l'Andreu decideix anar-la a veure: si la mort del Biel no té a veure amb l'atropellament de la Carme retirarà la denúncia... però la Joana li ha d'explicar què va passar exactament.

Spock