.. El Ramon segueix amb els seus intents, més aviat maldestres, de fer-se bo influït per les “para-boles” de la Isabeleta.
Al Peris, entra portant a domicili les olives que l’home li havia encarregat i, com que el Marcel i el Fede no li fan ni cas, el Ramon inicia una conversa amb el Peris, amb tan poca gràcia que de seguida s’acaba.
Influït de nou per la Isabeleta, l’olivaire torna al bar a l’hora de l’assaig i el Fabra mira de convence’l perquè s’hi apunti, però la Remei diu que si ell entra, ella surt...
Així i tot, el Ramon està tocat per la Paraula i va a posar l’altra galta a la pensió de la Paquita, on les dues dones el fan fora sense miraments.
Això sí, la pobra Remei, que li acaba de negar el perdó, ara plora.

El Huari segueix amb la seva política de seducció amb vies paternals.
Com que a la Montse li fa mal l’esquena, ell li porta l’esmorzar i insisteix a acompanyar-la al metge. El doctor diu que la dona es troba molt bé de salut i el Huari aprofita per demanar si encara pot tenir fills... El metge assegura que, en principi, s’han de prendre precaucions, però que no cal patir...

La Montse ja comença a estar farteta de la història i, mentre els actors dels Pastorets assagen El Noi de la Mare versió Orgue de Gats, ella es confessa amb la Cecília...

I la Núria, al bell mig de l’assaig, mira d’ordenar el caos cantaire...

Qui vol cantar i en directe és la Rut que, més escurada que una rata, s’assabenta pel Gus que aquest ha renunciat a cantar dijous a Sabadell perquè encara no estan preparats. Però ella s’amotina i els altres components del grup la recolzen...

L’Albert segueix amb la seva actitud de passar de tot en la qüestió pis.
La Blanca li dóna uns anuncis per trucar, però ell es dedica a jugar amb la videoconsola, dient després que són pisos que no valen res...

El Ramon, més sol que la una, va a sopar a ca la Pilar i la Roser.
Els dos corcons no paren de dir-li coses, ficant la pota sistemàticament... fins que el noi esclata.
La Roser se’n va discretament i el Ramon es deixa anar: intenta ser bo però no hi ha res a fer: ni la Gemma li agraeix l’augment, ni la Remei el vol perdonar.
Assegura que ara ja sap que estarà sempre sol: “ningú vol estar amb mi..”

Spock