.. La Montse.- A aquesta dona tot se li va complicant cada cop més i tot plegat per tenir en Jordi vivint de gorra a casa seva. Veu que en Narcís està absolutament aterrit i no sap perquè; sa mare la segueix burxant i s'hi acaba discutint seriosament perquè no acaba d'entendre que els altres no entenguin que ella estima en Jordi i quan L'Ivan també se li posa en contra, la Montse s'enfada de debò. Per acabar-ho d'adobar, té la seva amiga a l'hospital amb pronòstic reservat i sent que ningú no li fa costat.

La Remei.- Aquesta ha fet una aparició estel·lar. S'ha posat a buscar en Ramon i l'ha trobat; s'ha posat a buscar feina i l'ha trobat. Clar que ha hagut d'empassar-se que en Ramon no recordi res de quan sortien junts i que ara es casi amb la Mari però la noia és "inasequible al desaliento" i ara treballa a la pelu al costat de la seva rival a qui matxaca contínuament amb la seva verborrea de persona comprensiva i de bona fe. I a sobre fa un intent de seducció al pobre Ramon que, molt posat en el seu paper de promès en matrimoni, no li surt bé. Això sí, cap problema, ja ho provarà un altre dia que no hi ha com un home insatisfet i amb gana per fer-ne el que vulguis.
NOTA ACLARATÒRIA: Això últim ho pensa la Remei, no jo. Ara que no us penséssiu qui sap què :-)

En Santi i la Raquel.- La noia s'ha instal·lat definitivament al pis d'en Santi malgrat les diferències quasi irreconciliables que els separen. El més al·lucinant és que acaben la setmana amb una idea rondant-los-hi pel cap: tenir un fill. Molt bo en Marcel quan li diu que si segueix així li donaran el premi a la natalitat.

La Núria.- Aquesta ha tingut un bon paquet aquesta setmana. Per una banda l'ha començat confosa i molt molesta per l'estranya actitud d'en Sergi i preocupada encara perquè no entreveia la recuperació definitiva de la Carme. I l'ha acabat entrant directament a la gola del llop (altrament dit: la casa d'en Norman Bates) però sense poder conèixer la mare-mòmia del seu estimat perquè, segons en Sergi, no es trobava bé i no volia veure ningú. I encara més, s'ha assabentat que sa mare té una malaltia greu al ronyó que li pot provocar una aturada cardíaca en qualsevol moment. I és que ja ho diu la samarreta d'en Narcís: La Vida és bonica.

En Narcís.- Un altre que també podria firmar la sentència samarretera anterior. El pobre s'ha passat tota la setmana terroritzat per culpa dels seus "escapes". Per tal que ningú se n'assabentés i estalviar-se així que el tanquin en un manicomi, li passa la roba mullada a l'Adrià perquè li renti. Però la iaia ho acaba sospitant i l'Adrià li confirma, tot i que decideixen no dir-ne res. L'Ivan, que també veu el malestar que porta son germà, li va estirant la llengua fins que en Narcís li confessa no només que es pixa al llit sinó que en Jordi el té amenaçat. L'Ivan i la Natàlia se n'empesquen una per tal de descobrir a en Jordi.

La Carme.- Va dient a tothom que només té manca de ferro i està esperant amb candeletes que algú descobreixi els "vertaders" anàlisis, cosa que fan els seus sogres quan li han de portar les medicines. El problema sorgeix quan la Carme els demana que no li diguin res a la Núria, convençuda que tard o d'hora li ho diran. Efectivament, els farmacèutics (sobretot ella) són capaços d'aguantar tota la setmana però quan arriba divendres, la Roser no pot més i davant l'actitud hostil que la Núria demostra vers la seva mare, li diu. Calia veure la cara de satisfacció de la Carme quan la Núria arriba a casa després d'assabentar-se de la notícia i se li abraça, la petoneja i li diu que l'estima molt.

La Vicenta.- Té mala peça al teler i ho sap. Així que aprofita una visita d'en Matt per preparar el seu funeral, no vol mostres de dol ni res, una cosa senzilleta i llestos. El mateix li diu a la Montse però, clar, és difícil dir que vale, que quan et moris farem una festa per celebrar-ho. El dia de la cesària, la Montse es queda a passar la nit amb ella. L'Isaac neix bé però necessita incubadora, la Vicenta no es pot aixecar pas del llit i la dona està delerosa per veure el seu fill. Solució, la Montse i l'Ivan li graven les evolucions del nen a la incubadora i li posen el vídeo a l'habitació. El metge adverteix que el càncer s'ha estès molt , que no es pot extirpar del tot i que faran quimio. Però em temo que ni això podran fer perquè la pobra Vicenta pateix una hemorràgia interna i es queda penjant d'un fil. Pot morir en qualsevol moment, segons les paraules del metge.

Els Peris.- La Cinta està molt moixa i en Peris li vol alegrar el dia dient-li que la portarà al Liceu però la dona no s'hi veu en cor, segueix patint massa per en David com per disfrutar de res. Les bones notícies arriben de boca d'en Marcel. L'advocat l'ha trucat per dir-los-hi que en David sortirà divendres, no en vulguis més d'abraçades i alegria!. Però quan en David surt i es troba sa mare i sa germana a la porta de la presó, els hi diu que gràcies per venir però que no tornarà a casa. La Cinta es queda feta pols mentre veu com s'allunya carrer avall.

L'Olga i en Martí.- Ell ja ha arribat del viatge però l'Olga se n'assabenta a través de la Carme. Tot plegat, estan igual, ell segueix amb la seva actitud de "et faré tornar boja, nena" i fins i tot li ha dit que li hagués agradat tenir un fill. L'Olga es queda bocabadada (com sempre, de fet).

La Mari.- Segueix sentint-se igual pel que fa a en Ramon: "- No em toquis que em fas fàstic". Que dius..............no és una bona frase per començar un matrimoni però la "pocas luces" ja ho té això. El que pot passar és que ens doni una sorpresa pel que fa al seu embaràs perquè aquesta setmana s'ha tornat a marejar molt i no està gaire fina. No sé........no sé.........

La Paquita.- Ha passat el psicotècnic i ara només li queda l'examen. Dintre de tot, a la dona se la veu raonablement contenta i fins i tot li posa un problema de lògica a en Peris (en resposta a la frase d'ell: les dones no teniu lògica) que aquest no sap resoldre.

La Isabeleta.- Encara té en Rafa enganxat com una paparra. Em pregunto quina mena de meravelles li deuria fer per deixar-lo tan clavat. Clar que també pot ser que ell només sabés de l'existència del misionero i ara se li hagi obert tot un mon nou.

En Marcel i la Laura.- Estan igual: ens mirem però no sabem què dir-nos.

En Huari.- No ha sortit o com a molt ho ha fet de "fondo".

El Testament.- Tampoc no ha sortit ni tan sols de "fondo".

tplana