.. La Vicenta.- Emotiu funeral de la Vicenta (corpore in cremato) a La Fusteria. Brindis, música celta i les paraules sentides d'en Matt l'acomiaden per sempre. Clar que sempre hi ha aquells que no saben anar pel mon, com ara la Carme que entra, tota tibada, a passejar en Jordi davant de la concurrència. Si la Montse es queda de "quadros", la Núria no s'hi queda menys.

La Montse.- Sembla que les coses, poc a poc, tornen al seu lloc. Es disculpa amb la família per no haver-los fet cas i per estar tan cega i els hi demana discreció pel que fa al motiu pel qual en Jordi ja no viu amb ells. Ja més tranquil·la després del funeral de la Vicenta, ara li toca arreglar la paperassa de la perruqueria.

En Jordi.- Lo seu és morro i lo demés són "cuentos". Després de marxar de casa la Montse se'n va cap a la farmàcia, els hi diu els seus pares que ell ha deixat la Montse perquè s'estima a la Carme i que intercedeixin davant la seva ex per tal que pugui tornar a casa. Efectivament, intercedeixen i en un tres i no res en Jordi torna amb la Carme. Aquesta, però, li imposa una sèrie de condicions que a una altra persona la farien avergonyir però que a ell ja li van bé con tal de tenir un lloc on dormir i on menjar. Impossible decidir quin dels dos és més patètic. I ara que se sent més o menys segur, es veu en cor d'anar a can Peris i amenaçar l'Ivan perquè no vagi explicant històries falses. No li surt gaire bé perquè en Quim el fot fora del bar i en la seva línia d'anar fent amics, en Martí el va a veure a la farmàcia per dir-li que és un desgraciat i que deixi a la Carme i quan el seu "amic" marxa, entra en Huari per dir-li que no faci més mal a la família de la Montse o li tallarà el coll. La seva filla tampoc el té en gran estima i li deixa clar que sap de quin peu calça i que no es creu res del que diu.

La Carme.- Lo seu no té nom. Bé, potser sí: Patètica.

La Núria.- A través de l'Ivan sap quines son les causes per les que ha hagut de marxar de casa la Montse. Prova d'explicar-li a sa mare però aquesta la talla i la noia ja passa de dir-li res, enfastiguejada. Això sí, va a veure a son pare a la farmàcia i li diu que no cal que s'inventi històries, que ella sap perfectament què va passar. Per una altra banda, en Sergi la pressiona per anar a viure junts però ella cada cop recela més de l'actitud del seu nòvio i va donant llargues. El dia que en Sergi es deixa les claus de casa seva a casa d'ella, decideix ficar-se a la boca del llop i va a veure la mare del noi. No està momificada ni res (Ohhhhhhhhhhhh!!!!!!!!!!!) però està molt espantada pel que el seu fill pugui fer si s'assabenta que la Núria l'ha anat a veure. La noia té l'ocasió de comprovar fins a quin punt en Sergi té mal geni quan, a casa de l'Adrià, es nega a fer-li un petó; les dames de sobre la taula volen per tot arreu i quan el noi marxa, la Núria, tremolosa, truca a l'Oriol. Quan es troben és allò de que et consolo.......ai......ai.....i s'acaben fent un petó.

En David.- Aquest s'ha passat tota la setmana buscant feina amb aquella xuleria que el caracteritza. En algun moment s'ha adonat que amb aquestes actituds no anirà enlloc i finalment decideix comportar-se i demanar feina en una pizzeria. Clar, com que té la Impala, cap problema. El problema ve només quan ja ha aconseguit la feina i es troba que li han robat la moto. Que dius........si mai li han de donar a algú el títol de gafe, l'haurien de proposar a ell com a segona opció (la primera seria la Paquita, pobreta). Bé, com que ja no té moto tampoc té feina. Sorprenentment per ell, en Franciscu (el de les morenes) li ofereix feina al Xicago que ja veurem què li dura aquesta després de la conversa que han tingut avui divendres l'Olga i en Martí.

