.. El Fede arriba a casa del Marcel. Aquest està profundament adormit. Però el Fede porta croissants i més, li vol explicar que està enamorat. El Marcel es desperta de cop.

A casa dels Fabra es comença a esmorzar. El matrimoni està fisós de saber com va anar la cita Albert- Blanca. Però decideixen no posar-se nerviosos i no pressionar el noi amb preguntes.
Així que seu a taula l'Albert, son pare li pregunta que com li va anar amb la Blanca. Ell li respon que molt bé, que ja s'han aclarit: han trencat definitivament. El Fabra li clava l'enèssima bronca al fill i se'n va a obrir la farmàcia.
Quan es queda sol amb sa mare, l'Albert li explica que havia de tallar abans no fos massa tard i estigués visquent amb una persona a la que tenia afecte però que no estimava.

La Marta li explica a la Núria perquè està tan emprenyada amb el David. La Núria li fa veure que hauria de ser tan comprensiva amb el David com ho ha estat amb l'Albert.

Al mercat, la Isabeleta li pregunta al Ramon si ja ha llegit la revista de la congregació que li va deixar. Ell s'excusa dient-li que la va oblidar a La Fusteria. Cap problema, perque immediatament, la Isabeleta li en deixa una altra.

Arriben les dues germanes: la Roser i la Pilar. I ho fan escandalitzades: el llogater els ha donat entre els diners del lloger -a més a més-, un bitllet de Bulgària. Deu ser autèntic perquè no surt la cara del Stoixkov.
I encara n'hi ha més: estan convençudes de que l'actitud del llogater i el que passa en aquell pis no és normal. Així que li proposen al Ramon de parli amb ell i aclareixi les coses. El Ramon els contesta i que ell ja té prou feina i que el que han de fer és distreure's, sortir, anar al cinerma i deixar en pau als llogueters que paguen puntualment.

Però els Dupont i Dupont de Sant Andreu no es donen fàcilment per vençudes i estan decidides a arribar fins el final.
Amb aquesta intenció es planten a la porteria del llogater i decideixen deixar-li el rebut directament a la bústia. La Roser obre la porta de l'escala amb la còpia que té de les claus i a la bústia es troben una sorpresa: hi ha dos noms un d'home, el del llogater -Artur Ferràndiz-, i un altre de dona Erica Sorrento.

El Fede encara li està donant la tabarra al Marcel. Què fa? Truca o no truca la Blanca? El Marcel li diu que esperi uns dies i el Fede, és clar, la truca immediatament i queda amb ella per a la nit.

Al Peris, el Max li manifesta a la Kristina que està contrariat per la seva actitud. Sembla que només existeix el Joel. El nano intenta quedar de nou amb ella, però la Kristina li respon que no pot ser per que s'ha de veure amb el Joel.

El David seu en una tauleta amb l'Ivan i li comenta el que passa amb la Marta i el local. L'Ivan li insisteix en que ha d'entendre que la Marta estigui mosca. El David el que pensa és que l'un per l'altre encara els hi foteran el local...

El famós llogater, el Sr. Ferràndiz, és a casa de les dues germanes. Ha anat a pagar el rebut i, de pas que el convidaven a café, han aprofitat per aplicar-li el tercer grau.
Efectivament, a la bústia hi figura un nom de dona, però correspon a una empresa italiana de cosmètics que ell representa. No és gaire coneguda perquè encara s'està introduïnt al mercat. La propera vegada pensarà en portar- les-hi algunes mostres.
Quan se'n va, les dues super- detectius, coincideixen en que no s'han cregut ni una sola paraula del que els ha explicat el llogeter.

La Kristina ja fa molta estona que espera el Joel. Finalment arriba i li monta una excusa tonta de que l'ha trucat una tieta o una padrina. El cas és que el que ha fet del treball és ridícul i irrisori.
Però el nano és viu i amb quatre petons prepara el terreny per a que el treball el faci ella.

El Marcel és a La Fusteria amb el Bozzo de Dagoll Dagom, que li diu que no té cap musical escrit arraconat per algun calaix i que els pugui deixar per a que el representin.

Mentre, el Fede, s'ha preparat a fons per a la seva cita amb la Blanca. Fins i tot s'ha posat colònia.

Els Fabra preparen el sopar. L'Albert no vindrà, i quan entra la Kristina els diu que no té gana i que se'n va a la seva habitació.
El Fabra es puja per les parets. Per rematar-lo, la Dora li diu que no pensa treballar amb ell a la farmàcia, i que vagi buscant algú perque la Blanca no tornarà.

La Blanca sí que es presenta a La Fusteria.
El Fede està emocionadíssim. Però ella li atura els peus ràpidament. No tornaran a sortir tots dos junts. Ella vol una relació segura, que la permeti casar-se, formar una llar i tenir fills, i ell és massa independent per acceptar aquestes condicions i cap mena de compromís de parella.
De res serveixen els arguments que el Fede intenta esgrimir. Finalment el pobre es queda palplantat en mig del bar i sense entendre res de res.

Massagran