.. El Jordi està parlant per telèfon. Pel què diu, són els seus inversors que li reclamen els diners. Es va posant nerviós.
Després, amb la Rut, està distret. Ella li parla dels detalls del casament (les flors, la música...). Ell va dient que sí, però ella s'adona que té el cap en una altra banda i s'empipa una mica quan ell li diu que ha de marxar per tancar un negoci. El Jordi li diu que també ha de treballar. Per algun motiu ella s'inquieta i li pregunta si tot va bé. Ell contesta que sí i li fa un petó.

El Ramon pregunta a la Pilar perquè el mira tant. Potser torna a pensar en el Pau? Diu que la veu com si estigués... La dona contesta una mica a la defensiva i li pregunta si obrirà la parada la Gemma perquè ell fa tard. Ell, amb to malintencionat, li fa notar que ja estava previst, o no se'n recorda que ha d'anar al gestor a fer el contracta indefinit de la dependenta?
Però corcó com és, va burxant la ferida. Diu que li sap greu no poder-la acompanyar al cementiri i s'ofereix per quedar-se amb la nena i anar a dinar fora si ella vol estar sola. La Pilar contesta que no cal i que s'emporta la Desi perquè li toqui el sol.
Llavors el Ramon li pregunta si encara troba que s'assembla al Pau com deia quan el va conèixer. Ella contesta que sí.

El Jordi entra a la farmàcia i hi troba al seu pare sol, que li diu que la mare ha anat a comprar flors per dur al cementiri. Li recorda que és l'aniversari de la mort del seu cosí. El Jordi se sorprèn que la seva tia encara pensi en això. El Jaume replica que ell tampoc no ho ha oblidat i comença a recordar com jugaven els dos cosins junts a la plaça i que el seu fill s'amagava darrera el taulell de la farmàcia.
El Jordi el vol interrompre però el seu pare continua dient que la farmàcia sempre ha portat el seu cognom i que hi ha viscut moltes coses. Aleshores ofereix al seu fill els estalvis per ajudar-lo a sortir del mal pas sense vendre la botiga.
El Jordi, bruscament, diu que ja l'ha venuda.
El Jaume no s'ho pot acabar de creure. El seu fill fa servir l'argument dels pares que la farmàcia era per garantir el seu futur... i ara la necessita. El farmacèutic li atziba que ell i la Rut no tenen futur perquè aquesta nena només vol els seus diners. El Jordi diu que és la dona que ha triat i que farà el què sigui per ella. El Jaume ho arrodoneix dient que fins i tot deixarà al carrer als seus pares. El Jordi intenta fer veure que també ho fa per ells, però el seu pare el fa fora.
El Jaume queda sol i fotut a la farmàcia.

La Rut demana al Lobo que s'animi a fer de padrí de casament. Ell està incòmode i vol anar enllastint. Ella el busca. Comença A TREURE'S LA ROBA PERQUÈ TÉ CALOR... Ell es resisteix una mica i li diu que diumenge es casarà amb el Jordi. Ella respon que esclar que sí, però que vol follar amb ell.

La Pilar a portat la Desi a veure la Mari. La noia li pregunta perquè ho fa i la Pilar contesta que no vol que la criatura pagui les conseqüències que ella i el Ramon no s'entenguin. La Mari, parlant a la Desi, diu que la setmana que vé és el judici i que tornaran a estar juntes. La Pilar, sense agror, diu que això ho decidirà el jutge.
La Mari pregunta per la Remei i la dona li explica que ha marxat de casa perquè no s'entenien amb el Ramon. També li diu que fins el judici, no li portarà la nena per no enredar més la troca i afageix amb to sincer que li agradaria que canviés la situació.

La Roser troba al seu marit assegut, a la farmàcia, i es preocupa. Ell li assegura que es troba bé, que només està una mica cansat.

La Roser no s'ho acaba de creure i li pregunta si ha parlat amb el fill. Ell contesta que no, que només pensava que ha estat feliç entre aquelles quatre parets amb ella i que ho tornaria a fer. Ella està molt estranyada d'aquesta manera de parlar.
El Jaume diu que no sap què farà sense la farmàcia. La seva dona l'anima dient que potser el Jordi s'ho repensarà. Ell no es veu amb cor de dir-li que ja està venuda. La Roser es vol quedar a fer-li companyia, però al final marxa.
Quan està sortint, ell la crida per dir-li que està guapa. Així que es queda sol, es va mirant tots els detalls de la botiga i comença a plorar.

Al cementiri, la Pilar intenta desfogar-se amb la seva germana. Se sent molt sola i si al menys el Pau fós viu... La Roser li diu que ara té al Ramon, però ella no queda gaire convençuda. El què li ha fet a la Remei, a la nena ni se la mira..., la parada, fa quatre dies se la volia traspassar. La Roser diu que el Jordi també volia vendre's la farmàcia, però que tant un com l'altre, parlen molt però no fan el que diuen. Li vé una esgarrifansa estranya i decideix anar cap a la farmàcia.

El Jordi arriba a casa i troba la Rut, amb bata, rentant-se les dents. Ell té ganes de fer gimnàstica de parella, però la noia -que ja n'ha fet no fa pas gaire- li diu que està molt suada. Com que ell insisteix, proposa fer l'exercici sota la dutxa.

El Francisco arriba a la farmàcia que el Jaume està tancant perquè està cansat.. de tota manera el fa entrar. L'home es queixa que la pomada no li va bé i, amb una mica de mal humor, diu que entre les morenes i el Jordi, fa tres dies que no dorm. El Jaume s'encén i li diu que no li parli del fill, que no té cap més pomada i que si no li agrada que vagi a una altra farmàcia i el fa fora ben exaltat i dient que el deixin en pau.
El Francisco se'n va ben sorprès.
En aquest moment arriba la Roser i es troba al seu marit que té un fort dolor al pit i que cau. Avisa al servei d'ambulàncies. Plora espantada.

Al Mercat, la Mari explica les gràcies de la nena a la Isabeleta i a la Lola. Elles li expliquen que la Remei ha deixat al Ramon i no se n'estranyen gens. Totes tres li desitgen bona sort a la noia.
Oportunament, arriba el Ramon i pregunta a la Mari si ja ha vist la nena i, amb crueltat, afageix que aviat deixarà de veure-la. Continua burxant dient-li que no li donaran pas perquè es tiri al Nacho. La Mari, sense caure a la provocació, li pregunta perquè no li torna la Desi si no se l'estima. El Ramon pregunta si ella se l'estima gaire. Llavors ella sí que li diu que és un cabró i ell l'amenaça de vendre la parada i marxar amb la criatura.
La Lola i la Isabeleta s'ho escolten tot atentament.

La Pilar ha anat a veure al Guillem i li explica que veu a la Mari curada del tot i capaç de fer-se càrrec de la nena. No li sembla bé que visquin tant separades perquè la Mari s'estima la filla. El Ramon també la cuida, però és jove i la nena li fa nosa. Ell només vol la custòdia perquè la Mari li va fer mal i no la pensa perdonar.
Quan el Guillem li pregunta si pensa explicar això davant del jutge ella diu que no, que no vol que el Ramon sàpiga que ella fa aquesta declaració perquè és el seu fill i no li pot fer una cosa així.

A la farmàcia, el servei de l'ambulància deixa de intentar reanimar al Jaume. La Roser, desesperada, pregunta perquè no continuen. La resposta és un "ho sento" i la Roser comença a plorar.

Antaviana