La Marta.- Com que li fa molta ràbia que en Toni s'hagi quedat els seus diners, el va a buscar per demanar-los-hi. En Toni li diu que està pelat i li demana que torni amb ell a València. Aquest cop no la convenç pas i la noia segueix amb la seva feina de vendre bijuteria pels "puestus", que no es pot dir que es guanyi gaire la vida. En David li va suggerí que mirés d'acabar els estudis i la noia, tot i que al començament no semblava gaire convençuda, s'ha posat a la feina de demanar els apunts de tot el temps que no ha anat a classe. Per una altra banda, en Huari els hi ha trobat una porteria perquè hi vagin a viure. La porteria és petita, humida, ruinosa i està feta una mè però això no sembla desanimar gens la noia.

En Martí.- Un altre que podria competir amb en Jordi en un concurs de llimacs fastigosos. Ha anat a parlar amb la Carme a veure si la podia convèncer de que deixés en Jordi però s'ha trobat que ella, no només li ha demanat que aturi el divorci, sinó que li ha dit que deixi d'intentar lligar-se-la i que torni amb l'Olga. I això és exactament el que ha fet. Ha tornat a casa de l'Olga, disculpant-se pel seu comportament i argüint que si s'havia enfadat era perquè estava gelós d'en Matt. CAGA-T'HI! . L'Olga corre a dir-li que mai hi ha hagut ni hi haurà res entre en Matt i ella, i el petoneja per tot arreu creient-se el que li diu!!!!. La cosa acaba al llit i amb una Olga entregada dient-li que, a partir d'ara, vol que sigui ell qui porti el tema del Xicago. Ja ho he dit abans, la feina d'en David perilla.

La Mari.- Cada cop es veu el casament més a sobre i està que no s'aguanta de mala llet, de nervis i de tot. La prova del vestit amb la Pilar i la Roser retocant per aquí i per allà la posa taquicàrdica i l'entrada d'en Ramon durant aquesta prova l'acaba de posar dels nervis i acaba plorant i acusant en Ramon, així a l'avançada, del fet que el matrimoni no pugui sortir bé perquè l'ha vist amb el vestit abans del casament. (Per mi que es preparava el terreny per quan el seu matrimoni fracassi, si és que s'arriba a casar). I com que ella se sent tan desgraciada només veu la felicitat en la cara dels demés, com ara en David i la Marta, a qui enveja l'amor que desprenen.

Isabeleta.- És la única babaua que s'ha compadit d'en Toni i li ha deixat els claus del pis per tal que es dutxi i s'arregli. La recompensa per tanta bondat és el robatori de tots els diners que tenia a casa. Ja ho diu la Biblia: "Tingues compassió del necessitat i ell et robarà". Per una altra banda, el seu ex encara li va al darrere i la Isabeleta li diu que si la vol a ella també ha de voler la congregació.

La Paquita.- Està de pràctiques amb el taxi i en Lluís. Un dels dies veu a en Toni i li falten cames per baixar i llençar-se-li al damunt. En Lluís l'atura i la porta cap a casa; la Paquita es pensa que en Lluís se la vol lligar i li diu que no, gràcies però el taxista s'afanya a dir-li que a ell també li agrada en Harrison Ford.

La Remei.- En el seu afany d'atraure en Ramon cap el seu terreny, el convida a dinar a casa seva just el dia en que ell està enfadat amb la Mari pel numeret del vestit de núvia. Acaben al llit i, després, a La Fusteria, el noi li demana que ja que ell no se li pot resistir, que no l'empaiti més. En això estan quan entra la Mari amb cara compungida i demanat disculpes a en Ramon que, desesperat, se li llença a la boca. La Remei acaba plorant, més que desconsolada, amagada a la perruqueria.

L'Ivan.- Ha decidit no presentar-se a la Selectivitat i posar-se a treballar. Res ni ningú aconsegueix convèncer-lo del contrari.

El Testament.- Res, nois, res. Per mi que s'ha traspaperat :-)


tplana