.. La delació.- La trama engegada la setmana passada sobre qui va delatar la Clara ja va a cent per hora. Els uns acusen els altres i nosaltres estem, de moment, "in albis". L'únic a qui encara no s'ha acusat ha estat al lloro que tenia l'Adrià a casa el dia de la famosa reunió, tretze anys enrera. Les relacions entre els diferents personatges s'enrareixen força i la família Noguera-Bosch és qui n'està sortint més perjudicada. La Clara sembla cedir en el seus propòsits de saber la veritat sigui com sigui però recordar les trucades anònimes que va patir quan va tornar a Sant Andreu la torna a esperonar: és possible que qui la va delatar sigui la mateixa persona que la trucava. Recorda que la Núria estava al cas de les trucades i li pregunta qui les feia. Durant la revetlla de St. Joan al bar del Peris la Núria li diu que les trucades les va fer l'avi Jaume.

Els affaires cubans.- Poca cosa en sabíem de la parelleta Laura/Marcel i justament aquest era el problema. La Cinta i el Peris no els localitzaven tot i que els deixaven missatges a l'hotel. Sobtadament, apareixen al bar contents i feliços: "- Ens han expulsat de Cuba", diuen. Sembla ser que els articles sobre els malalts del SIDA i les entrevistes als dissidents no van ser prou "políticament correctes"

Estudiar o no estudiar.- L'Ivan està en plena etapa d'introspecció i decisió: marxa amb el seu pare i estudia una carrera o es queda a St. Andreu i penja els llibres. La pressió del Narcís, de la núvia i de la Montse no l'ajuda gaire.

El setè cel.- És allí on viu el David que, capficat en el món dels ideals (llegeixis Xicago), continua creient que la venda d'unes quantes arracades li està solucionant el pa de cada dia. La Marta està força inquieta perquè sap que aquest pa l'està guanyant amb la suor de ... (no cal ser més explícit, oi?) .

La música.- El retrobament de la Rosa li fa venir a la Núria unes noves ganes de piano. No vol continuar els estudis que va abandonar però no deixa de pensar que se sent a la glòria (no amb la Glòria) tocant. Acaba decidint que es vol presentar l'examen que va defugir en el seu moment i li demana a la Rosa que la prepari. Ho vol fer a la seva manera, però: ningú ha de saber res de tot això. L'univers musical s'acaba de completar amb el retrobament del Gerard. Allò que dius...ja hi som tots!

La família de mar enllà.- El Huari rep la notícia de que la seva mare està molt malalta del cor (del físic). Sembla que es necessari intervenir-la quirúrgicament i el Huari voldria que l'operació la fessin a Catalunya. Està tris i abatut i tant la Montse com el Quim li donen suport. Fins la Teresa contribueix amb diners per tal d'intentar ajudar.

El matrimoni novell.- Mal rotllo, mal rotllo i mal rotllo. El Ramon i la Pocas Luces no parlen si no és per a discutir. A la Mari no li agrada ser a casa de la Pilar (això és el que diu però, de fet, no li agradaria ser a cap lloc amb el Ramon) i la Pilar té la brillant idea d'adoptar el Ramon per

tal de legalitzar la situació hereditària i tenir-lo ben lligat com a fill. La Pocas Luces no vol de cap de les maneres que la Pilar acabi sent l'àvia de la Desirée i la proposta de la Pilar -que el Ramon ha acceptat i escriturat davant de notari -la treu de polleguera. La nit de la revetlla es pinta com una "pepona" decidida a passar-la fóra de la casa que no aguanta. Com que el Ramon no vol sortir se'n va del braç del seu germà cap al bar del Peris. La Laura, entomant un paper de Celestina que no li escau gens ni mica, aconsegueix que el Santi i la Pocas Luces es puguin "morrejar" (sé que no és una paraula gaire fina però és la que defineix exactament el que han fet) una estoneta al terrat. El "sarao" és interromput per l'aparició sobtada de la Raquel que, aliena al que estava passant i sense arribar a veure "la pepona", s'enganxa com un pop al Santi que sembla jugar al "Joc de l'Oca": de boca a boca i tiro perquè em toca.

La revetlla de St. Joan.- En Peris es va veure obligat a organitzar-la quan el Francisco el va posar en un compromís i ha resultat ser la festa màgica per excel.lencia: hi ha passat de tot.

Les peticions.- El Cor ens ha sorprès amb una petició de matrimoni força original. La Montse li diu al Huari que l'acompanyarà a veure la seva mare per tal que ella pugui conèixer la seva futura nora. El Huari ho refusa tot: la petició i els diners de la col·lecta de casa de la Montse. Diu, "per lo bajini", que les coses no es fan així. I al darrer capítol hem comprovat que tenia raó: les coses o es fan ben fetes o no cal fer-les. En plena revetlla al Bar del Peris, el xicot fa aturar la música i li demana a la Montse si es vol casar amb ell davant de tot déu, oferint-li l'anell de rigor i afegint: "- Jo hago así las cosas". Està vist que li agraden les coses "a lo grande" al Huari. La Montse pensa: a bodes em convides, noi i, més contenta que unes pasqües, accepta, radiant, la proposta.

L'estranya parella.- El Narcís i l'Esperança continuen les seves trobades fins que el Narcís, al bar del Peris, li presenta la seva àvia. La Teresa tira pel dret i aprofita que l'Esperança està sola per a dir-li que això de veure's tan sovint pot acabar fent molt de mal al Narcís. El resultat de l'entrevista no es fa esperar. La tarda de la revetlla l'Esperança truca al Narcís i li diu que no hi podrà anar. Mentida podrida! perquè acaba fent cap a la revetlla i deixa anar una bomba més potent: s'acomiada del Narcís perquè se'n va a treballar a San Diego. (Això portarà cua i el Narcís es superarà, segur!)

La presentació.- El Fede té força èxit en la presentació del seu llibre de fotografies. Reflexionant en veu alta explica que ha hagut de recórrer mig món per tal de copsar la misèria. El Matt li demostra que no cal anar tan lluny per aconseguir una cosa que tenim al costat, només cal tenir els ulls oberts.

Casablanca