..El món de la Montse.- Viu en una gran bombolla de sabó que li petarà als morros en qualsevol moment. S'ha entestat en fer vida de parella amb el Jordi a casa seva tot i que això no agrada a ningú més que a ella i al Jordi que així té la pensió gratuïta. Un parell de comentaris de la Vicenta són prou indicatius: "- Què vols que entengui? Que has ficat un inútil a casa teva?" "- El penses mantenir'".
Als fills de la Montse no els agrada gens el Jordi i aquesta relació. Qui ho verbalitza més és el Narcís que no para de dir que el Huari era molt millor.
La Teresa ha optat, a casa, pel "- Ni et veig, ni et sento: no existeixes", després de deixar ben clar què en pensa del Jordi: un pocapena que li portarà a la Montse més disgustos dels que ja li ha portat. La seva irònica frase "- Ara que no té res, ara és quan t'estima de debó", ho diu tot. No se n'està, però, la Teresa d'anar a la Farmàcia i dir-li a la Roser que si els queda una mica de dignitat agafi el Jordi de l'orella i el tregui de casa seva.
La Núria no només al·lucina quan el Jordi li explica la bona nova sinó que el fa fora de casa del seu avi i li diu que no en vol saber res.
Els pares del Jordi el van a veure i li ofereixen un pis on viure sol i una feina en uns laboratoris farmacèutics. Ell no accepta perquè diu que, ara, aquesta és casa seva. El que no diu en cap moment és que s'estima la Montse: els seus pares es farien un fart de riure!
La Teresa va a trobar al Huari i, a la seva manera, li dóna a entendre que li sap molt de greu el que està fent la Montse i que, "a pesar de los pesares", aprecia al Huari.

El món de la Paquita.- No té cap sentit després d'haver fet fora la Marta de casa. Intenta fer les paus amb ella i convèncer-la de que torni però és inútil. La Marta sembla haver pres una decisió irrevocable.
La Paquita intenta suïcidar-se llençant-se daltabaix d'un pont. L'atura, sense saber-ho, una nena venedora de paquets de mocadors. Quan la veu intentant pujar a la barana del pont amb la cara plena de dolor, li diu: "- Comprame uno. Dame 20 duros. Pa las lágrimas".
Una xerrada amb la Núria retorna l'empenta a la Paquita que carrega piles disposada a ajudar la Marta encara que ella no es deixi. La Paquita acaba trobant feina en una immobiliària del barri.

El món de l'Olga.- Sembla que comença a recuperar el seny que va començar a perdre després de la mort del seu pare i va deixar oblidat en algun lloc durant el seu viatge al Carib (al costat del Curro, potser?). No signa la venda del Xicago després de l'incendi i fins es planteja el fet que potser van jutjar malament la Paquita.
El Martí està que trina pels racons. El Matt, com no, li dóna suport.

El món de la Cinta i el Peris.- La Cinta no aprova les pràctiques de cotxe i el matrimoni, ofegat per tots els problemes que els envolten, decideix fer les paus i tornar a dormir junts.
Estan molt preocupats pel David tot i que comencen a veure clar que la presó se l'ha guanyada a pols.
La Laura i el seu capteniment amb el Marcel s'afegeix al seu malestar. El Peris vol fer alguna cosa per tal que la parella pugui tornar a estar junta.

El món de la Mari.- Està molt amoïnada pel seu estimadíssim germanet. Les paraules de la Paquita sobre el fet que el "xoriço" s'ha endut la Marta i, segurament, l'està prostituint, no fan canviar, en absolut, la manca d'objectivitat de la "pocas luces".
El Santi continua bevent de la seva mà i ella el continua fuetejant. Però tot canvia quan l'aspirant a "Marquise d'O" s'assabenta que el Santi ja no viu amb el Fede: canvia els fuets per anissos (per allò de viure feliços). Objectiu: aconseguir tornar a viure amb el Santi, brrrr!

El món del Fede i el Santi.- El Fede no només passa de la seva filla i la tracta a patades sinó que ha tingut la feliç idea de facturar-la en un vol cap a Bologna quan la Tona li diu que el seu viatge s'allargarà 2 mesos. El Santi creu que això és la gota que fa vessar el got i que és el summum de l'insensibilitat i falta d'humanitat. Molt enfadat li diu que foti el camp de casa seva.

El món de la Clara i el Quim.- El Max comença el seu període de prova a casa del matrimoni Noguera. Quan, al bar del Peris, se n'assabenta que el David és a la presó, confessa que el xicot el va ajudar per tal que els skins no l'apallissessin quan va fugir del Centre d'acollida.
El Quim comença a fer de pare i a marcar el territori a casa: el Max, de moment, es va posant a ratlla. La Clara té por de ser massa tova i de fer-ho malament. El Quim l'anima i li diu que junts se'n sortiran.

El món de la Carme.- Ella arriba fresqueta com una rosa del balneari i amb un llistat de bons propòsits que es resumeixen en dos (com tot bon llistat): fer les paus amb el Jordi i tornar a formar la família que tenia. Paradeta queda quan la Núria li diu que el Jordi viu amb la Montse. Apa, un propòsit global a fer punyetes!
El Jordi, per fi!!!!, parla amb ella i li explica que està vivint amb la Montse a casa seva. La Carme li retreu que, com sempre, és l'última en assabentar-se'n. Li diu que se'n cansarà de la Montse i de la nova família que ha muntat del no res com li ha passat amb tot.

El món de la Laura i el Marcel.- Quan el Marcel torna de viatge sembla que poden arribar a fer les paus. Però la Laura ho esguerra tot quan, en plena discussió sobre "fer el que cal", li diu al Marcel que si està amb ella és per a tenir la consciència tranquil·la: deixar tirada a una seropositiva no és políticament correcte. El Marcel s'enfada tant que agafa les seves coses i marxa de casa. L'un i l'altra parlen amb els seus amics que tenen clar que s'estimen i han d'estar junts. Quan el Marcel va a casa a recollir coses seves hi ha intents d'apropament per les dues bandes però no arriben a bon port. Quina llàstima de parella!

Casablanca