.. El Peris no es resigna a la negativa de la Cecília a no representar l'obra, així que decideix contraatacar: fa una pila de fotocòpies i les va repartint als membres del grup amb la convicció que "la unió fa la força".

La Cinta està cada cop més inquieta i fins i tot recrimina tímidament al seu marit l'actitud que adopta, fent la guerra d'esquena a la Cecília, però el Peris segueix imparable... I l'obra sembla tenir èxit: la Remei se la mira amb interès, la Lola es fa un fart de plorar, i el Franciscu promet que la llegirà i, si cal, es mullarà.

Qui comença el dia imparable és el Huari: després de mesos d'absència, torna a trepitjar la gespa de la U. E. Sant Andreu.
El Narcís se'n va amb ell content perquè el crack duu una samarreta al·lusiva a ell. El Huari va disposat a superar el Ribaldo (cosa que, tot s'ha de dir, ara com ara no és tan difícil)... però es veu que se li encomana l'esperit del Barça dels darrers temps, i sí que marca un gol... però en pròpia porta!
El Peris s'indigna i a ca la Montse hi ha consternació. Pobre Huari, diuen.
La Montse pensava dir-li que se n'anava a Boston amb el Narcís, però quan els dos homes tornen del futbol, el Narcís adverteix amg gestos que deixin tranquil al jugador, que, a manera de salutació, només diu: "Voy a la ducha", I desapareix.
Més tard el Narcís i el Huari parlen mentre aquest darrer fa zapping frenèticament fins al punt que el noi ha de prendre's un entrepà de biodramines per no marejar-se.
El Narcís està inspirat i aconsegueix fer somriure el Huari, que s'autoanomena tonto. El Narcís parla de Boston amb mitges paraules i li fa prometre que no s'enfadarà; l'altre li ho promet, però no l'ha entès del tot.

Avui és el dia de la visita de la Mari a la seva filla, però al jutjat. La Pilar aconsegueix convèncer el Ramon perquè no hi vagi i ell, mig a contracor, mig de grat perquè comença a trobar-se bé amb la Remei, accepta. La Mari va acompanyada del Marcel.
Quan arriba la Pilar, li dóna la nena i s'aparta, prudent. Mira mare i filla, trista; es veu molt clar que li sap greu el patiment de la noia, però la Mari no intenta cap acostament envers la presumpta àvia.

Avui és el dia de la visita de la Mari a la seva filla, però al jutjat. La Pilar aconsegueix convèncer el Ramon perquè no hi vagi i ell, mig a contracor, mig de grat perquè comença a trobar-se bé amb la Remei, accepta. La Mari va acompanyada del Marcel.

Quan arriba la Pilar, li dóna la nena i s'aparta, prudent. Mira mare i filla, trista; es veu molt clar que li sap greu el patiment de la noia, però la Mari no intenta cap acostament envers la presumpta àvia.

Després, l'assistent social arriba per demanar-li com ha anat; la Mari diu que per culpa d'ell està com està i l'home es justifica dient que quan ell volia demanar què havia passat, la Mari el va engegar...
Segueix amb onsells fins que ella li diu que se'n vagi, que no és amic d'ella per aconsellar-la de res... L'assistent s'allunya una mica dolgut i aleshores la Mari el fa tornar i li suplica que l'ajudi, si pot.

La Clara deixa el Max amb el Quim. Aquest assegura que no es creu això de Saragossa però acaba desitjant-li bon viatge.
De moment, la tensió entre el Quim i el Max fa que parlin poc i de vaguetats.
Al Peris coincideixen amb l'Empar i el Quim li diu que, mentre tingui el noi a casa, millor que no es vegin. La noia, que duia els prospectes de la'agència de viatges per anar a Egipte, recula molt trista.
L'Arnau li fa una pregunta trivial ben bé per tocar la pera, i l'Empar respon ràpidament i se'n va a tota pressa, a punt de plorar. El Max abaixa el cap intuint el que ha passat.

Ja a casa. Home i noi inicien un acostament; fins i tot el Max diu que si ha de quedar amb l'Empar no se n'estigui. I tots dos junts decideixen arreglar una ràdio que no funciona.
El Max flipa fent de mecànic, com abans, i assegura que tornarà més sovint a la lampisteria.

La Cinta veu que l'obra corre perill de ser representada i decideix trair el marit i anar a explicar a la Cecília el que està fent el Peris. S'empatolla que l'obra no es pot representar, que és d'un amic seu... la Cecília comença a lligar caps i descobreix la història que té amb el Guillem. I acaba donant la seva paraula que "Els dies perduts" no es representarà... però ja se sap que, al Cor, una decissió ferma és sinònim de que passarà el contrari!

Spock