.. El Jordi ha quedat amb en Martí per anar al notari i posar la casa a nom de la Ruth, que no se'n sap avenir.
El casament, d'altra banda, ja s'acosta i l'insustituible Lobo també està preparant la festa i el càtering. La Ruth demana el xec que se li deu al decorador i, mentre el Jordi firma amb un previsible calfred intern, arriba el Martí. La Ruth se'l mira amb menyspreu però ell no es deixa intimidar i, quan la Ruth se'n va a buscar el Lobo, els dos homes comenten que el notari és una mica més car del normal perquè en qualsevol moment pot tornar a canviar la casa de nom. "què et fa més por,", comenta el Martí encuriosit, "perdre la casa o perdre la nòvia?"
El Jordi anirà a Blanes a buscar nous inversors, però promet passar pel Peris a informar els clients de Sant Andreu de l'estat de la qüestió...

Mentrestant, la Ruth i el Lobo es troben. Ella fa veure que s'ha deixat el xec a casa i fa anar l'home amb ella. El Lobo es mostra dur i distant, fins i tot sarcàstic amb la noia, però la Ruth juga al mateix joc i, un cop a casa, la Ruth juga amb el taló davant les reticències del decorador. "Vine i agafa'l", fa ella posant-se'l al bell mig de la pitrera... i aleshores sí: el Lobo ja no pot resistir més i la temperatura es dispara: agafa la noia i la duu directament al llit.
Quan acaben, el Lobo torna a estar distant i assegura que no es repetirà una cosa així, que ella és a punt de casar-se...I, finalment, agafa el xec.

El Huari està desesperat: no pot tornar els diners i, agafat en fals, parla amb la Iolanda perquè reclami el que han invertit al Jordi.
Aquest està demanant paciència un cop més als seus petits inversors, el nerviosisme dels quals va augmentant. Enmig de la conversa, irrompen Huari i Iolanda talment un vendaval de mal rotllo: "devuélveme el dinero", crida el Huari. El Jordi diu que, en tot cas, parlarà amb la Iolanda i quan el Huari diu que els diners són seus (metafòricament parlant, és clar), el Jordi es permet una ironia sobre les inversions d'ell i la Montse...
Les paraules van pujant de to fins que el Huari es disposa a clavar un cop de puny al Jordi. Aquest es prepara per repel·lir l'atac directament amb les banyes... però la Iolanda atura el Huari i la cosa no passa d'aquí.
Això sí, la desconfiança envers el Jordi i es seves meravelloses inversions ja no deixa de créixer.
Per cert, que el pobre Franciscu haurà de veure com a la Lola la venen a gbuscar... potser el misteriós home de les flors?

El Ramon està molt amable amb la Pilar mentre la Remei ja fa absolutament el paper d'escarràs. La Pilar diu que el noi s'ha de comprar un vestit pels dos casaments (el del Jordi i la Ruth i el de la senyora Regina amb el Ferran), i el Ramon diu que sí, que ja s'ho muntarà. Recomana a la Pilar que no surti sola.
Quan se'n va, la dona demana a la Remei si està bé, que la veu molt moixa, que si li ha tornat a posar la mà al damunt el Ramon... ella ho nega i assegura que, simplement, no té ganes de parlar.

I, a la parada, el Ramon renya amablement la Gemma per com guarda o deixa de guardar els bitllets i assegura que es podrà quedar a la parada malgrat que la Pilar ja estigui bé.
Mentre el Ramon s'allunya, la Isabeleta encadena magistralment dos proverbis per advertir a la Gemma sobre el Ramon, que les aparences enganyen...

I el Ramon està trucant al cap del Natxo per dir que voldria que canviessin d'assistent social perquè el Natxo s'entén amb la Mari...

Així que, més tard, a La Fusteria, mentre el Ramon engoleix un whisky, arriba el Natxo i li demana explicacions. El Ramon perd els papers i diu que ja el va advertir que si es follava la Mari el farien fora de la feina. Cada cop més agresiu, agafa el Natxo per les solapes, però l'assistent no es deixa intimidar, i el Fede intervé per mirar de calmar el Ramon. El de les olives ja es posa paranoic del tot: "què passa: us heu posat d'acord per fotre'm?" I el Fede el fa fora del bar...

El Peris i el David ja tornen a viure junts.L'home demana al seu fill si li ha explicat a molta gent que la Cinta s'entén amb un altre home... i déu n'hi do la gent que ho sap! Quan la Cinta arriba al bar per parlar amb el Peris, aquest se'n va escales amunt i el David impedeix a sa mare seguir el Peris. "David", diu la Cinta, "això també és casa meva..." "Ja no", respon el noi.
I la Cinta es consola de nou amb la Paquita: tot ho ha fet malament, però intentarà que no se sàpiga qui és l'home misteriós fins que passi el judici del David.

El Ramon arriba a casa amb ganes de bronca. La Remei comenta que ha tornat molt d'hora i ell respon que no pretengui controlar-lo. Fa anar un parell de frases més impertinents i desagradables fins que troba el motiu per acabar-se d'emprenyar: on és la Pilar? La Remei diu que ha baixat un moment a comprar alguna cosa... i el Ramon crida que li havia dit que no la deixés sola, que si és idiota... la Remei se'n va cap a la porta, però el Ramon la segueix cridant que li està parlant i que faci el favor d'aturar-se. La Remei ja intenta una fugida terroritzada... però el Ramon l'engrapa i, mentre la càmera enfoca la cara de la Desi, sentim una sèrie de crits de ràbia per part d'ell, de dolor i pànic per part de la noia...
I com a macabra música de fons, una sèrie de cops secs que ja no són bufetades, sinó cops de puny purs i durs...

A ca la Montse tampoc hi ha gaire bon rotllo:el Huari (que acaba de ser pressionat també per l'Ahmed) no té gana i davant la pregunta de la Montse de si ja té els diners el Narcís hi intervé: si estan emprenyats pels diners, la culpa també és seva, que ell els hi ha deixat al Huari perquè pugui pagar l'Ahmed... I aleshores la Montse explica al Narcís la veritat: els diners els hi ha deixat al Jordi... el Narcís s'emprenya de debò, i se'n va cap a la seva habitació. La Montse apareix amb un llençol i li diu al Huari que ja no dormiran junts, que si vol que dormi al sofà o sota un pont... però que fins que no resolgui el tema diners del Narcís, que no compti amb ella per compartir llit.

La Ruth ha canviat els llençols i està traient literalment la pols del llit amb un raspallet quan arriba el Jordi, content malgrat la jornada mogudeta que ha tingut. Diu que està cansat però vol tenir la noia al costat... per sentir-la a prop. Li regala l'anell, gros i espectacular i ella demana per què l'estima tant: la casa al seu nom, l'anell... "Seràs la meva dona", afirma el Jordi."Sí", fa ella, "per sempre...".

Spock