.. La Mari està encara dubtant si anirà o no a esquiar. Ara al·lega que no té anorac. La Laura s'ofereix a deixar-li un d'abans d'operar-se, però la perruquera vacil·la perquè, anant junts,hauran de dormir junts... així que la Laura li recomana que es porti preservatius.
Finalment, i com a argument final, a la tarda, la Cari apareix amb un anorak per la seva néta de regal, i aleshores la Mari ja no pot negar-s'hi més. El Natxo la va a buscar i ella surt entre nerviosa i contenta.

Pel matí, la Cari, com que vol anar a comprar l'anorak a la seva néta, demana a la Teresa si pot anar a buscar la Desi i, de passada, que passi pel parc, cosa que ella fa encantada.
Al parc hi apareix també el Narcís, que de seguida es fa amic del iaio remugaire. Els tres joves se'n van a jugar i la Teresa aprofita per demanar per què venen en autobús, i aleshores l'home confessa que ja no viuen a Sant Andreu i que ve perquè li agrada aquest parc... i ella.
I com que va arrauxat, demana a la Teresa si demà podrien quedar tots dos per dinar, per passejar.. I la dona, després de fer-se pregar només un instant, accepta amb un somriure d'alegria.

Al Peris, la Cinta ofereix a la Iolanda de passar les Festes amb ells a l'apartament. Diu que ha vist al Quim cansat i que ella tampoc fa bona cara.
La Iolanda evita respondre directament i mig refusa l'oferiment amb vaguetats.

Sigui com sigui, el Quim no arriba a la feina i la Iolanda, que està treballant amb en Narcís, comença a amoïnar-se seriosament. envia el noi a buscar grapes i truca al mòbil del lampista, a qui la Paquita ja està reclamant desesperada.

Però el mòbil no respon i la noia decideix anar a casa del seu company... és a terra, semi-inconscient. Ella el desperta suaument però l'home, amb un mal de cap de mil dimonis i una mala llet similar a la que tindria a hores d'ara un brick datat a les olimpiades de Barcelona, no fa més que remugar i menysprear les atencions de la noia.
La Iolanda, però, és inflexible: dolça i enèrgica a l'hora, l'envia de pet a la dutxa mentre ella fa cafè fort. Quan finalment el Quim arriba a la taula, pren el beuratge i la noia aprofita per dir-li que no el deixarà que s'enfonsi, perquè és l'únic que té, que l'estima i no permetrà que es faci mal... "Doncs jo no", fa ell amb la veu prennyada d'amargor i menyspreu; "Jo no t'estimo".
La Iolanda encaixa la bufetada sense escarafalls i, alçant-se de la taula, surt de casa tancant suaument la porta.

Molt més tard, el Quim, encara amb mala cara però ja sobri, arriba a la pensió de la Paquita, però aquesta li diu que ja no són hores i que passi demà...

L'Albert arriba de Londres eufòric i renovat. Regala a sa mare un mocador de coll i s'assabenta per la Dora que la Marta i el David ja han tallat, així que, tan bon punt ha tornat de la piscina per fer unes braçadetes, se'n va a casa de les noies.
Ha dut fotos de botigues a la Marta, que s'adona que amb aquest noi el temps passa depressa i no paren de riure...

La Iolanda, a la lampisteria, descobreix que falta una ampolla de licor del lot que els van regalar, i lliga caps. Li dóna festa al Narcís, que aprofita per anar a veure l'Isaac, a qui han fet una analítica.
La noia pren una decissió: va a veure la Cinta i, amb diplomàcia, li diu que el seu germà té problemes amb la beguda i que l'han d'ajudar...

Spock