.. El Ramon segueix amb el seu canvi d'imatge actitudinal, ara encara més exagerat: es mostra amable i empalagós amb la Remei, li diu que passi per la parada que no vol esmorzar solet, li fa petonets...
I la Pilar no ho veu clar. Demana a la noia si li ha tornat a pegar, si ha passat alguna cosa, comenta que tant de bo "aquest fill seu" hagi canviat de debò...
El fet és que la Remei està més contenta que un gínjol davant els petons de Judes del de les olives. Comenta a la Remei que han de fer les coses bé i que ja és hora que ella vagi a buscar les seves coses a casa per dur-les a on ara està vivint que, en definitiva, és la seva nova llar. Les coses que porti les podria col·locar a l'habitació petita, en una calaixera que està plena d'andròmines inservibles...
Parla també de la Pilar i de la seva obsessió pel Pau, ara que s'acosta l'aniversari de la mort del fill...
I la Remei està buidant la calaixera, plena de tota mena d'objectes antics, quan la Pilar la descobreix i es posa feta una fúria: allà hi havia les coses del Pau, crida que faci el favor de tornar a posar cada cosa al seu lloc... I el Ramon que entra contraataca dient que tot allò no serveix de res i que ja fa temps que havien d'haver buidat la calaixera de "relíquies"... La Pilar assegura que no permetrà segons què, i que encara són a casa seva.
Així que, més tard, el Ramon, després d'haver dut a sopar per primer cop a la Remei, a part de dir-li repetidament que l'estima, li fa notar que la Pilar mirarà de posar-los obstacles però que ell farà el que sigui per aconseguir que tots dos (amb la Desi, clar) estiguin junts, tranquils... i sols!

La Montse està més guerrera que mai. aprofita qualsevol excusa per burxar el Huari, com ara una trucada de l'Ivan. El Huari acaba anant-se'n a la feina sense dir res i emprenyat com una mona. el cert és que la Montse s'ha passat tant que la Teresa l'adverteix que, si segueix així, es tornarà a quedar sola.

Ja al taller, la Iolanda s'ofereix per mirar d'arreglar el tema Jordi, al·legant que ell està massa encès. així que, després d'anar als encants a mirar de recuperar les pel·lícules de l'Adrià, mirarà de parlar amb el Jordi.

Aquest està eufòric amb el seu casament. Parlant amb els seus pares i aguantant les ironies de la Roser, diu que faran la festa al jardí de casa i proposa el Jaume per fer de padrí.
Quan la Roser, farta d'escoltar els desvarieigs del fill se'n va, el Jaume li fa confessar que el "cotxàs" que ara porta és llogat perquè va haver de vendre l'altre per falta de líquid... "com t'agrada emmerdar-te, fill", diu el Jaume molt preocupat.

Al Peris han tingut una jornada especialment animada: d'entrada, mentre la Montse i la Teresa fan el cafetó, entra la Roser que, aprofitant que les dues dones parlen del casament de la Regina/Lurdes, comenta que està preparant la boda del nano... "Diu que serà un casament de luxe, no?" comenta la Teresa; "és clar, el farà amb els diners de mig Sant Andreu..." La Roser intenta defensar el seu fill però la Teresa segueix amb els seus sarcasmes a l'anglesa fins que el Jaume perd els papers i crida que el Jordi encara no ha estafat a ningú.
La Roser se l'enduu i, quan la Lola comenta que potser han fet un gra massa, s'assabenta que no han recuperat encara els diners... la qual cosa acaba de posar-li la mosca al nas. De manera que, quan ve el Jordi, tornen a demanar-li de recuperar els diners. Ara el financer comença a posar-se agressiu: que si no poden estar cada dia amb la mateixa història, que això no és com vendre quatre panses i pinyons...
I quan la conversa comença a escalfar-se, arriba la Iolanda, reclamant també els diners. El Jordi es posa més nerviós i li diu que si es dedica a llepar el cul del Huari perquè li doni feina... I la Iolanda, que no en va ha estat vivint molt de temps al carrer i, per tant, en sap molt de defensa personal, li etziba un cop de genoll 'allà', que el deixa mig estabornit...
I, curiosament, és l'Adrià qui el defensa: "deixeu-lo en pau, pobre nano!"

Avui, com cada dimecres, la Mari té una cita al jutjat. El Ramon es mostra suau com una versió enverinada de "norit el borreguito", però la Mari no se'n fia. Quan el Ramon se'n va, el Natxo demana a la Mari si la pot acompanyar a comprar un vestit per la Desi; ella diu que és molt romancera a les botigues i que s'avorrirà però el noi assegura que prendrà paciència.

Que La Fusteria és un bon bar ho evidencia el fet que s'hi pugui prendre AK Dam, una de les millors cerveses del món mundial (paraula d'Spock). El Fede, el Marcel i el Natxo es troben allà i comencen a xerrar animadament i, naturalment, a parlar de dones. I, unes quantes birretes més tard, segueixen parlant de dones, però ara, prenent el pèl directament al Natxo, que no pot evitar que es noti la seva afició per la Mari. El Marcel i el Fede, fent de papes de la noia, li adverteixen que, si li ha de fer mal... que ni tocar-la!

La Roser està netejant els vidres de la farmàcia i pressiona al Jaume per saber què està passant amb el Jordi. El Jaume diu que res, i insisteix cada cop més nerviós davant la insistència de la Roser... fins que de sobte comença a marejar-se, li raja sang pel nas... I la Roser corre a buscar les pastilles. L'home assegura que no és res, que és un instant... però que està molt cansat. Però malgrat aquesta afirmació, tant ella com ell estan francament espantats.

Spock