.. El Guillem i l'Andreu són al despatx. Aquest últim està preparant-se pel viatge i li comenta al company que la Carme no pot acompanyar-lo. Ell li pregunta si no estan bé i l'Andreu li respon que últimament la troba distant, no sé, com si li hagués matat el fill.
El Guillem troba entre els papers de l'Andreu l'obra maleïda: "Els anys perduts", i l'Andreu li diu que li ha deixat el Peris i que vagi en compte ja que l'obra reflecteix la història que té amb la Cinta.
Pobre Andreu, li plouen els cops i no sap per on. Quan marxa sona el telèfon: és la Carme. No vol parlar amb l'Andreu, no, vol fer-ho amb ell, el Guillem.

El Dani i la Clara estan al sofà en relaxada actitud post-coit. És ara quan ell li comenta que la va buscar per arreu i que fins i tot li va preguntar al Quim. La Clara està sorpresa de que no li digués que estava a Cardiff, ell ho sabia. Potser són gelos opina el Dani. Sigui com sigui, estan disposats a recuperar al sofà les hores perdudes del cap de setmana.

La Lurdes/Regina es troba una mica fotuda de l'estómac: s'ha jalat tota la tripa i ara està una mica tocada. La Paquita té el sopar amb el Lluís i tot i que marxa no ho fa gaire tranquil·la. I fa bé, perquè així que surt per la porta la Lurdes/Regina es treu la bata, fa un rotet i amb el vestit del floripondi, comença a posar-se les pintures de guerra.

Al Peris la Rut li està donant la pallissa al Jordi perquè compri la casa. Com és que encara no ha trucat per demanar el preu? Eh?. Quan el Jordi s'atansa a la barra a pagar es troba amb l'Adrià i el Max, que està prenent la seva dosi diària de Cacaolat. L'ex -gendre li pregunta per la Clara, i l'Adrià, que està perdent l'oremus, però no la mala hòstia li contesta que deixi les seves filles en pau.

Quan aquest parell se'n van, entra el Guillem a esmorzar. Li torna al Peris l'obra de teatre -no li diu que l'ha escrita ell-, i també intenta dissuadir-lo de que la representin. Però no hi ha res a fer.

A La Fusteria, la Núria, la Natàlia i, sobretot l'Àlex, volen endur-se la Marta de festa. Però la noia ha de treballar.
En una taula estan la Paquita i el Lluís prenent- se un parell de "Margaritas". El Lluís la troba molt a faltar -és un viciós, no cal dir-ho-, i vol que vagin a casa seva a sopar. Però la Paquita no ho veu clar: si sopen després ve el ressopó i., a més, la Regina/Lurdes no esta fina. Però el Lluís li contesta que això no és cap excusa i que la Regina/Lurdes està de conya.

I tant de conya! A la mestressa ens la trobem en un local estil Sutton fent una copeta. i lligant! El manso es diu Enric i dona la casualitat que tots dos estant bevent el mateix: atenció, perquè això és molt, molt fort: estan bevent un "Sol y Sombra". Es veu que abans tots dos havien treballat de paleta o de lampista.
Nota per a neòfits: un "Sol y Sombra" és una barreja a parts iguals d'anís dolç -preferentment Mono- i conyac -preferentment 103 o Fundador- i és un beuratge típic dels professionals del ciment i la tuberia.
I mentre explicava això, la Regina ja és a la pista ballant amb l'Enric.

La Carme ha anat a veure el Guillem per a que li expliqui detalladament la mort del Biel. La conclusió dels metges i del Guillem és contundent: si el conductor del cotxe l'hagués acompanyat a l'hospital tot seguit, ara el Biel estaria viu. La Carme sembla enfonsar-se encara més.

La Lurdes/Regina i l'Enric es prenen un recés. Ell demana un suc de pinya i ella: ostres! les dotze! Marxa a corre-cuita deixant l'Enric palplantat a la barra i sense donar-li explicacions. Però sobre la barra queda, com a penyora, la flor del vestit. I a mi que aquesta història em sona.

La Clara i el Dani estan fent marranades amb la Nocilla -no penseu malament, això no és "El último tango."- , i les galetes. El Dani pregunta pel Max i la Clara li respon que encara no sap tota la veritat. Ell es posa a fer plans: li ensenyarà a jugar a rugbi. I ella li pregunta si ja ho té tant clar. Els plans, no el rugbi.

La Lurdes/Regina arriba a casa. Quan s'està desvestint sent que obren a la porta i, corrents, s'amaga a la seva habitació. Són la Paquita i el Lluís. S'ho han passat molt bé, tant, que el Lluís li proposa de tornar-ho a intentar. Però la Paquita li contesta que ja ho van provar i va resultar ser un fracàs. I ara ha de tenir cura de la Regina/Lurdes.
Quan el taxista se'n va, ella entra la cambra de la mestressa i comprova que està ensorrada entre els llençols del llit, però tot just sortir, la Lurdes/Regina es lleva per seguir desvestint-se. És llavors quan se'n adona que ha perdut la flor. La del vestit, vull dir.

Al Peris hi ha reunió del grup de teatre per a repartir els papers. No sembla que es posin d'acord i la Cecília ho aprofita per burxar i insistir en que han de deixar-se estar de fer l'obra. Però el Peris respon que el que hi ha són poques ganes de tirar-la endavant i que si no es fa que amb ell no hi comptin per a res i que, a més, ja poden buscar-se un altre local per assajar. Ja ho sap que és un xantatge, però tant li fa. I li fa tant que els papers es reparteixen en un sospir.
Quan es comença a parlar de banyes, tothom es posa a riure: el Peris, el Miquel. Moment que la Cinta aprofita per a sortir pitant a llençar les escombraries.

És de nit i la Carme està plorant al sofà de casa. L'Adrià que tampoc pot dormir li diu que fa igual que quan era petita: quan tenia un disgust no menjava, no dormia i plorava. Llavors ell li explicava un conte, sempre el mateix: Pinotxo. Ella li diu que llavors no comprenia perquè Pinotxo no deia la veritat i deia tantes mentides. Però ara ja ho sap.

La Cinta ha anat a veure el Guillem. Està trasbalsada. Ella no pot seguir així, no pot mantenir aquesta situació. Tot i que l'estima decideix tallar la relació i li retorna la joia que li va regalar. El Guillem li pregunta si és això el que vol de veritat i que de tota manera ell l'estarà esperant.

Massagran